MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10562 (31 / August / 2026)

Capell, Jaume (fl. Aitona, Segrià, 1710)

Creació de la fitxa: 2026-07-24
Darrera modificació: 2026-07-24
Categoria social i professional
cirurgià
Activitat professional
Privada
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Aitona (Segrià)
Comentaris
Metge (cirurgià). El 1710 construí o reformà una casa a Aitona (Segrià), d'on probablement era originari, i en la qual es conserva una inscripció a la llinda de la porta amb el seu nom, professió i aquesta data (Camps & Camps 2001; Camps 2015; Camps & Camps 2016). — Formes antigues del nom: «Iacobus Capell» (llatí).
Bibliografia
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., Addenda, s. v. Capell, Jaume
Camps i Surroca - Camps i Clemente (set. 2001), "Notes sobre l'exercici de ...", p. 21 (imatge, fragmentària)
Camps i Surroca (jul. 2015), "Sanitaris lleidatans ...", p. 25 (imatge)
Camps i Surroca - Camps i Aler (2016), "Evolució de la medicina rural en ...", p. 287 (inscripció, amb errors)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).