MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1129 (12 / maig / 2024)

Yĕhudà ben Mošé Mosconí (Okhrida, Macedònia, 1328 – fora de Mallorca, 1375)

Creació de la fitxa: 2010-04-25
Darrera modificació: 2024-02-01
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - jueu - metge
Activitat professional
Privada i municipi - Privada i rei
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (regne)
Localitats: Inca (Raiguer) - Palma [Ciutat de Mallorca] - Sineu
Comentaris
Yĕhudà (o Jafudà/Judà) ben Mošé Mosconí fou un metge (físic) i comentarista jueu. D'origen grec, abandonà la seva terra natal fugint de la guerra i, després de fer estada en diversos llocs de la conca mediterrània, s'instal·là a Mallorca. El 1354 Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) el nomenà metge reial i encara ho era al morir el 1375 estant fora de Mallorca (i no el 1377 a Mallorca). Gran coneixedor de la literatura rabínica, escriví un comentari al comentari del Pentateuc d'Abraham ibn ʿEzra (c. 1089 – c. 1167), acabat entre el 1362 i el 1370, i una recensió del Sefer Yosippon. Casat amb Muna, vídua de David Xulell, adoptà i nomenà hereu universal el fill d'aquests, Maimó. El 1357 residia a Sineu, en una casa llogada a un cristià que li reclamà els danys causats per un apedregament durant un Divendres Sant (Pons). El 1358 va ser contractat per la vila d'Inca per atendre els seus malalts. El 1359, el governador de Mallorca requeria al batlle d'Inca el pagament de les quantitats que se li devien. El 1365 va viatjar a Tlemcen amb una carta de recomanació del rei (Pons). Es conserva l'inventari dels seus béns (1375) i l'encant de la notable biblioteca (1377). A través de les seves pertinences es pot deduir que va exercir també la cirurgia. Entre els llibres abundaven les obres religioses, mèdiques, especialment d'autors àrabs, i de l'anomenat Aristòtil Biològic (Contreras). Va ser conegut com Lleó Mosconí i Lleó Grec.
Bibliografia
Lévi (1899), "L'inventaire du mobilier et de la ..." (ed. inventari)
Steinschneider (1900), "La bibliothèque de Léon Mosconi ..."
Steinschneider - Aguiló (1900), "La bibliothèque de Léon Mosconi" (ed. encant)
Kayserling (1901), "Nouvelle note sur la ..."
Aguiló i Aguiló - Lévi - Steinschneider - Simonsen - Gottheil - Kayserling (1903-1904), "Inventari de la heretat y ..."
Rodríguez Tejerina (1962), La medicina medieval en Mallorca, pp. 83-89
Rodríguez Tejerina (1963), "La casa y biblioteca de León ..."
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 209
Rodríguez Tejerina (1981-1986), Historia de la medicina en ..., pp. 166-171
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Lleó Mosconi'
Hillgarth (1991), Readers and Books in Majorca ..., pp. 434-441, doc. 96 (biblioteca)
Pons i Pastor (1957-1960), Los judíos del reino de Mallorca ..., vol. 1, pp. 70, 230,
Contreras Mas (1988), "El «Aristóteles biológico» en ...", pp. 41-44
Pérez (2005), Fonts per a l'estudi de la ..., docs. 625, 705, 755, 774 i 775
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans s.v. 'Lleó Jafudà Mosconi' (Lleó Grech)
Enllaços
Jewish Encyclopedia (1906)
Wikipedia ENG (a partir de la JE)
GEC
Variants del nom
Lleó Mosconí

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).