MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10572 (16 / October / 2026)

Alaric, Jaume (fl. Perpinyà, 1259 – 1282)

Creació de la fitxa: 2026-09-13
Darrera modificació: 2026-09-15
Categoria social i professional
ambaixador - mercader
Comentaris
Mercader, membre d'una rica família de la burgesia de Perpinyà. Probablement, era germà de Guillem d'Alaric, sagristà i ardiaca de la catedral de València. El 1259 era batlle reial a Almenara, al regne de València (Burns 1967). El 1267 fou tramès per Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276), com a ambaixador, a la cort d'Abaqa, ilkan mongol de Pèrsia (1265-1282), que era budista i estava casat amb una princesa cristiana bizantina, per tractar-hi una aliança contra els mamelucs d'Egipte, que llavors controlaven Terra Santa i assetjaven les últimes posicions dels croats. L'ambaixada era una resposta a l'enviada prèviament per l'ilkan, que havia contactat Jaume I a Perpinyà a primers d'aquell any. Alaric viatjà a Pèrsia, on s'entrevistà amb l'ilkan, i retornà amb emissaris mongols i bizantins, que retrobaren Jaume I a València pel gener de 1269. Aquest mateix any s'embarcà en la croada del rei, i formà part del contingent que arribà a Acre. Segurament en remuneració dels serveis prestats, el rei li donà, el mateix 1269, un censal de 250 ss jaq. anuals sobre les rendes reials d'Almenar (Segrià). Pot ser l'individu homònim que el 1282 era alcaid del castell de Santa Linya (Noguera), i al qual Pere II el Gran (1240 – 1285) manava que els compradors de les rendes li'n responguessin. La procedència perpinyanesa i l'ocupació mercantil són deduccions de la bibliografia especialitzada. — Formes antigues del nom: «Jacobus de Alarico», «Jacobus de Alaricho» (llatí), «Jacme d'Alarig», «Jacme Alaric» (català).
Bibliografia
Tourtoulon (1863-1867), Études sur la Maison de ..., vol. 2, pp. 391-392 ("Jacme Alarich")
Carreras i Candi (1909-1913), "La creuada a Terra Santa ...", pp. 110 i 135 ("Jaume d'Alarich", "Jaume d'Alarig")
Nicolau d'Olwer (1954), L'expansió de Catalunya en la ..., pp. 117-118, núm. 62 ("Jaume d'Alerig")
Soldevila (2007), Les quatre grans cròniques, I ..., pp. 455, 467-468 i 471, cap. 458, 476 ("Jacme d'Alarig") i 482 ("Jacme Alaric"), en part. les notes
Burns (1967), The Crusader Kingdom of Valencia ..., [pp. 87-88 de la trad. esp.]
Marcos (2003), "Els catalans i l'Imperi bizantí", pp. 39-41 ("Jaume Alarich")
Marcos Hierro (2011), "La croada a Terra Santa de 1269 i ...", pp. 516-519 ("Jaume Alaric")

Temes
Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276), Llibre dels fets >> 458, [Don Ferrís de Liçana desafia el rei. Presa del castell de Liçana]
Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276), Llibre dels fets >> 476, [El rei projecta una croada a Terra Santa]
Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276), Llibre dels fets >> 482, [Fracàs de la croada empresa pel rei. Desembarcament vora Montpeller]

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).