MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms925 (22 / November / 2024)

Girona - Arxiu Diocesà de Girona - Còdexs - Fragments sense catalogar [2]

Publicació de la fitxa: 2009-08-30
Darrera modificació: 2012-12-19
Bases de dades:Sciència.cat, Translat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Girona
Institució:Arxiu Diocesà de Girona
Fons:Còdexs
Signatura:Fragments sense catalogar [2]
Signatura alternativa:Sec. II, armari 32, lligall 12, sign. 692
Sigles usuals en la tradició:C2 (Conchis 1997, ed. Badia i Pujol)

Història

Estat de conservació:La cara carn, que havia quedat a l'exterior de la relligadura, té el text i els colors esvaïts.
Procedència:Fragment de còdex (un bifoli, en origen l'immediat al central d'un plec) reutilitzat com a relligadura d'un volum de testaments de Sant Martí Vell (Gironès) començat el 1674. Pertany al mateix ms. i al mateix plec que Girona - ADG - Còdexs - Fragments sense catalogar [1].

Bibliografia

Descripcions:Marquès Planagumà (1988-1989), "Un nou fragment de Guillem de ..." (descripció i edició)
Ronca - Badia - Pujol (1997), Guillelmus de Conchis Dragmaticon ..., p. 278
BITECA, manid 2146: http:/​/​ucblibrary4.berkeley.edu:8088/​saxon/​SaxonSer ...
Bibliografia contextual:Marquès Planagumà (1986), "Fragment del diàleg entre el duc ..."

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV-1 - estimada
Notes:Segons Marquès 1988-1989: 288-289, a partir de la paleografia, que no descriu.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Foliació
Núm. total de folis:2 ff.
Notes:Sense foliació.
Dimensions
Alçada x base:300 x 225 mm

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Caixa d'escriptura
Alçada x base:220 x 140 mm
Intercolumni:10 mm
Número de ratlles:40
Ratllat:sí. Amb plom (segons Marquès 1986).
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Gòtica textual
Especificacions:Segons Marquès 1986. D'una sola mà.
Decoració i jerarquització
Dibuixos:Figures esquemàtiques. Cercle del zodíac (f. 2va), amb la tinta esvaïda.
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. C. en blau i vermell. R. en vermell.
Títols corrents (números dels capítols) en blau i vermell.

Descripció interna

1. Guillem de Conches, Summa de filosofia
Consistència:fragmentària
Consistència:Un bifoli que conté els capítols LV (fragment final), LVI («Con se crien los ocels e los pexos e los altres animals?») i LVII («Con fo format home del lim de la terra?»), al primer foli (f. 1rv), que corresponen al capítol III.3.3 - III.3.6 de l'obra. I els epígrafs LX (fragment final), LXI («De los cercles del cel, qui són .X.»), LXII («Los noms dels .XII. signes»), LXIII («De les cases de les .VII. planetes») i LXIIII («De los noms dels cercles»), al segon (f. 2rv), que correspon als capítols III.6.8 - III.7.8.
Íncipit:«[...] <no>drexen. Et axí, per totes aquestes raós, par que d'alcuna partida de la terra et de l'aygua són feytes les esteles...» [III.3.3]
Èxplicit:[«LXIIII. De los noms dels cercles»:] «... E d'aquest oir n'às més depuys en altre loc, que·n parlaran. L'altre cercle dels paralels ha nom trò<picus> [...]» [III.7.8]
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).