MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms674 (22 / November / 2024)

València - Arxiu Capitular de la Catedral de València - Manuscrits - 222

Publicació de la fitxa: 2007-07-31
Darrera modificació: 2013-10-08
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:València
Institució:Arxiu Capitular de la Catedral de València
Fons:Manuscrits
Signatura:222

Relligadura

Datació:El «Quaderno» de l'ACV, lligall 684, 1-D, ja esmentat a propòsit del altres manuscrits eiximenisians de l'Arxiu de la Catedral de València, reporta al seu f. [4]r: «Ximenez Rubriques de la Vida de Jesu Christ 90 [reales vellón]». Per tant, fou relligat en
Notes:I + I, de paper verjurat, amb la filigrana absorbida cap al llom. Al recto del foli de guarda inicial, escrit en llapis vermell, antiga signatura: «CCLXII».
Llom
Matèria:Llom de pergamí, ras.
Títols:En la primera meitat del llom, enquadrat per sengles línies dobles, inscripció en tinta sèpia donant l'autor i títol del manuscrit: «M. S. | XIMENEZ | Rubriques | de la Vida | de Jesu-Christ». Al final, etiqueta amb la cota actual del manuscrit: «222».
Altres:Els plecs són cosits directament a les tapes mitjançant cinc nervis interiors que no en treuen d'exteriors ni formen seccions.
Coberta
Matèria:Ànima de cartró, coberta de pergamí esgrogueït.
Altres:293 x 217 x 52
Altres elements:Folres del mateix paper que els dos folis de guarda. Capçalera i capçada dalt i baix.

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV-1 - estimada
Notes:Fol. [1]r, dalt de tot, en tinta i lletra del segle XV-XVI, notes d'un antic possessor, possiblement home de dret: «te dos procesets de na Violant den gualeas Johan dela pocisio | que ha dues sentencies primera e segunt miser auella | Item te en bernat Johan los dos procesets de na figuerola | e te mes lo proceset dela demanda de Johanot | Item te miser guorgils (guargue?) lo testament de mon frare».
A l'Arxiu Capitular de València, lligall 684 / 1, en l'inventari de la bibliote ca capitular fet el 1627 per Joan Baptista Pellicer i mossèn Ginés Crespo, canonges de València, es llegeix en el foli [11]r: «En lo sete compartiment... Item en un volum manuscrit en paper y pergami, cubertes de taula verdes, Inc. Vita Christi del frare francisco eiximeniz frare menor».
Figura en l'inventari ja esmentat del 1656, fol. 18r: «Item altre volumen de la mateixa manera, manuscrit, part en paper y part en pergamí, intitulat Llibre appellat vita christi ordenat per lo reverent fraces (sic) Ximenes del orde de frares menors».
En el mateix lligall, al principi, hi ha un duern que duu per títol «Libros, que faltan cubiertas», 1-A, escrit en lletra del s. XVIII, on en el foli [3]r es llegeix: «Dicho Ximenez De Vita Christi. Manuscrito en valenciano en papel y vitela». Aquest paper té filigrana d'escut amb dos caps d'animal, i dins l'escut hi ha les lletres M C | C, que no hem sabut identificar.
En el mateix lligall hi ha un inventari del segle XIX, on es llegeix: «3ª hoja (en llapis) Armº 9º (fi de llapis): Ximenez Rubriques de la Vida de Jesu-Crist un tomo manuscrito vitela en folio menor».
Forma part del lot de mss. eiximenisians donats pel canonge Guillem Serra i entrats a la Seu de València el 1489. En la relació corresponent, el volum és descrit així: «Item un libre scrit en paper, quinternat, de posts, cubert de cuyro negre, apellat Vita Christi, de mestre Francesch»: Cf. Josep Guia, o. c., 216.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Pergamí
Notes:a) Folis [1]-[11], I-LXXVII, CCVII-CCXX, del carro de dues rodes, del tipus Briquet 3543, datada a Siena el 1421, amb variants similars a Fabriano el 1424, a Chambéry els anys 1428-1431, a Gènova entre 1428 i 1458 i a Narbona el 1432.
b) Folis LXXVIIII-CCVI, CCXXV, del carro de dues rodes, del tipus Briquet 3527, datada a Perpinyà el 1412 i el 1432, a diversos llocs d'Itàlia entre 1413-1440, a Holanda els anys 1416 i 1439, a Hongria el 1423 i a Anglaterra el 1417; també relacionable amb la de Valls i Subirà II, 41, datada a Vic el 1420.
Foliació
Notes:I + [1]-[11] + I-CCXXVIII + I.

Els onze primers folis no són numerats. Després hi ha una numeració coetània de l'escriptura del manuscrit, contínua, en xifres romanes, a l'angle superior dret del recto dels folis, amb el salt que hem indicat suara.
Dimensions
Alçada x base:285 x 215
Composició material
Plecs
Número:11
Notes:Els plecs són regularment constituïts per dos fulls de pergamí, el més exterior i el més interior, i per 10 fulls de paper intermitjos. Els fulls de pergamí presenten la cara pèl a l'exterior del plegatge i la cara carn a l'interior.
Al plec 10 hi ha un salt en la numeració dels folis, car el foliador passa del foli CXXXIX al CC, estrompassant-se tota la dècada dels CLXXXX.
Al recto dels folis, en l'espai de l'intercolumni, hom ha indicat el número del llibre o tractat que conté el volum, del 1 al 6, en xifres aràbigues.
Plec 1
Tipus:3+2
Folis:[1]-[6]
Reclam:[Reforçat al llom i al centre per tires de paper, sense reclam.]
Plec 2
Tipus:2+2
Folis:[7]-[10]
Plec 3
Tipus:12+2
Folis:[un foli de pergamí sense numerar]-23
Reclam:-ment
Plec 4
Tipus:12+2
Folis:24-47
Reclam:-ment
Plec 5
Tipus:12+2
Folis:48-71
Reclam:axi apellat
Plec 6
Tipus:12+2
Folis:72-95
Reclam:-encia
Plec 7
Tipus:12+2
Folis:96-119
Reclam:uols
Plec 8
Tipus:11+2
Folis:120-141
Reclam:posa
Plec 9
Tipus:12+2
Folis:142-165
Reclam:donchs
Plec 10
Tipus:13+2
Folis:166-201
Reclam:-tament
Plec 11
Plec:Plec coix.
Tipus:13/14
Folis:202-228
Signatures:sí. Restes de signatures de quadern alfanumèriques que la cisalla ha fet desaparèixer del tot en els cinc primers plecs.
Reclams:sí. Reclams horitzontals, tirant cap a la dreta, precedits de calderó en vermelló.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Impaginació del foli XXXVIr: 30 + 65 + 10 ½ + 65 + 43 × 30 + 193 + 62.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:200 x 141
Número de ratlles:38-42
Ratllat:sí. Sistema de ratllat a la mina de plom. 1111 2222. Primera línia escrita o trepitjada. De vegades la darrera línia és escrita per sota. Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals. L'escriptura va de justificació a justificació i de justificació a justificació. UR variable.
Perforat:sí. Perforacions rodones assenyalant totes les línies de guia, llevat les del marge esquerre.
Escriptura
Escriptura 1
Datació:s. XV
Especificacions:Escriptura cursiva librària amb influència de la bastarda, d'una sola mà.
Decoració i jerarquització
Inicials:Caplletres inicials del pròleg i de tractats, folis Ira, Vrb, XVIIIra, XXIIrb, CXXIIva, CLXXXVIIIvb, CCXVvb, de color blau i vermell, amb filigrana plena i antenes de colors vermell i malva. Inicials de capítols blaves i vermelles alternades, amb filigrana i antenes, de cos més petit. Rúbriques. Calderons vermells. Algunes majúscules amb tocs de vermell.
Marginalia:sí. Notes a tots els marges passim, de la mateixa mà, que van escandallant la matèria desenvolupada en cada segment dels tractats, i constitueix una mena de repertori de matèries.

Història

Notes de possessors:La del foli de guarda inicial.
Intervencions d'interès històric:Al principi del manuscrit, intercalat entre el foli de guarda inicial i el primer foli no numerat del volum, fragment de paper, de 66 × 150, escrit per una sola cara i per una mà del s. XIX, en tinta sèpia forta: «De Vita Christi | per lo Revert Mestre | frances Eximenis».
Estat de conservació:Bo, amb alguns estrips i algunes pàgines ratades cap al final, amb perill de desprende's del volum. Signes evidents d'oxidació.
Procedència:Catalunya o València.

Guillem Serra, Capítol de València (a. 1489).

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Vida de Jesucrist – [1]-CCXVIII
Consistència:fragmentària
Consistència:BITECA: "[Condition] incomplet, acaba amb el cap. 16 del tractat 6è."
Taula de capítols:Fol. Vrb, inc. de l'obra: «(rúbrica) Aci comenca lo primer tractat del present libre de la uida de Jhesu Christ. Cappitol primer qui ensenya que es predestinacio e com Jhesu Christ en quant deu no es ne poch eser predestinat (fi de rúbrica). Lo primer tractat donchs de aquest libre sia a tractar de la predestinacio eternal del nostre saluador e dels grans bens que de aqui son seguits, los quals los teolechs apellen obres de predestinacio. Per que per declaracio desta Materia que segons que posa sent aguosti en lo libre apellat de la predestinacio entenen comunament los sants doctors aytant com es tota aquesta proposicio…».
Fol. CCXXVIIIrab, exp. del volum: «… E aço sia dit quant al dejuni que lo nostre saluador feu en lo desert apres lo seu sant babtisme. E per conseguent es aci acabat lo sisen libre de la uida de Jhesu Christ hon hauem tractat del seu babtisme e del seu dejuni en lo desert. E apres | dela temptacio a ell aqui feta per lo demoni. Ara segueix se lo seten libre hon auem a tractar com apella sos apostols e dexebles e com altament los informa.| Finito (segueixen dos gargots)».
Pròlegs:Fol. Ira, inc. del pròleg: «(rúbrica) Açi comença lo libre apellat uita cristi hordenat per lo reuerent Mestre ffrancesch eximeneç del horde dels frares menors ab la ajuda del nostre saluador e mestre Jhesu christ (fi de rúbrica). Al molt honorable e discret caualler Mosen pere dartes, Mestre racional del molt alt princep e senyor don Marti per la gracia de deu rey de araguo lo seu horador en en (sic) Jhesu christ saluador, ffrare francesch eximeneç del horde dels frares menors si mateix e tot just seruey E majorment en aquell que sia en manifestacio e honor e gloria del dit nostre Redemptor e
saluador Jhesu Christ...».
Fol. Vra, exp. del pròleg: «… lo VII ensenya com ell te la monarchia general e es gloria dels beneuyrats e rey perpetual».
Rúbriques:Fol. [2]ra, inc. de les rúbriques: «(rúbrica) Comensen les rubriques del uita cristi del primer volum hordenat per lo reuerent mestre francesch eximeneç del horde de frares menors (fi de rúbrica). Cappitol primer qui demostre lo prolech del present libre de la uida de Jhesu Christ I».
Fol. [10]rb, exp. de les rúbriques: «Cappitol XVI qui ensenya per quantes uies la sancta anima del saluador estech consolada en lo desert CCXXVII».
Folis [10]v-[11] buits.
Catàlegs:J. Massó i Torrents, Manuscrits catalans de Valencia, dins «RBC», VI (1903), 58; Les obres, 154; Martí, Eiximenis, 474; Olmos Canalda, 163-164; BOOCT (1984) cnum 736, BITECA (2007) manid 1532 cnum
736.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).