MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms673 (23 / November / 2024)

València - Arxiu Capitular de la Catedral de València - Manuscrits - 43

Publicació de la fitxa: 2007-07-31
Darrera modificació: 2013-10-02
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:València
Institució:Arxiu Capitular de la Catedral de València
Fons:Manuscrits
Signatura:43
Sigles usuals en la tradició:V(2)

Relligadura

Datació:1818
Notes:III + III, de paper verjurat, sense filigrana visible. Al foli de guarda inicial Ir, a mitja altura de la pàgina, escrit amb llapis de color blau: «CCXCIII».
Llom
Matèria:Llom ras, de la mateixa pell, afectada en aquesta part de forats de corc.
Títols:a) buida; b) teixell rectangular de pell vermella, amb dauradura dalt i baix i el títol de manuscrit inscrit en lletres daurades: «lo chrestia | de | eximenez | m. s.»; c) teixell de pell vermella de forma romboidal, amb dauradura tot entorn i al centre porta inscrit el número del volum: «iii[i]»; d) buida; e) etiqueta de paper amb la cota actual del manuscrit: «4e».
Altres:Els plecs són directament cosits a les tapes mitjançant quatre dobles nervis interns, que formen els corresponents nervis exteriors i cinc seccions.
Coberta
Matèria:Pasta de paper, recoberta de camussa marró.
Altres:430 x 290 x 110
Altres elements:Cobertes (folres) del mateix paper que els folis de guarda. Talls de la mateixa pell. Capçalera i capçada dalt i baix.

Bibliografia

Reproduccions fotogràfiques:ILCC Microfilm M-2

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:post 1474 - estimada
Notes:L'escriptura i la filigrana del paper fan inversemblant la data del 1384 del colofó. Atès que el ms. anterior fou acabat el 1474, cal proposar per la seva segona part una data posterior, que no ha d'ésser forçosament el 1484. En la tesi doctoral de Xavier
La mà del segle XVIII que va deturpar el tenor de l'inventari del 1656 (ACV, lligall 684, 1-H, f. [8]v), ja esmentat, va afegir en relació amb el volum que ens ocupa: «… y lo altre prolec sobre la segona part del ters llibre de la obra del Cristia».
Forma part del lot de mss. eiximenians donats pel canonge Guillem Serra i entrats a la Seu de València el 1489. En la relació corresponent, el volum és descrit així: «... feu inventari dels dits libres, ço es del dit segon del tercer del Cristia, scrit de forma maior, scrit en paper e quinternat en pergami, ab cubertes de posts cubertes de aluda tenada, ab quatre gaffets, ab deu platons grosos, lo qual comença de letra vermella prolech sobre la segona part del Terç libre del Cristia. E finix quis scripsit scribat et semper cum domino vivat amen»: Cf. Josep Guia, o. c., 214. Cal remarcar que no han sobreviscut ni les cobertes de post, ni els fermalls, ni els botons en forma de cinc d'oros de cada tapa.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Pergamí
Notes:Filigrana de les tisores sobrepujades amb estrella de cinc puntes, del tipus Briquet 3725, documentada a Gènova l'any 1472, amb variants similars als anys 1475-1479.
Foliació
Núm. total de folis:315
Núm. de guardes afegides:4 + 3
Notes:Foliació doble. Una foliació antiga, amb xifres romanes, a l'angle superior dret del recto dels folis, contínua del començament al final, que no compta els folis en blanc. Una segona foliació, en llapis i xifres aràbigues, comença al que nosaltres comptem com a full inicial de guarda IV i és contínua fins al final del manuscrit. La primera foliació és posterior a la relligadura actual del manuscrit, puix que ignora i no té en compte el desordre dels quaderns centrals. Des del foli 1 al 11 la diferència és d'una unitat, perquè el foliador antic no compta el foli de guarda inicial IV, que és, ho acabem de dir, per on comença el foliador modern. Essent buits els folis 13-15, a partir del foli 16 i fins al 100 hi ha una diferència de quatre unitats entre les dues foliacions; al foli 100 la numeració antigua passa del LXXXXVI al LXXXXVIII (fol. 101), amb la qual cosa la diferència entre les dues foliacions es redueix a tres unitats, diferència que es manté constant fins al final del manuscrit.
Dimensions
Alçada x base:413 x 280
Composició material
Plecs
Número:16
Notes:El reclam del plec 7), al foli 135v, no es correspon amb el text que ve tot seguit al foli 136r, sinó amb el que comença al principi del plec 10), foli 176r, i ho corrobora la seqüència dels capítols. El reclam del plec 8), al foli 155v, no es correspon amb el text que ve tot seguit al foli 156r, sinó amb el que comença al plec 11), foli 196r. Hi ha hagut, per tant, transposició de quaderns, i l'ordre seria: 1), 2), 3), 4), 5), 6), 7), 10), 9), 8), 11), etc. Algú es va adonar de l'anomalia ja en temps antic. En efecte, el plec 7) es numera amb la lletra f i el plec 10) amb la lletra g, sortosament visibles. Per a corregir el trastocament dels quaderns, hom afegí una h ben visible al començament del plec 8), just sobre el primer corondell del recto del foli. Cal observar en el plec 8) restes de la numeració amb la lletra j, i en el plec 10) restes de la numeració anterior amb la lletra h. El manuscrit, doncs, es desordenà en el moment de la relligadura i l'anomalia es constatà quan ja havia estat foliat.
Plec 1
Tipus:7+2
Folis:2 (I)-15 (-)
Plec 2
Tipus:10+2
Folis:16 (XII) 35 (XXXI)
Reclam:los altres
Plec 3
Tipus:10+2
Folis:36 (XXXII) 55 (LI)
Reclam:que lo li gam
Plec 4
Tipus:10+2
Folis:56 (LII) – 75 (LXXI)
Reclam:qualque
Plec 5
Tipus:10+2
Folis:76 (LXXII) 95 (LXXXXI)
Reclam:bauech
Plec 6
Tipus:10+2
Folis:96 (LXXXXII) – 115 (CXII)
Reclam:la qual cosa
Plec 7
Tipus:10+2
Folis:116 (CXIII) – 135 (CXXXII)
Reclam:aquella
Plec 8
Tipus:10+2
Folis:136 (CXXXIII) – 155 (CLII)
Reclam:Questio
Plec 9
Tipus:10+2
Folis:156 (CLIII) – 175 (CLXXI)
Reclam:daquell gran
Plec 10
Tipus:10+2
Folis:176 (CLXXII) – 195 (CLXXXXI)
Reclam:altra nececitat
Plec 11
Tipus:10+2
Folis:196 (CLXXXXII) – 215 (CCXI)
Reclam:obra qui
Plec 12
Tipus:10+2
Folis:216 (CCXII) – 235 (CCXXXI)
Reclam:tots aquells
Plec 13
Tipus:10+2
Folis:236 (CCXXXII) – 255 (CCLII)
Reclam:de peccat
Plec 14
Tipus:10+2
Folis:256 (CCLIII) – 275 (CCLLXXII)
Reclam:victoria
Plec 15
Tipus:10+2
Folis:276 (CCLXXIII) – 295 (CCLXXXXII)
Reclam:ad Thimoteum
Plec 16
Tipus:10+2
Folis:296 (CCLXXXXIII) – 315 (CCCXII)
Signatures:sí. Se'n veuen rastres als folis 17, 20, 40, 102-104, 138, 141-142, 176, 202-203, 245, 285. Començava al plec 1) amb números simples i seguia des del plec 2) sempre en la primera meitat del plec, amb signatures de quadern alfanumèriques de la a a la p.
Reclams:sí. Reclams horitzontals, encerclats i sovint en dues línies, centrats.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Impaginació del foli 197r: 40 + 77 + 25 + 77 + 67 × 50 + 265 + 97.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:265 x 180
Número de ratlles:42
Ratllat:sí. Sistema de ratllat amb tinta sèpia. 1111 2222. Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, escriptura de línia de justificació a línia de justificació i de línia de justificació a línia de justificació. UR = 6,3.
Escriptura
Escriptura 1
Datació:1391-1400 fins 1401-1410
Especificacions:Escriptura gòtica cursiva formada, amb evidents influències de la bastarda, de la mateixa mà. Copista: F. R.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:Revisions i correccions del mateix copista, pulcrament executades i encerclades: Fol. 60rb, 62va, 72rb, 78rb, 83rb, 88rb, 113rb, 131vb, 132rb, 177va, 217rb, 229va, 281ra, 304rb.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Grans inicials, com la del foli 19va del ms. anterior, als folis 2ra i 16ra. Fol. 147rb: Gran inicial blava i vermella, que ocupa un terç del corondell, amb filigrana plena, de cua i amb antenes als marges, de colors blau i vermell, amb domini del tema floral. Capitals blaves i vermelles alternant, amb les corresponents filigranes i antenes alternant també de color. Rúbriques. Calderons blaus i vermells. La primera paraula de cada capítol en gòtica cal·ligràfica de tipus alt, ocupant l'espai de dues línies normals. Algunes lletres caudades.
Rúbriques:Calderons; Rúbriques.
Marginalia:sí. Notes com en l'anterior i de la mateixa mà. Manícules i signes de nota passim.

Història

Segells:Timbre de la biblioteca de la Catedral de València al recto de cada foli.
Notes de possessors:Potser la del foli de guarda inicial Ir.
Estat de conservació:Tot el manuscrit pateix d'oxidació, especialment forta en el primer mot de cada capítol, amb forats ja consumats i pèrdua de lletres. Forats de corc. Algun ull en els folis de pergamí.
Procedència:Catalunya o València. Cf. supra, n. 18, V, 3.

Guillem Serra, Capítol de València (a. 1489).

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Terç del Crestià – 2ra-315ra
Taula de capítols:Fol. 16ra, inc. de l'obra: «(rúbrica) Capitol dxxiiii. Qui posa que es peccat de luxuria. (fi de rúbrica) Luxuria es lo terç peccat mortal qui es posat apres peccat de gola e peccat de peresa o de ociositat. Car daquests dos neix axi con linfant neix e proceheix naturalment de pare e de mare. Daquesta
luxuria hauem a veure Primerament que es e diu Hugo libro secundo de sacramentis…».
Fol. 315ra, exp. de l'obra: «… Aci son acabats aquests dotze tractats damunt dits daquest Terç libre appellat cristia qui tracten e mostren generalment de tots los peccats mortals e venials. Lo qual libre mijançant la gracia del Saluador nostre Jhesuchrist ha fet e ordonat lo reuerent pare mestre francesch eximenis del orde dels frares menors. Prima die decembris Anno a Natiuitate domini Millesimo Trescentesimo Octuagesimo Quarto. Deo gracias. Qui scripsit scribat semper cum domino viuat. Amen. F. R. 1384».
Pròlegs:Fol. 2ra, inc. del pròleg: «(rúbrica) Prolech sobre la segona part del Terç libre dela obra del Cristia. (fi de rúbrica) Per tal com aquest Terç libre del cristia conten moltes materies les quals retrien massa gros tot volum en que fossen totes ensemps Per raho daço hauem partit aquest Terç libre per dos volums…».
Ib., exp. del pròleg: «… Empero tostemps continuant lo nombre dels capitols aiustant lo nombre del segon volum per orde al orde del compte del primer volum segons que appar en les Rubricas seguents».
Rúbriques:Fol. 2ra, inc. de les rúbriques: «(rúbrica) De luxuria (fi de rúbrica). Lo DXXIIII capitol posa que es peccat de luxuria…». Fol. 12vb, exp. de les rúbriques: «Lo MLX Es qui posa terma e fi nament a tot aquest Terç libre appellat cristia. Amen. Deo gracias. F. R.».
Folis 13-15 en blanc.
Catàlegs:J. Massó i Torrents, Manuscrits catalans de Valencia, dins «RBC», VI (1903), 52-54; Les obres, 20; Martí, Eiximenis, 458; Elías Olmos y Canalda, Códices de la Catedral de Valencia, València 1943, 43; J. J. E. Gracia, Francesc Eiximenis' «Terç del Crestià»: Edition and Study of Sources. Chapters 353-430, tesi doctoral, Toronto University 1971, 91-93; BOOCT (1984) i BITECA (2007) cnum 718; BITECA (2007) manid 1515.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).