MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10545 (01 / June / 2026)

Despuig, Ramon (fl. Mallorca, 1418 – 1443)

Creació de la fitxa: 2026-05-15
Darrera modificació: 2026-05-17
Categoria social i professional
dessospitador - físic
Activitat professional
Hospital - Privada i tribunals
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (illa)
Localitats: Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Metge (físic) de la Ciutat de Mallorca. Mestre en medicina. En 1418 va demanar a Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458) que, pel bé de la cosa pública, li concedira supervisar les dessospitacions de la dita ciutat en les quals es produïen abusos per malícia i per manca de formació dels cirurgians, però el rei, encara que ordenà que hi intervinguessen mestres en medicina, no li va concedir l'exclusiva (Comenge 1904). Va estar encarregat de visitar els malalts de l'hospital de Sant Llàtzer o dels Mesells, fins 1443 (Contreras 1990). — Formes antigues del nom: «Raimundus de Podio» (llatí).
Bibliografia
Comenge i Ferrer (1904), La medicina en el reinado de ..., pp. 59-69 ("Raimundo Pueyo", "Cartas reales, 110")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. Pueyo, Ramon (de Comenge)
Contreras Mas - Rosselló Vaquer (1990), La asistencia pública a los ..., p. 41
Atorgant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Alfons IV – Minutes, 54 – Lletra, Personal/familiar – setembre 1418

Carmel Ferragud; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).