MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10328 (19 / April / 2025)

Desvilar, Pere (fl. Barcelona, 1282 – 1311)

Creació de la fitxa: 2025-04-08
Darrera modificació: 2025-04-10
Categoria social i professional
armador - ciutadà - conseller/jurat/paer - corsari - hospitaler (administrador) - mercader
Comentaris
Ciutadà de Barcelona. Fou armador de vaixells, amb els quals practicà el comerç, la guerra i el corsarisme. El 1282 participà, amb una galera, a la batalla de Nicòtera, davant la costa de Calàbria, i el 1283 tenia una nau anomenada La bonaventura, que era de les més notables de Barcelona. Alfons II el Liberal (1265 – 1291) li atorgà drets sobre les aigües del Rec Comtal (1289), per als molins que hi tenia. Fou conseller de la ciutat (1290-1291), conseller segon (1296-1297), conseller en cap (1303-1304 i 1309-1310) i jurat del Consell de Cent (1310-1311). Fou un dels representants de la ciutat a les corts catalanes de 1299 i 1301, celebrades a Barcelona i a Lleida, respectivament. El 1305 fou un dels dirigents i ciutadans de Barcelona que foren excomunicats pel bisbe arran del conflicte pel lluïsme, fins 1310. El 1308 fundà, juntament amb la seva esposa Blanca, un hospital a Barcelona, en una casa amb oratori que tenia al suburbi de la Vilanova, vora el Rec Comtal i prop del monestir de Santa Clara, i establí que sempre fos administrat per la ciutat, mai per l'Església. Es reservà el dret de tenir-ne cura fins a la seva mort i disposà que després ho fes, vitalíciament, el seu germà Jaume Desvilar (fl. 1311 – 1361), i que els següents hospitalers fossin nomenats pel municipi. Legà els seus béns, entre els quals uns molins i censals, per al sosteniment d'aquest hospital, que fou conegut com Hospital de l'Almoina de la ciutat de Barcelona i també, habitualment, com Hospital d'En Pere Desvilar. Com altres hospitals, experimentà una creixent medicalització durant la segona meitat del segle XIV, fins que el 1401 seria refós en l'Hospital de la Santa Creu, si bé encara en subsístí la causa pia annexa fins 1841. Feu testament el 30/07/1311, en el qual consta que no tenia fills i deixà hereu universal el seu germà Jaume. — Formes antigues del nom: «Petrus de Villario», «Petrus de Vilario» (llatí), «Pere des Vilar» (català).
Bibliografia
Soldevila (2008), Les quatre grans cròniques, II ..., p. 202 (galera)
Soldevila (2011), Les quatre grans cròniques, III ..., p. 169, cap. 95 (nau)
Wieruszowski (1933), "Quelques documents concernant la ...", p. 178, doc. 6
Batlle i Gallart - Casas i Nadal (1980), "La caritat privada i les ...", pp. 135-136 (hospital)
Batlle i Gallart - Ferrer i Mallol - Mañé i Mas - Mutgé i Vives - Riera i Viader - Rovira i Solà (2007), El «Llibre del Consell» de la ..., doc. 19, 23, 93, 106-107 i 127
Capdevila i Soldevila (26/08/2010), "La pobresa i les institucions ..."
Huguet Termes (2013), "Els motius dels benfeytors ..."
Enllaços
Rulers
Arxiu Històric de la BC
Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 50, f. 132v – Manament, Reial – 1 agost 1281

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).