MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10414 (14 / October / 2025)

Rosenlacher, Wilhelm (fl. Friesach, 1496 – 1528)

Creació de la fitxa: 2025-08-26
Darrera modificació: 2025-08-26
Categoria social i professional
notari - paborde/prepòsit
Comentaris
Prepòsit de la col·legiata de Sankt-Bartholomäus de Friesach, al bisbat de Gurk, a Caríntia (Àustria). Consta que ho era en documents dels anys 1516, 1524 i 1528. Tot seguit, ocupà aquest càrrec Christoph Pickel, que el mantingué almenys fins 1539. Quan era prepòsit, regalà l'actual manuscrit Graz - UGraz - Handschriften - 342, de la traducció catalana de Chirurgia de Teodoric Borgognoni, al cirurgià Franz Emerich (1496 – 1560), que el 1531 el donà al monestir de St. Lambrecht (Estíria, Àustria). Abans havia estat notari de l'arxidiòcesi de Salzburg, i se'n conserven escriptures dels anys 1496-1512.
Bibliografia
Sacherer (2000), St. Virgil zu Friesach: das ... (pendent de verificar)
Jernej (2001), Das Kollegiatstift St ..., pp. 141 *** (pendent de verificar)
Enllaços
Monasterium.net
Die Deutshen Inschriften: Die Inschriften des Bundeslandes Kärnten (làpida, biografia i bibliografia de Christoph Pickel)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).