MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1128 (27 / abril / 2024)

Gavet, Pere (fl. Barcelona, 1311 – 1346)

Creació de la fitxa: 2010-04-24
Darrera modificació: 2021-01-17
Categoria social i professional
examinador - familiar/domèstic - físic - mestre - metge municipal - professor
Activitat professional
Ensenyament - Patró: Municipi - Patró: Rei Jaume II el Just
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Llicenciat en arts
Mestre en medicina
Professor en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - França (regne)
Localitats: Barcelona - Lleida - París
Comentaris
Metge (físic), segurament natural de la regió de Lleida. Ciutadà de Barcelona. Llicenciat en arts, mestre en medicina i més tard professor en medicina, graus aconseguits a la Universitat de París. El 1311 Jaume II el Just (1267 – 1327) li va oferir la càtedra de medicina a la nova Universitat de Lleida, que en aquell moment rebutjà, però més endavant l'acceptà (vers 1315). El seu ensenyament a Lleida fou molt contestat pels paers, descontents amb el seu absentisme causat pel servei paral·lel que com a metge prestava a la família reial. El 1320 el rei li demanà un tractat de cirurgia que s'acabava d'escriure a París, aparentment l'obra d'Enric de Mondeville, Chirurgia. El 1322 els consellers de Barcelona li proposaren un contracte com a metge municipal, que acceptà. Durant la dècada de 1330 actuà també com a examinador reial de metges. Féu testament el 1346 i morí a Barcelona aquell mateix any. En el testament féu llegats a metges i a estudiants pobres, que obtingueren llibres de la seva biblioteca (Hernando 1995). El 1346 els consellers de Barcelona afirmaren que ensenyà medicina a la ciutat.
Bibliografia
Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", [pp. 51-52 i 61 de la reimpr.]
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. 123-124, doc. 111 (examinador) +més
Roca (s. d. [1927]), L'Estudi General de Lleyda ..., pp. 74 (formació a París) i 77 (testament)
Rius i Serra (1928), "Més documents sobre la cultura ...", p. 140, doc. 10 (examinador)
Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol. 2, p. 235, doc. 315 (petició de llibre)
Cardoner i Planas (1965), "Pedro Gavet, maestro en medicina ..."
Torre y del Cerro - Rubió i Balaguer (1971), Documentos para la historia de la ..., pp. 12-14, doc. 8 (carta dels consellers) i 32, doc. 18 (ensenyament a Barcelona)
Lladonosa i Pujol (1974), Noticia histórica sobre el ..., pp. ***
McVaugh - García Ballester (1989), "The medical faculty at early ...", esp. p. 2
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., p. 113
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 21, 32, 61, 63, 77 (ensenyament privat), 79n (petició de llibre), 80n, 85 (origen, formació, Lleida, testament), 86, 98-99 (examinador), 101, 131 i 236-237
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., pp. 191-194, doc. 114 i 116
Cifuentes i Comamala (2000), "Notícia d'una traducció ...", pp. 589 (petició de llibre) i 591
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 75, núm. 720 – Lletra, Personal/familiar – 1326

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).