MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10255 (04 / April / 2025)

Esteban, Joan (fl. Osca [Huesca], 1424 – 1439)

Creació de la fitxa: 2025-01-15
Darrera modificació: 2025-01-15
Categoria social i professional
ferrer - rellotger
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Osca [Huesca] - Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Rellotger de la ciutat de Saragossa. En 1424 apareix contractat per a fer un rellotge mecànic per a la catedral d'Osca. Es compromet a ensenyar a dos o tres persones en el maneig i manteniment de la màquina, i a acudir a reparar-ho cada 4 anys a canvi d'una pensió anual, excepte per culpa d'un raig.
Era veí de Saragossa, on viuria almenys fins a 1439. Era acomodat i tenia terres en Villanueva de Gállego. En 1434, en operacions testamentals, apareix com a rellotger de la Seu de Saragossa. Pot ser que la màquina de Mateu Alemany (fl. 1404 – 1407) fora sostinguda i reelaborada per este ferrer, encara que no era automàtica, ja que Joan de Arasal tocava les hores.
Bibliografia
Criado Mainar - Borque Ramón (2015), El «Relox viejo» de Veruela: un ...

Javier Serna Box

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).