MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom1 (29 / març / 2024)

Borgognoni, Teodoric (Lucca, 1205 – Bolonya, 1298)

Creació de la fitxa: 2007-02-08
Darrera modificació: 2022-02-22
Categoria social i professional
bisbe - cirurgià - religiós OP
Comentaris
Fill del cirurgià de Lucca Ugo Borgognoni. Frare dominicà, ingresà com a confessor a la Penitencieria Apostòlica, on fou capellà d'Andreu d' Albalat (s. XIII – 1276). Bisbe de Bitonto (1262-1266) i de Cervia (1266-1298), per bé que des de 1214 sempre residí a Bolonya. Paradigma de l'interès de l'alt clergat il·lustrat del s. XIII per la filosofia natural i la medicina. Practicà la cirurgia i s'interessà per l'alquímia.

Obres (totes en llatí):
- Chirurgia (Cyrurgia seu Filia principis). Important producte de la "nova cirurgia" del s. XIII. Se n'han identificat diverses redaccions successives (1243, 1262-1266 versió considerada canònica i dedicada a Andreu d' Albalat (s. XIII – 1276), modificacions posteriors). Arribà a la impremta dels ss. XV i XVI. Traduccions a les llengües vernacles (català, castellà, francès, italià, anglès, alemany) i a l'hebreu durant els ss. XIV i XV. Dues traduccions catalanes: 1) Guillem Corretger (fl. 1284 – 1309) (c. 1302-1304), que donà lloc a la invenció d'un "Theodoricus Catalanus" per part dels historiadors de l'orde dominicà, i que fou parcialment revisada per Bernat de Berriac (c. 1270 – 1348) (1310-1311); i 2) parcial, per Bernat de Berriac (c. 1270 – 1348) (1310-1311). La revisió i traducció parcial d'aquest darrer potser fou font d'una traducció hebrea.
- Mulomedicina (Practica equorum o De medela equorum). Dedicat al papa Honori IV (1285-1287). Destaca per inscriure la pràctica veterinària en el context del galenisme. Traduccions a les llengües vernacles durant els ss. XIV-XV (occità, català, castellà). Font del Libro de los caballos. Traducció catalana documentada i perduda (d'altra banda, la confusió de Moulé (1890-1923), "Histoire de la médecine ..." amb la traducció catalana del De medicina equorum de Giordano Ruffo de Calàbria (m. 1256) al ms. París - BnF - Manuscrits: Esp. - 212 féu gran fortuna bibliogràfica).
- De sublimatione arsenici. No estudiat.
- De aluminibus et salibus. No estudiat.
- Sermons.
Atribucions errònies:
- De cura accipitrum. Confusió probablement derivada d'una mala identificació de l'Epistola de avibus nobilibus, present al ms. de la primera traducció catalana (ms. París - BnF - Manuscrits: Esp. - 212) rere el De medicina equorum de Giordano Ruffo de Calàbria (m. 1256), també confòs amb la Mulomedicina de Teodoric.
Bibliografia
Quétif - Échard (1719-1721), Scriptores Ordinis Praedicatorum ..., vol. 1, 354-355
Karl (1928), "Recherches sur quelques ouvrages ..."
Karl (1928), "Beiträge zur Geschichte der ...", amb un llistat de mss.
Karl (1929), "Theodoric der Katalane und seine ..."
Giordano (1930), "Sulla patria e sulla chirurgia di ..."
Giordano (1930), "Ancora sull'identità di ..."
Sarton (1927-1948), Introduction to the History of ..., vol. 2, pp. 654-656
Pazzini (1950), "Borgognoni, Teodorico"
Tabanelli (1965), La chirurgia italiana nell'Alto ..., vol. 1, pp. ***
Wallace (1970), "Borgognoni of Lucca, Theodoric"
Alecci (1971), "Borgognoni, Teodorico"
Siraisi (1981), Taddeo Alderotti and His Pupils ..., pp. 15-18
Trolli (1990), Studi su antichi trattati di ..., pp. 59-60
Keil (1995), "Thiederik von Cervia ..."
Cifuentes i Comamala (2005), "Borgognoni, Teodorico"
McVaugh (2006), The Rational Surgery of the ..., cap. 1
Roversi Monaco (2019), Teoria e pratica medica nel basso ...
Iannacci - Zuffrano (2022), Il dossier testamentario di ...
Enllaços
GEC
Wikipedia ENG
Variants del nom
Teodoric de Lucca
Teodoric de Cervia
Borgognoni, Teodorico
Tederich
Theodoricus Catalanus
Theodoricus
Theodericus

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).