MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10467 (06 / November / 2025)

Urgell, Pere (fl. Palma, 1395)

Creació de la fitxa: 2025-10-28
Darrera modificació: 2025-10-30
Categoria social i professional
barber-cirurgià - dessospitador
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Formació oberta
Examen en cirurgia, 1395
Llicència en cirurgia, 1395
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (regne)
Localitats: Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Barber (barber-cirurgià), ciutadà de Mallorca. El 1395 Joan I el Caçador (1350 – 1396), essent a Mallorca, el feu examinar de cirurgia per Guillem Sagarriga (fl. 1370 – 1407), el seu cirurgià, que el trobà apte, i li atorgà la consegüent llicència per a exercir la cirurgia, vàlida per a tota la Corona d'Aragó, en la qual se'l facultà per a fer cures, dessospitar i fer tot el que corresponia a un cirurgià. Podria tractar-se del mateix Pere Urgell (m. ante 1417) documentat després a Barcelona. — Formes antigues del nom: «Petrus Urgell» (llatí).
Bibliografia
Contreras Mas (1992), "La formación profesional de los ...", p. 15, nota 25
Ferragud (2015), "Barbers in the process of ...", p. 161
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1999, f. 36rv – Llicència, Reial – 10 octubre 1395

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).