MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10193 (03 / April / 2025)

Jordán de Urriés y García de Lóriz, el Viejo, Pero (m. Barcelona, 1386)

Creació de la fitxa: 2024-12-11
Darrera modificació: 2025-02-02
Categoria social i professional
batlle general - cavaller - majordom reial - noble
Comentaris
Noble aragonès (cavaller), membre del destacat llinatge dels Urriés (o Urríes). Senyor de Riglos, Sigués, Ruesta, Artieda, La Peña de Cacaviello, Pompién, Loarre, Ayerbe, Biescas i Tiermas. Fill i hereu de Jordán Pérez d'Urriés y Riglos (m. post 1379) y de Teresa García de Lóriz. Fou majordom major de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), alcaid perpetu del palau reial d'Osca i batlle general d'Aragó (des de 1356). Durant la Guerra de Castella, comandà el contingent aragonès que participà en la batalla d'Araviana (1359). Comprà les viles d'Ayerbe (1360, amb autorització de l'infant Ferran, confirmat pel rei el 1366), Biescas i La Peña (1379), Artieda, Osia i Ruesta (1381, confirmat per l'infant lloctinent el 1382), i Tiermas (1385). Casat amb María Pérez de Salanova, amb la qual foren pares de Pero Jordán de Urriés y Pérez de Salanova (m. 1406).
Bibliografia
Sinués Ruiz - Ubieto Arteta (1986), El patrimonio real en Aragón ..., doc. 401 (Ayerbe), 402 (Riglos), 1558 (Artieda, Osia i Ruesta), 1560 (Artieda, Osia i Ruesta), 1604 (Biescas i La Peña) i 1742 (Tiermas)
Ubieto Arteta (1981-1989), Historia de Aragón, vol. 4.1, pp. 154 (Artieda), 177 (Ayerbe) i 261 (Biescas); vol. 4.2, pp. 697 (La Peña) i 961 (Osia); vol. 4.3, pp. 1067 (Riglos), 1085 (Ruesta), 1156 (La Peña) i 1246 (Tiermas)
Broto Aparicio (2006), "Los Urríes, un noble linaje ...", p. 165, núm. XVIII
Enllaços
Geni

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).