MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom111 (23 / November / 2024)

Restitut de Tricastin

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2018-06-19
Categoria social i professional
bisbe - sant/santa
Comentaris
Bisbe llegendari de Sant Paul de Tricastin (fr. Saint-Paul-Trois-Chateaux), a l'actual departament de Drôme, al Delfinat, on se'n documenta el culte des de l'Alta Edat Mitjana. No hi ha proves de la seva existència i, probablement, es tracta d'un sant d'una altra regió integrat a la devoció local. Una llegenda transmesa per dos manuscrits del segle XV l'identifica amb el cec de naixement al qual Crist donà la vista, segons els Evangelis, i que després de l'Ascensió hauria viatjat amb Maria Magdalena i altres personatges del Nou Testamnt al sud-est de la Gàl·lia, on esdevindria el primer bisbe de Tricastin. En aquesta llegenda el seu nom original és Sidoni (o Celidoni), i va canviar el nom pel de Restitut ("al que s'ha restituït" la vista) a l'esdevenir bisbe de Tricastin; més tard seria el segon arquebisbe d'Ais (Sidoni d'Ais). En deriva una oració per conservar la vista.
Bibliografia
Sari (2010), "Una desviación del Camino de ..."
Enllaços
Santi, beati e testimoni
Viquipèdia CAT
MNAC

Lluís Cifuentes; Simone Sari

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).