MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10218 (29 / November / 2025)

Calbó (II), Joan (fl. Barcelona, 1435 – 1449)

Creació de la fitxa: 2024-12-27
Darrera modificació: 2025-09-02
Categoria social i professional
ferrer - rellotger
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Ferrer i rellotger barceloní també anomenat Joan Calvó. Va ser l'encarregat de conservar i de mantindre el rellotge de la Llotja dels Mercaders de Barcelona en 1435 i 1437. Anys després, el 21 de febrer de 1441, també trobem a este mateix ferrer treballant com a obrer en reformes de l'església parroquial de Sant Miquel de Barcelona. Cap a 1445 ja es trobava «malalt e indispost, (...) detengut de malaltia que és haüt per mort». Finalment va morir l'any 1449. Fill de Joan Calbó (I), qui en 1393 va ser l'encarregat de regir el rellotge mecànic de la catedral de Barcelona i va morir l'any 1399.
Bibliografia
Madurell i Marimon (1946), El arte en la comarca alta de ..., p. 75, cita 183.
Amenós (2007), "Catàleg de ferrers documentats ...", p. 87.
Batlle Gallart (1973), La crisis social y económica de ..., vol. II, p. 588.

Javier Serna Box

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).