MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10563 (31 / August / 2026)

Catània, Filippa de (Catània, ante 1298 – Nàpols, 1346)

Creació de la fitxa: 2026-08-02
Darrera modificació: 2026-08-02
Categoria social i professional
dida/nodrissa - mainadera
Activitat professional
Patró: Infanta Violant d'Aragó - Patró: Rei Robert I de Nàpols
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Nàpols (regne) - Sicília (regne/illa)
Localitats: Catània - Nàpols [Napoli]
Comentaris
Siciliana d'orígens humils, d'una família de peixaters de Catània. Era vídua d'un peixater i treballava de rentadora quan, durant una campanya militar a Sicília, Violant d'Aragó (1273 – 1302), filla de Pere II el Gran (1240 – 1285), i el seu espòs Robert d'Anjou, duc de Calàbria [després Robert I de Nàpols (1277 – 1343)], la seleccionaren com a dida del seu segon fill Lluís, nascut el 1301. Se l'endugueren a Nàpols, on fou molt afavorida per Robert, la seva segona esposa Sança de Mallorca, filla de Jaume II de Mallorca (1243 – 1311), la seva nora Maria de Valois, i les seves netes Joana (Joana I de Nàpols) i Maria, per a les quals feu de dida i mainadera. El 1305 es casà amb Raimondo de Cabanni, un llibert que de cuiner reial escalà posicions fins a gran senescal del regne i comte d'Eboli, amb el qual tingué diversos fills i assolí una gran influència durant els regnats de Robert i Joana, si bé en quedà vídua el 1334. Ja gran, fou acusada de ser una de les instigadores de l'assassinat d'Andreu d'Hongria (1345), marit de Joana, fou turmentada per obtenir una confessió i morí a la presó del castell de l'Ou de Nàpols mentre un seu fill, una neta i altres acusats eren executats. Boccaccio, que la degué conèixer, en feu una biografia, d'intenció moralitzant, al llibre IX del seu De casibus virorum illustrium. — Altres formes emprades del nom: «Filippa da Catania», «Filippa la Catanese», «Filippa de Cabanni».
Enllaços
DBI, s. v. Filippa da Catania
Wikipedia IT
Ente Boccaccio (imatge 452)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).