MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10558 (11 / July / 2026)

Warner, Levinus (Lippe, c. 1618 – Istanbul, 1665)

Creació de la fitxa: 2026-07-05
Darrera modificació: 2026-07-05
Categoria social i professional
bibliòfil - diplomàtic
Comentaris
Orientalista, bibliòfil i diplomàtic d'origen alemany al servei de les Províncies Unides dels Països Baixos. Format a la Universitat de Leiden, on estudià filosofia i llengües de l'Orient Mitjà. Des del 1644 s'establí a Constantinoble (Istanbul), on va exercir de cònsol de la República Holandesa. Durant els 20 anys que hi va viure, va reunir una gran col·lecció de llibres manuscrits i impresos en àrab, hebreu i altres llengües a través del comerç antiquari de la ciutat i aconsellat per diversos savis, entre els quals el metge del soldà. La major part de la col·lecció tracta temes seculars com la llengua i la literatura, la història, la filosofia i la ciència. Per testament, llegà la col·lecció (Legatum Warnerianum) a la Biblioteca de la Universitat de Leiden, on es conserva.
Bibliografia
Steinschneider (1858), Catalogus Codicum Hebraeorum ... (catàleg dels mss. hebreus)
Enllaços
Wikipedia ENG

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).