MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1117 (22 / November / 2024)

Anglesola, Berenguer d' (m. Perpinyà, 1408)

Creació de la fitxa: 2010-04-14
Darrera modificació: 2019-03-31
Categoria social i professional
bisbe - cardenal - professor
Comentaris
Bisbe d'Osca (1383-1384) i de Girona (1384-1408, elegit pels canonges). Acceptà la butlla condemnatòria de Ramon Llull (1232 – 1316) donada per Gregori XI. Defensà Benet XIII d'Avinyó (c. 1328 – 1423), que el féu cardenal de Sant Climent el 1397, i acompanyà el Papa Luna a Perpinyà, on morí. Havia estat estudiant i rector de l'Estudi de Bolonya, i arribà a ser gairebé privat de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) i dels seus fills, i conseller i ambaixador de Benet XIII. La seva biblioteca, al palau episcopal de Girona, va ser una de les més importants de la ciutat en aquest periode. Se'n conserva un inventari manat fer per ell l'any 1406. Pertanyia al llinatge nobiliari dels Anglesola.
Bibliografia
Batlle i Prats (1932), "Inventari dels llibres de ..."
Marquès i Casanovas (1977), "El obispo Berenguer de Anglesola"
Valero Molina (2004), "El sepulcre de Berenguer ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 107
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Posseïdor a les obres

Serradell, Patllari (fl. 1403 – 1414/1417). Regimen de pestilentia

Posseïdor de llibres als documents
Girona - ADG - Processos – C-*** – Inventari, Notarial – 15 març 1406

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).