MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10110 (29 / November / 2025)

Alagón, Miguel de (fl. Saragossa, 1344)

Creació de la fitxa: 2024-11-02
Darrera modificació: 2025-10-21
Categoria social i professional
cirurgià - dessospitador - mestre
Activitat professional
Privada i tribunals
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne)
Localitats: Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Metge (cirurgià), de Saragossa. El 1344, essent potser amb l'exèrcit de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) en la segona campanya del Rosselló, aquest l'adjuntà a Juan de Cortes (fl. 1344) per elaborar els informes pericials o dessospitacions de ferits i morts en les causes a solventar per totes les instàncies judicials de la ciutat, tant de cristians com de musulmans. — Formes antigues del nom: «Michel de Alagone» (llatí).
Bibliografia
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 247-248 i 278 ("Juan Cortés")
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1121, ff.10v-11r – Manament, Reial – 8 juny 1344

Gemma Escribà Bonastre; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).