MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms924 (20 / maig / 2024)

Girona - Arxiu Diocesà de Girona - Còdexs - Fragments sense catalogar [1]

Publicació de la fitxa: 2009-08-30
Darrera modificació: 2012-12-19
Bases de dades:Sciència.cat, Translat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Girona
Institució:Arxiu Diocesà de Girona
Fons:Còdexs
Signatura:Fragments sense catalogar [1]
Signatura alternativa:Ms. 4528
Sigles usuals en la tradició:C1 (Conchis 1997, ed. Badia i Pujol)

Història

Estat de conservació:Manca la meitat del f. 1. La cara dels folis que va quedar a l'exterior de la relligadura té el text molt esborrat.
Procedència:Fragment de còdex (un bifoli) reutilitzat com a relligadura d'un volum de pergamins de Sant Martí Vell (Gironès) d'època moderna (ms. 4528), del qual havia estat separat ja abans de la publicació de Marqués 1986. Aquesta reutilització moderna és indicada a Marqués 1988-1989. Pertany al mateix ms. i al mateix plec que Girona - ADG - Còdexs - Fragments sense catalogar [2].

Bibliografia

Descripcions:Marquès Planagumà (1986), "Fragment del diàleg entre el duc ..." (descripció i edició, sense identificar l'obra; facs. de les figures)
Ronca - Badia - Pujol (1997), Guillelmus de Conchis Dragmaticon ..., p. 278
BITECA, manid 2141: http:/​/​ucblibrary4.berkeley.edu:8088/​saxon/​SaxonSer ...
Bibliografia contextual:Marquès Planagumà (1988-1989), "Un nou fragment de Guillem de ..."

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIV-1 - estimada
Notes:Segons Marqués 1986: 282. Altres datacions proposades: c. 1350 (BITECA).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Foliació
Núm. total de folis:2 ff.
Notes:Sense foliació.
Dimensions
Alçada x base:300 x 220 mm

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Caixa d'escriptura
Alçada x base:225 x 140 mm
Intercolumni:17 mm
Número de ratlles:40
Ratllat:sí. Amb plom.
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Gòtica textual
Especificacions:D'una sola mà.
Decoració i jerarquització
Dibuixos:Figures esquemàtiques. Abaixaments i elevacions (f. 1r) i, fragmentària, la terra, els planetes i el zodíac (f. 1v)
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. C. en vermell i blau (segons Marquès 1988-1989). R. en vermell.
Títols corrents (números dels capítols) en vermell i blau.

Descripció interna

1. Guillem de Conches, Summa de filosofia
Consistència:fragmentària
Consistència:Un bifoli, doblegat al revés, en el qual al f. 1, molt malmès, no es distingeixen títols de capítol; el seu text correspon als capítols IV.4.2 - IV.5.1 de l'obra, amb les dues figures indicades. Al f. 2ra hi ha l'epígraf (sense número) «Con lo foc no·s mou si no en lo seu loc»; al f. 2va, els epígrafs LI («Per què la terra no cau com sia en mig de l'àer?»), LII («Si la terra era foradada tota, una pera qu·i gitases on iria?») i LIII («De moviment de los miyans elemens»). El text del f. 2 correspon al cap. II.6.5 - II.6.12.
Íncipit:«[...] que és... en alcuna n... los corses d'aque... que no solen et axí pu... sol tira a si la humi... és més que no sol fa... » [IV.4.2]
Èxplicit:[«LIII. De moviment de los miyans elemens»:] «... tractarem dels baxes elemens. Et per so lo món està ferm, cor aquels que alcuns dien elemens no han altre loc en què [...]» [II.6.12]
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).