MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms930 (26 / November / 2024)

Girona - Arxiu Capitular de la Catedral de Girona - Còdexs - 69

Publicació de la fitxa: 2009-08-30
Darrera modificació: 2019-09-13
Bases de dades:Sciència.cat, Translat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:catàlegs
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Girona
Institució:Arxiu Capitular de la Catedral de Girona
Fons:Còdexs
Signatura:69
Signatura alternativa:Carbonell - Arm. I - Est. III - N.° 22-69
I-e-22
I-IV-22
20-e-16
960
Sigles usuals en la tradició:Adversaria

Relligadura

Original:
Datació:s. XV ex. - XVI in.
Llom
Matèria:Pergamí
Títols:«P.i M.is C.i Adversaria 1492»
Coberta
Matèria:Pergamí
Títols:«Ipso in libro sunt pleraque epigrammata et opera egregia de aliis comendantur quas secundum totum manu mea scripsi» (Carbonell). Una mà posterior afegí: «Continet praeterea versus cathalaunicos, sententias virorum illustrium, inscriptiones plurium monumentorum cum explicatione abreviationum ad eas legendas. In hoc volumine contentorum, partim est compositor, partim recopilator Petrus Michael Carbonellus - 1492».
Altres elements:Amb solapa i sivella.

Història

Notes de possessors:«Codex epigrammata, epistolas et alia quamplurima continens, in quo sunt aliqua raptim scripta quae sunt emendatione digna quasi per totum manu mea scripta», de la mà de Carbonell (f. Ir prel.)
Estat de conservació:Restaurat el 1988.
Persones relacionades:Galceran Altimir (fl. 1460 – 1490)

Bibliografia

Descripcions:Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ..., vol. 12, pp. 111-115
Morera Sabater (1935), Catedral de Gerona ..., p. 50
Bohigas i Balaguer (s. d. [=1936]), Inventari de manuscrits ..., p. 5-6
Adroher Ben (1956-1957), "Estudios sobre el manuscrito ...", pp. 132-143
Kristeller (1963-1997), Iter Italicum: A Finding List of ..., vol. 4, pp. 502-504
Duran (2008), Repertori de manuscrits catalans ..., vol. 4, pp. 35-64
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 1076
MCEM (2011-<act.>), Manuscrits Catalans de l'Edat ..., id746

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Miscel·lània humanística copiada per Pere Miquel Carbonell, amb addicions posteriors d'altres mans (el seu fill Francesc Miquel Carbonell i, més tard, Jeroni Pujades, també parent seu, però no Jeroni Pau, com s'havia dit). Pere Miquel Carbonell hi recopilà, durant més de quaranta anys, tot d'obres i fragments del seu interès a partir de llibres de la seva biblioteca i d'obres proporcionades o dedicades per amics i col·legues (Bartomeu de Verí, Joan Ramon Ferrer, Jeroni Pau, etc.), i també escrits propis. Entre molts altres texts, sovint extractes i anotacions breus, conté: el prefaci i dedicatòria a Ferran I de Nàpols del Liber cibalis et medicinalis pandectarum (o Pandectæ medicinæ) de Matteo Silvatico (Matheus Silvaticus), metge del rei Robert, fet per Angelo Cato Supinas de Benevento (4, ff. 3r-7v), seguit d'un fragment del pròleg de la mateixa obra (4, ff. 7v-8v) i de l'inici del text (4, ff. 8v-10r); el prefaci i dedicatòria al cardenal Roderic de Borja del Libellus de fluminibus et montibus utriusque Hispaniæ de Jeroni Pau (7, f. 14r); el De viris illustribus sue tempestatis de Bartolomeo Fazio, dedicat al rei Alfons de Nàpols, incomplet (13, ff. 52r-61r), que inclou biografies d'alguns metges; el De viris illustribus catalanis sue tempestatis, de Pere Miquel Carbonell (15, ff. 62r-67r); un epigrama de Bernat Descós dedicat a Galceran Altimir, mestre de lletra rodona i d'aritmètica de Barcelona (56, f. 85v); l'Epistola ad Damagetum d'Hipòcrates, traduïda al llatí per Rinuccio d'Arezzo (90, ff. 110r-116v); uns extractes de les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols de Bernat Fenollar (134a, ff. 200r-201r), amb addicions de Jeroni Pau; el De convenientia fidei et intellectus in objecto de Ramon Llull (121, ff. 152r-155r); uns extractes d'Estrabó sobles les illes Balears (128, ff. 184v-185v); entre molts altres, sobretot en llatí, però també en català (alguns poemes i notes) i en castellà (una nadala, de mà posterior). Vegeu-ne una descripció completa a MCEM, id746, la numeració dels ítems de la qual seguim.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:1473-1507, i addicions posteriors - expressa
Copista:Pere Miquel Carbonell (1434 – 1517)
Francesc Miquel Carbonell (fl. 1495 – 1530)
Jeroni Pujades (1568 – 1635)
Notes:Adroher, 1956-1957: 129

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Amb un foli preliminar de pergamí (f. I).
Foliació
Núm. total de folis:I + 279 ff.
Notes:Foliació antiga en romans (ff. I-CCLXXXI), introduïda per Carbonell, que no inclou el foli preliminar de pergamí. Els ff. 274 i 275 foren tallats, hi ha un foli afegit entre els ff. 79 i 79, sense numerar, i la foliació salta el f. 244. Alguns folis en blanc.
Dimensions
Alçada x base:290 x 210 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
columnes
Quantes columnes:2
Notes:A ratlla tirada i a dues i (ff. 200-202) tres columnes.
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Humanística cursiva
Localització:Catalunya
Datació:s. XV ex. - XVI in.
Escriptura 2
Tipologia:XVI
Localització:Catalunya
Datació:s. XVI - s. XVII
Especificacions:Interpolacions i notes marginals de diverses mans.
Decoració i jerarquització
Inicials:Absents [buits].
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. Majoritàriament en la mateixa tinta negra que el text, però hi ha algunes rúbriques i calderons en vermell. També té alguna rúbrica en blau.

Descripció interna

0. Anònim, Recepta per a fer bona vista – f. I prel.
Preliminars:«Per a fer bona vista»
Íncipit:«Matafalua, mija lliura...»
Èxplicit:«... Cosa és molt aprobada»
Text:«Per a fer bona vista. — Matafalua, mija lliura; fenoll, mija lliura; celiandre, .II. onzas; sucre de pa, .III. onzas. Totes les dites coses sien polvorizades e, lavada la boca ab vi, sie'n presa aprés de cascun menjar una cullarada. Cosa és molt aprobada».
Observacions:Sense número a MCEM, id746.
Edicions:Adroher Ben (1956-1957), "Estudios sobre el manuscrito ...", p. 132
135. Bernat de Granollacs, Sumari – ff. 206r-210r
Consistència:fragmentària
Preliminars:[Títol:] «Sumari dels girants e plens de la luna e dels eclipsis del sol e de la luna, e de les festes movibles e del temps de les núpties e de l'Avent e dels quatre temps de l'any los quals cascun christià qui de edat sia és tengut de dejunar».
Íncipit:«De la nobilíssima art e scièntia de astrologia és stat tret lo present sumari per lo egregi e sapientíssim astròlech mestre Bernat de Granolachs, mestre en artz e en medecina de la ínclita ciutat de Barcelona...»
Èxplicit:«... Corpus Christi, a .X. de juny. — Leix-me'n an ací de continuar, pus ho tinch continuat en altra libre en stampa».
Observacions:La primera taula és la de l'any 1484, que diu explícitament que és l'any «present». El text que acompanya les taules en aquest ms., comparat amb el de l'edició que sol datar-se de 1485, la més antiga conservada en català en la qual la primera taula és la de l'any 1485, no inclou la festa de la Trinitat, l'aure-nombre i la lletra dominical (Adroher, 1956-1957: 151-153). Carbonell interromp declaradament la còpia un cop reproduïda la taula de l'any 1490 perquè la resta ja ho té en un exemplar imprès. D'això es dedueix que copiava d'un exemplar més antic que el que posseïa, que seria un manuscrit o, més probablement, una edició impresa que hauria estat publicada el 1484 potser a Barcelona. Ell afegeix al text una breu addició aclaridora per a aquells que «del fet de astrologia són ignorants» (f. 206v).
Edicions:Adroher Ben (1956-1957), "Estudios sobre el manuscrito ...", pp. 153-161
173. Anònim, Cant de la Sibil·la, Traductor: Anònim – 267r
Preliminars:«Altres cobles del judici»
Íncipit:«Lo jorn del judici...»
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).