MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10569 (31 / August / 2026)

Marcús, Bernat (m. Barcelona, 1166)

Creació de la fitxa: 2026-08-30
Darrera modificació: 2026-08-31
Comentaris
Mercader de Barcelona, habitant al barri de la Ribera. Dedicat al gran comerç mediterrani i a les finances (era canvista o banquer), era propietari de finques a la ciutat i al seu entorn, on posseïa terres a Montjuïc, i també el castell del Port, al vesssant SO de la muntanya, quantiosos ramats i un gran nombre d'esclaus. Fou prestamista i un dels homes de confiança del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona (c. 1113 – 1162) i de la seva esposa la reina Peronella d'Aragó (apareix com a testimoni als seus testaments de 1162 i 1152, respectivament, i en l'acta d'abdicació d'aquesta última en favor del seu fill Alfons I el Cast o el Trobador (1157 – 1196) de 1164). El 1147 pactà amb el bisbe de Barcelona la fundació d'un hospital (l'hospital d'En Marcús) per recollir pelegrins, malalts pobres i infants abandonats, del qual es conserva la capella (capella d'En Marcús), i un cementiri per als pobres a Santa Maria del Mar (no necessàriament el fossar de les Moreres, com la llegenda vol, sinó potser en espais que després van ser ocupats per l'ampliació del temple), en el qual va voler ser enterrat. L'hospital era situat al raval de la Bòria, un sector fora muralles que llavors era de la canonja, a l'antic camí de Barcelona a França, i també hi organitzaria un servei de correus, amb sortida i relleu de cavalls, per als seus negocis. La construcció s'inicià el 1166, quan finalment instituí el llegat en testament, poc abans de la seva mort, el 6 de juny del mateix any. Els seus fills Bernat i Ramon en continuaren la construcció, que culminà el 1188 com a molt tard.
Bibliografia
Roca (1920), Ordinacions del Hospital General ..., pp. 12-15
Català i Roca (1967-1979), Els castells catalans, vol. 1, pp. 508 i (notes) 515
Batlle i Gallart - Casas i Nadal (1980), "La caritat privada i les ...", pp. 137-141
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
De Santa Creu a Sant Pau
Barcelona entre muralles
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2127, f. 41r – Provisió, Reial – 6 juliol 1400
Testimoni als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Batllia General de Catalunya – vol. 560, f. 191*** – Concessió, Reial – 9 juny 1160

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).