MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10322 (03 / April / 2025)

Manfred de Sicília (?, 1232 – Benevento, 1266)

Creació de la fitxa: 2025-03-27
Darrera modificació: 2025-03-27
Categoria social i professional
rei
Comentaris
Rei de Sicília (Sicília i Nàpols). Fill natural, tot seguit legitimat, de l'emperador Frederic II Stupor Mundi (1194 – 1250), rei de Sicília, i de Bianca Lancia. A la mort de l'emperador, fou regent de Sicília pel seu nebot Conradí des de 1254, i després es coronà rei de Sicília, el 1258. Desposseït del regne pel papa, que li oposà Carles I d'Anjou [Carles I de Nàpols (1226 – 1285)], fou derrotat i mort per aquest a la batalla de Benevento (1266). Fou pare, entre d'altres, de Frederic de Sicília (1259 – c. 1312) i de Constança de Sicília (1249 – 1302), esposa de Pere II el Gran (1240 – 1285), que n'heretaren els drets.
Bibliografia
Pispisa (1991), Il regno di Manfredi: proposte di ...
Brantl (1994), Studien zum Urkunden- und ...
Orofino (2011), "Di padre in figlio: Federico II ..."
Noto (2021), "Provenzalismo e catalanismo in ..."
Enllaços
DBI
Atorgant precedent als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 54, ff. 202v-203r – Enfranquiment, Reial – 24 gener 1283

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).