MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10450 (25 / October / 2025)

Cruïlles, Bernat de (fl. c. 1250 – c. 1325)

Creació de la fitxa: 2025-10-19
Darrera modificació: 2025-10-20
Categoria social i professional
almirall - batlle - cavaller - funcionari reial - governador - noble - portantveus
Comentaris
Noble (cavaller). Senyor de les baronies de Cruïlles, Peratallada i Begur, de la línia troncal de la família. Fill i hereu de Gilabert (IV) de Cruïlles (m. c. 1295/1304), conseller de l'infant Pere, i de Guillema de Peratallada. De jove, abans d'assumir l'herència paterna, fou conegut com Bernat de Peratallada. El 1269 acompanyà l'infant en una ambaixada a Castella i quan el 1276 pujà al tron fou el seu escuder i continuà al seu servei. El 1282 era batlle de Barcelona i participà en l'expedició a Sicília, on es distingí en la presa de Seminara, a Calàbria, el 1283. Aquell any fou un dels cavallers que acompanyaren Pere II el Gran (1240 – 1285) al Desafiament de Bordeus. Durant la invasió francesa de 1285, participà en la defensa de Catalunya i probablement va ser amb el rei a les batalles de Santa Maria d'Agost i del coll de Panissars. Alfons II el Liberal (1265 – 1291) l'investí del càrrec d'almirall d'un estol que havia de vigilar les costes del Magrib. El 1288 fou alcaid de Siurana. El 1294 fou empresonat per Jaume II el Just (1267 – 1327) arran d'una disputa amb els templers de Palafrugell. Reconciliat amb el rei, l'acompanyà a la conquesta de Múrcia (1296-1304) i a la campanya d'Almeria (1309-1310). Més tard, fou procurador general (1312 i 1319-1321) i portantveus de governador (1315) del regne de València. El rei li donà l'hospital del Temple, a València (1312), i la senyoria de Barxeta (Costera), Benifallim (Alcoià) i d'alguns altres llocs del regne. Novament enfrontat a Jaume II, el 1315 aquest li confiscà temporalment els dominis de l'Empordà. El 1316 atorgà carta pobla a Benifallim. El 1277 es casà amb Elisabet Dionís (Elisabet Csepel), parenta de la reina Violant d'Hongria (c. 1216 – 1251), amb la qual foren pares de l'hereu, Gilabert (V) de Cruïlles, i, morta aquesta el 1298, amb Gueraua de Cabrera, vers 1305.
Bibliografia
Soldevila (2008), Les quatre grans cròniques, II ...
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. Peratallada, Bernat de i Cruïlles, Bernat de
Soldevila (1995), Pere el Gran
Enllaços
GEC
Wikipedia CAT
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 271, f. 194v – Obligació, Reial – 26 octubre 1310
Intermediari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 207, f. 160rv – Absolució, Reial – 28 octubre 1310

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).