MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10402 (13 / October / 2025)

Pejoan Benetes, Josep Ignasi (fl. Manresa, 1736 – 1766)

Creació de la fitxa: 2025-08-18
Darrera modificació: 2025-08-21
Categoria social i professional
apotecari/especier
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Manresa
Comentaris
Apotecari de Manresa. Fill de Bernat i d'Ignàsia. El 1736 és esmentat com un jove apotecari. Obtingué el títol de mestre el 1741, del col·legi d'artistes de Manresa, del qual més tard fou cònsol, examinador i credencer. Intervingué en la redacció d'unes noves ordinacions del col·legi (1756). En els anys 1762-1766 consta que tenia obrador al carrer de Sant Miquel. Malalt, feu testament el 1764, però el 1766 encara cobrava deutes del convent de caputxines. Es casà amb Teresa Torres, filla d'un jurista de Granollers (1748), que feu testament el 1754. — Formes antigues del nom: «Joseph Ignasi Pejoan Benetas» (català). — Amb aquest apotecari és molt probable que s'hagi d'identificar «En Pijoan», individu que, segons una anotació en un receptari aparentment fet a Santpedor, a mitjan segle XVIII, venia tauletes de diarodon (confegides d'aquest electuari fet a base de roses). Jordi (2003) no documenta cap apotecari anomenat Pijoan, però sí uns quants de cognom Pejoan (segons ell, però variants a OnCat) a la Manresa de finals del segle XVII i del segle XVIII, dels quals aquest sembla el més adient per la cronologia que atribuïm a la font.
Bibliografia
Jordi i González (2003), Colectanea de «speciers» ..., pp. 167-168 (aquest i altres de cognom Pejoan) i 396, núm. 02194
Coromines (1989-1997), Onomasticon Cataloniae: els noms ..., s. v. Pi - o Pe -

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).