MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms996 (07 / October / 2024)

Olot - Arxiu Comarcal de la Garrotxa - Fons notarials: Santa Pau - 2

Publicació de la fitxa: 2012-06-27
Darrera modificació: 2014-07-15
Bases de dades:Sciència.cat, Cançoners, Translat
Descripció
Procedència:catàlegs
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Olot
Institució:Arxiu Comarcal de la Garrotxa
Fons:Fons notarials: Santa Pau
Signatura:2

Història

Procedència:És un protocol notarial de Sant Esteve de Llémena de c. 1276.

Bibliografia

Descripcions:BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 2769
Molar (maig-juny 1952), "Terapéutica con magia y ...", p. 1071
Reproduccions fotogràfiques:http:/​/​www20.gencat.cat/​docs/​msi-cultura/​XAC/​01_Con ...

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Al mateix f. 28r del ms. on hi ha el pronòstic hi ha altres eixarms amb finalitats terapèutiques en llatí: (1) «Utilis est ruta», en vers; (2) «Ad dolorem dencium», l'oració de santa Apol·lònia; (3) «Sènyer ver Déus, defende spiritum tuum», contra «vexigas» en llatí (als quals segueix el pronòstic). Conté també una traducció catalana d'un poema atribuït a Folquet de Marsella («Senher Dieus, que fezits Adam», en la versió catalana «Seyer ver Déus qui formest Adam»).

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:c. 1276 - estimada
Origen:Sant Esteve de Llémena

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper

Impaginació

Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:catalana

Descripció interna

1. Anònim, Pronòstic per saber si el malalt viurà o morirà – 28r
2. Folquet de Marsella, Seyer ver Déus qui formest Adam, Traductors: Anònim, Anonimi (RIALC)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).