MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1005 (22 / November / 2024)

Tomàs, Guillem (fl. Martorell, 1376 – 1384)

Creació de la fitxa: 2010-03-18
Darrera modificació: 2023-07-19
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - mestre - metge
Activitat professional
Patró: Rei Joan I el Caçador
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Castella-Lleó (regne) - Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Martorell (Baix Llobregat)
Comentaris
Metge (físic), de Martorell, al servei de Joan I el Caçador (1350 – 1396) quan era duc de Girona («metge de casa del dit senyor duch»). La primera referència coneguda és un pagament de la Tresoreria reial en concepte del manteniment de dues bèsties, efectuat en juliol de 1376. El darrer pagament pel servei a la cort data de setembre de 1384 (ACF). Essent Joan encara duc de Girona, va ser guarit per ell d'un còlic nefrític el 1377 i encara d'un altre que li sobrevingué a Girona el 1379. Poc després (1381), en informar el duc el rei Joan I de Castella (1358 – 1390), afectat pel mateix mal, que «.I. físigo nuestro [=Guillem Tomàs], el qual siegue la nuestra cort, nos fizo tal metzina que ha seys anyos o más que, grado a Dios, non de sentiemos nada», fou reclamat a la cort castellana, i encara sis anys després el rei castellà tingué un altre atac, i Joan li tornà a enviar un metge (no sabem si el mateix Tomàs) i «del bálsamo que queredes». No hi ha prou elements per considerar-lo un curandero, com féu Roca 1929 (basant-se només en el fet que en el primer document que ell en conegué el rei tan sols l'anomena «domèstic nostre») i, seguint-lo, la bibliografia posterior, però sí que és possible que no tingués formació universitària. S'ha identificat amb el «bon metge de Martorell» esmentat a Bernat Metge, De vostra salut he desig (Medecina), de 1396 (Olivar 1920-1922; Olivar 1927; Riquer 1959; Badia & Lamuela 1975). — Formes antigues del nom: «Guillem Thomàs» (català). — Obres: «Recepta d'En Guillem Thomàs contra dolor de ronyons e de pedra e de còlica passió, e és provada en lo senyor rey En Johan d'Aragó» (Barcelona - BC - Manuscrits - 490/23, núm. 21; Barcelona - BC - Manuscrits - 864, f. 19rab, sense citar-ne l'autor, i Madrid - BNE - Manuscritos - 10162/6, núm. 112).
Bibliografia
Olivar i Daydí (1920-1922 [=1925]), "Un nou manuscrit d'obres de ...", p. 370
Olivar (1927), Obres menors de Bernat Metge i ..., p. 55
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 219-220, 227, 236, 238 i 396
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 129, núm. 36
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, p. *129
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 109-110
Badia - Lamuela (1975), Bernat Metge: Obra completa, p. ***
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Guillem Tomàs'
Avenoza (1994), "Anotacions lèxiques extretes de ...", p. 307
Arxiu Carmel Ferragud (ACF)
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1660, f. 85r – Lletra, Reial – 2 gener 1381

Teresa Huguet; Lluís Cifuentes; Carmel Ferragud

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).