MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom106 (22 / November / 2024)

Amorós, Carles (Tarascó, Provença, s. XV – Provença, 1549)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2016-08-31
Categoria social i professional
impressor
Comentaris
Pseudònim de Carles Bolós, impressor occità establert a Barcelona des de vers 1498, on començà a treballar amb Diego de Gumiel i més tard amb Joan Luschner (fl. s. XV – s. XVI), amb el qual imprimí els Usatges de Barcelona amb el comentari de Jaume Marquilles (1505). Ja establert pel seu compte, publicà el vocabulari llatí-català d'Antonio de Nebrija (1507). Les seves obres palesen l'evolució de l'incunable a l'imprès renaixentista o post-incunable, dels tipus gòtics als humanístics. Imprimí un gran nombre d'edicions barates de gran demanda (com llibres de cuina, de pronòstics astrològics, de devoció popular, d'història, de farmacopea, naips, estampes, decrets) al costat d'edicions d'obres d'autors prestigiosos, com ara Ausiàs March (1400 – 1459), Ramon Llull (1232 – 1316), Francesc Eiximenis (1327/1332 – 1409), Joan Boscà i Garcilaso. El seu taller fou el més important de la primera meitat del s. XVI a Catalunya. Poc abans de morir tornà a la seva ciutat natal.
Bibliografia
Madurell i Marimon - Rubió i Balaguer (1955), Documentos para la historia de la ...
Norton (1978), A Descriptive Catalogue of ...
Delgado Casado (1996), Diccionario de impresores ...
Enllaços
GEC
Enciclopèdia.cat ENG
Lletra
Variants del nom
Bolós, Carles

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).