MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom10001 (22 / November / 2024)

Verdaguer, Bernat (fl. Barcelona, 1468)

Creació de la fitxa: 2024-10-03
Darrera modificació: 2024-10-03
Categoria social i professional
cirurgià
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (cirurgià), ciutadà de Barcelona. Probablement relacionat (fill?) amb el barber Bernat Verdaguer (fl. 1377). Casat amb Francina (esposa de Bernat Verdaguer) (fl. 1468), que feu testament el 1468, quan ell aparentment encara era viu, en el qual esmenta uns fills ja difunts. És possible que ell fos el «Verdaguer» que és consignat com a autor de dues receptes en català recollides a l'obra del barber-cirurgià Vicenç de Colunya, Receptari de Vicenç de Colunya (núm. 5 i 6), feta a Barcelona vers 1435, o alternativament l'apotecari homònim Bernat Verdaguer (fl. 1361 – 1402/1406) o el seu germà Ramon, també apotecari.
Esmentat als documents
Barcelona - ACB - Miscel·lània – caixa 51, s. núm. – Testament, Notarial – 11 juliol 1468

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).