MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms96 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Procures: Llegats de llibres «extravagants» - Comptes comuns: Lligall d'albarans de diverses coses i senyors (ss. XIII-XIV)

Publicació de la fitxa: 2012-03-20
Darrera modificació: 2014-12-23
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona
Fons:Procures: Llegats de llibres «extravagants»
Signatura:Comptes comuns: Lligall d'albarans de diverses coses i senyors (ss. XIII-XIV)
Signatura alternativa:La signatura correspon a: Capítol de la Catedral, III (Procures), 3 (Llegats de llibres extravangants), D (Comptes comuns).

Història

Procedència:Molt probablement, els llibres d'albarans d'aquest lligall van entrar a l'ACB formant part de llegats testamentaris a la Pia Almoina.

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:14
Notes:Lligall amb 14 llibres d'albarans de diversos individus, tots dels ss. XIII i XIV. Només es poden identificar per la data que s'ha anotat amb llapis a cadascun d'ells. A continuació, només es descriu el que interessa aquí.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1336 - 1344 - expressa
Origen:Barcelona
Notes:Dates extremes i localització del text 1.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:42
Notes:Foliat amb llapis al fer aquesta descripció. Els ff. 13r, 17r-40r, 41r i 42r són en blanc.
Dimensions
Alçada x base:90 x 250 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:A tot el ms.
Tipologia:Gòtica cursiva

Història

Persones relacionades:Pere de Marata (fl. 1336 – 1344)

Descripció interna

1. Pere de Marata, Llibre d'albarans (1336-1344) – 1r-42v
Observacions:Llibre d'albarans de Pere de Maerata (compres d'aliments, préstecs, lloguers, etc.), amb assentaments datats entre 1336 i 1344.
A Piquer Ferrer (2005), Censos de población del ... apareix un Guillem Maerata.
2. Arnau de Vilanova, Recepta de piment per a l'estómac – 41v
Íncipit:«Prin caneyla triada, gingebra blan<c>h...»
Èxplicit:«... e feu piment en la manera que fer-se deu»
Rúbriques:«Piment qui és molt maravelós a la bocha del ventre[y]l com hom la ha freda e [constip]ada?»
Text:«Piment qui és molt maravelós a la bocha del ventre[y]l com hom la ha freda e [constip]ada? — E esta recepta hordonà mestra Arnau de Vilanova al senyor rey En Jacme, que com ag<u>és menyat que·y faés .Iª. sopa de pa torrat e, si à àvols pits quant aurà menyada la sopa, menu<c>h aprés .II. amelons torrats dolços e parats. Lo piment se fa en esta manera: prin caneyla triada, gingebra blan<c>h, de cascun .Iª. unça; roses vermeyles, miya unça; guirofla, .II. dra<c>hmes; sàndil vermeyl, .II. dra<c>hmes; spiocanart, .Iª. unsa. E de tot assò fassa hom pólvora en la qual mescla hom .X. lliures de bon vi e meta-y hom pa de sucra, .Iª. quarta, e feu piment en la manera que fer-se deu».
Observacions:Copiada per la mateixa mà que va escriure la resta del volum en el penúltim foli del darrer plec, originalment en blanc.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).