MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10354 (05 / July / 2025)

Jacme, Joan (fl. Alzira, 1271 – València, 1282)

Creació de la fitxa: 2025-05-27
Darrera modificació: 2025-05-27
Categoria social i professional
cirurgià - familiar/domèstic - mestre
Activitat professional
Patró: Rei Jaume I el Conqueridor - Patró: Rei Pere II el Gran
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: Alzira - València
Comentaris
Metge (cirurgià), al servei de Jaume I el Conqueridor (1208 – 1276) i, després, de Pere II el Gran (1240 – 1285). En els anys 1271-1272 Jaume I li donà una heretat a Alzira i diverses terres més, en part edificables, a condició que s'instal·lés a la vila, i l'enfranquí de tots els tributs reials. En els anys següents, li donà uns antics banys enrunats, a la mateixa vila, perquè hi edifiqués, i un altre solar situat al costat del casal que el rei hi tenia. El 1274 li concedí la custòdia vitalícia d'aquest casal. El 1275 li atorgà una pensió vitalícia de 520 ss val. anuals, que substituïa els estipendis que fins llavors rebia de la cort quan servia el rei. Poc després, el monarca hi afegí 1.000 ss val. a cobrar d'un cop pels seus hereus a la seva mort, i incrementà la pensió fins a 620 ss val. anuals. Aquell any 1275 es desfeu de part dels béns a Alzira i es traslladà a València, on obtingué del rei uns obradors o botigues prop de l'església de Sant Salvador. Pere el Gran, al qual serví com a cirurgià abans i durant el regnat, li confirmà totes les donacions quan era infant lloctinent i, ja rei, procurà repetidament que li fos pagada la pensió (1276, 1279, 1282). A més, l'enfranquí de tots els tributs reials que afectaven les propietats rústiques (1278), i l'autoritzà a acabar de vendre els béns a Alzira (1280). — Formes antigues del nom: «Johannes Jacobi» (llatí), «Johan Jacme» (català).
Bibliografia
Miret i Sans (1918), Itinerari de Jaume I el ..., p. 516 ("Joan Jaume")
Martínez Ferrando (1934), Catálogo de la documentación ..., vol. 1, p. 265 (doc. 1205, “Juan”), 269 (doc. 1226, “Juan Jaime”), 311-312 (doc. 1422, “Juan”), 355 (doc. 1621, “Juan”), 374 (doc. 1711, “Juan Jaime”; doc. 1712-1713), 383-384 (doc. 1756, “Juan Jaime”), 384 (doc. 1759, “Juan Jaime”), 392 (doc. 1794); i vol. 2, pp. 22-23 (doc. 57, “Juan de Jaime”), 142 (doc. 631, “Juan Jaime”), 213 (doc. 985, “Juan Jaime”), 304 (doc. 1424, “Juan Jaime”)
Huici Miranda - Cabanes Pecourt (1976-2017), Documentos de Jaime I de Aragón, vol. 7, pp. 6-7 (doc. 2179, “Juan Jacobo”) i 44 (doc. 2219)
McVaugh (1979-1991), Quaderns de camp de Michael R ..., llib. 2, f. 1; 6, f. 70; 7, f. 41; i 8, f. 12
Burns (1985-2007), Diplomatarium of the crusader ..., vol. 4, pp. 309-10, doc. 1261 (“Joan Jaume [Juan Jaime]”), 337-38, doc. 1286, 557, doc. 1481,
Ferragud Domingo (2009), "Els practicants de la medicina en ...", p. 64 ("Joan Jacme")
Ferragud Domingo (2009), Medicina per a un nou regne: el ..., pp. 97-98 ("Joan Jaume")
Cifuentes & Ferragud 2025
Enllaços
Coromines (1989-1997), Onomasticon Cataloniae: els noms ... [OnCat], s. v. Alcoleja i Algoleja
Variants del nom
Jacobi, Johannes

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).