MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10136 (04 / April / 2025)

Pérez d'Urriés y Riglos, Jordán (m. post 1379)

Creació de la fitxa: 2024-11-13
Darrera modificació: 2024-12-27
Categoria social i professional
governador - noble
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Comentaris
Noble aragonès (cavaller), membre del destacat llinatge dels Urriés (o Urríes). Senyor de Biel, Loarre, Murillo de Gállego, Alquézar, Triste, Arguis i Nueno. Fill i hereu de Pero Jordán de Urriés y Láscaris (m. 1350) i de Toda Martínez de Riglos (fl. 1323 – 1355). El 1357 era governador del regne d'Aragó. Aquell any comprà el castell i la vila d'Alquézar i la vila de Loarre al rei. El 1379 encara comprà el lloc de Triste al rei. Casat amb Teresa García de Lóriz, amb la qual foren pares de Pero Jordán de Urriés y García de Lóriz, el Viejo (m. 1386), i en segones núpcies amb Elvira Ruiz de Liori, de la qual nasqueren Isabel, Juan, Jaime, que foren senyors d'Arguis i Nueno, i Toda.
Bibliografia
Sinués Ruiz - Ubieto Arteta (1986), El patrimonio real en Aragón ..., doc. 198 (Alquézar), 402 (Marcuello), 1102-1105 (Loarre) i 1604 (Triste)
Ubieto Arteta (1981-1989), Historia de Aragón, vol. 4.1, p. 104 (Alquézar); vol. 4.2, p. 781 (Loarre) i 823 (Marcuello); vol. 4.3, p. 1295 (Triste)
Broto Aparicio (2006), "Los Urríes, un noble linaje ...", p. 165, núm. XVII
Enllaços
Geni (el fa germà de Pero Jordán de Urriés y García de Lóriz)

Gemma Escribà; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).