MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10571 (01 / September / 2026)

Durfort, Guillem (fl. Barcelona, 1199)

Creació de la fitxa: 2026-08-31
Darrera modificació: 2026-08-31
Categoria social i professional
ciutadà
Comentaris
Ciutadà de Barcelona. Cap d'una nissaga de propietaris urbans i rurals, implicats en el govern del municipi de Barcelona, documentats durant el segle XIII. Fou un home proper als reis Alfons I el Cast o el Trobador (1157 – 1196) i Pere I el Catòlic (1178 – 1213). D'ell parteixen les dues branques conegudes de la família, derivades del seu fill i hereu, Romeu, i del seu nebot, Durfort d'Espiells, i el fill d'aquest, Berenguer. Les dues branques vivien al barri de la Ribera, la Vilanova de la Mar, en la urbanització de la qual van tenir un paper molt destacat.
Bibliografia
Batlle i Gallart (1985), "La casa barcelonina en el segle ..."
Batlle i Gallart (1988), "La casa i els béns de Bernat ..."
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya – vol. 560, f. 191*** – Compravenda, Personal/familiar – 10 juny 1199
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya – vol. 560, f. 191*** – Donació, Reial – juny 1199

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).