MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms671 (22 / November / 2024)

València - Arxiu Capitular de la Catedral de València - Manuscrits - 40

Publicació de la fitxa: 2007-07-31
Darrera modificació: 2013-10-07
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:València
Institució:Arxiu Capitular de la Catedral de València
Fons:Manuscrits
Signatura:40
Sigles usuals en la tradició:E

Relligadura

Datació:A l'ACV hi ha el lligall 684, 1-D, quadern de paper, que porta per títol: «Quaderno que justifica la data del gasto en la rehenquadernacion y reposicion de la biblioteca de esta santa Iglesia de Valencia segun acuerdo Capitular de 8 de julio de 1816». L'e
Notes:IV + VII, amb filigranes de les tisores i del carro de dues rodes com les que es descriuen més avall. Ambdues sèries de folis han estat afectats per la humitat en llur part inferior.
Llom
Matèria:Llom ras, de la mateixa pell, fatigada.
Títols:a) rasa, amb forats de corc;
b) teixell rectangular de pell vermella, amb dauradura dalt i baix i el títol del manuscrit inscrit en lletres daurades: «lo christia | de | eximenez | m.s.»;
c) teixell de pell vermella de forma romboidal, amb dauradura tot entorn i al centre, ultra les quatre barres daurades, traçades amb irregularitat, hi ha inscrit el número del volum: «i»;
d) ras;
e) etiqueta de paper amb la cota actual del ms.: «40».
Altres:Els plecs són directament cosits a les tapes mitjançant quatre nervis interns, que formen els corresponents nervis externs.
Coberta
Matèria:Pasta de paper recoberta de camussa marró, fatigada i amb trencadures a la tapa anterior.
Altres:430 x 295 × 95
Altres elements:Cobertes (folres) del mateix paper que els folis de guarda. Capçalera i capçada dalt i baix. Llavis de la mateixa pell de la coberta, sense ornamentació, molt fatigat el llavi inferior de la primera tapa.

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Ms. homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Colofó:Ffinito libro sit laus et gloria christo. Qui scripsit scribat semper cum domino vivat. Amen. S. Katerina ora pro me ad dominum Jhesu Christum sponsum. Amen
Datació:1460 - 1500 - estimada
Notes:El lligall 684 de l'Arxiu de la Catedral de València ja esmentat conté altra documentació sobre la biblioteca capitular, assenyaladament diversos inventaris. L'inventari més antic conservat en aquell lligall és del 1418, i consisteix en un inventari de la cantoria; lògicament només conté llibres relacionats amb la música i el cant. Als inventaris del 1562 i del 1627 hi figuren les obres d'Eiximenis que seran esmentades quan s'escaigui, però no hi figuren els volums del Cristià. En canvi, aquests apareixen en l'inventari del 1656 [1-H], dreçat per Josep Barberà i Cristòfol Marco; al foli 8v hi ha una entrada per al segon volum del Cristià, al foli 9v una altra per al Terç i al foli 13r una per al Dotzè, que seran transcrites en el lloc oportú. L'anomalia que el Primer no fos recollit en l'inventari induí un bibliotecari o arxiver del s. XVIII a deturpar la nota per fer-hi entrar aquell volum. La notícia del 1656 comença dient: «Item altre volum, cubertes de taula, manuscrit en paper, en llengua valenciana»; a partir d'aquí segueixen la ratlladura d'una línia i mitja i un reclam cap al marge, on es troba escrit per una mà del s. XVIII, continuant la frase anterior: «que comença [e di]hu axi: en nom del Salvador nostre Iesu Christ comencen les rubriques sobre lo prolec en lo llibre appellat lo primer cristià». Fa de mal dir per què en l'inventari del 1656 no hi figura el Primer. Que la mà que interpola la notícia sobre el Primer en l'inventari de 1656 és del segle XVIII es conjectura perquè més avall la mateixa mà estampa una altra nota en la qual parla del bisbe de Barcelona Josep Climent i Avinent (1766-1781).
En tot cas, avui és indubtable que els manuscrits del Cristià d'Eiximenis són a l'Arxiu i Biblioteca Capitulars de València des del 1489, tal com ha demostrat Josep Guia, Dades documentals d'interès literari, dins «Momenti di Cultura Catalana in un Millennio. Atti del VII Convegno dell'AISC (Napoli, 22-24 maggio 2000)» (eds. Anna Maria Compagna – Alfonsina De Benedetto – Núria Puigdevall i Bafaluy), Nàpols, Liguori Editore, I, 2003, 213-214, on es documenta que el canonge valencià Guillem Serra va llegar a la Seu «los quatre volums dels libres que yo tinch del Cristia». En l'inventari que es va fer de la deixa, el nostre exemplar és descrit així: «Item un altre libre scrit en paper, quinternat de pergami, appellat lo primer del Cristia, cubert de cuyro tenat, ab quatre gafets»: Id., ib., 216.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Pergamí
Notes:Dos fulls de pergamí x 12 de paper.
a) De les tisores amb les dues fulles a banda i banda de la verjura, semblant a Briquet 3668, datada a Roma i Nàpols entre 1454 i 1462, i a Salzburg el 1462, passim.
b) Filigrana de les fletxes sobre cercle, foli CCLVIIII, CCLXXI, sembant a Briquet 6303, datada a Roma el 1462, a Udine i Augsburg el 1465, i novament a Roma els anys 1471 i 1474.
c) Filigrana del carro de dues rodes, fol. CLXXV-CLXXVIII, semblant a Briquet 3528, datada a Perpinyà el 1429, novament entre 1432-1437, i a Barcelona el 1451.
d) Filigrana de la lletra N, folis CLXXXV-CLXXXVII, semblant a Briquet 8430, datada a Nàpols el 1462.
e) Filigrana de les tisores, amb un cargolet a les puntes, semblant a Briquet 3697-3698, documentades la primera a Gènova els anys 1458-1460, amb una variant idèntica a Palerm els anys 1460-1463 i a Catània el 1463; i la segona a Gènova l'any 1459.
Foliació
Núm. total de folis:280
Núm. de guardes afegides:4 + 7
Notes:IV + 279 [en realitat, 280]+ VII.
Fol de guarda inicial Ir, cap al centre del foli, escrit en llapis blau: «CCXC».
Foliació en xifres romanes, contínua, en tinta sèpia, escrita a l'angle superior dret del recto dels folis.
Dimensions
Alçada x base:405 x 280
Composició material
Plecs
Número:16
Notes:En la segona meitat del plec 6), entre els folis LXXVII i LXXVIII hi ha un foli sense numerar. Els set primers plecs tenen el primer full de pergamí i els altres de paper. Tots els plecs següents tenen el primer i el darrer full de pergamí, els altres —interiors— de paper. El foli XII és en blanc.
Al marge superior del recto —sovint també del verso— dels folis, en l'espai de l'intercolumni, tituli currentes de la part del llibre que es tracta. Des del foli XIII al CLXV, «I»; del foli CLXVI al CLXXVIIvb, «II»; del foli CLXX-VIvb al final, «III».
Plec 1
Tipus:6+2
Folis:1-12
Plec 2
Tipus:7+2
Folis:13-26
Reclam:-ses altres
Plec 3
Tipus:7+2
Folis:28-40
Reclam:que
Plec 4
Tipus:7+2
Folis:41-54
Reclam:cayguts
Plec 5
Tipus:7+2
Folis:55-68
Reclam:no sia res
Plec 6
Tipus:7+2
Folis:69-81
Reclam:tant eren
Plec 7
Tipus:7+2
Folis:92-95
Reclam:e contraria
Plec 8
Tipus:10+2
Folis:96-115
Reclam:linatge
Plec 9
Tipus:9+2
Folis:116-133
Reclam:cascuna part
Plec 10
Tipus:10+2
Folis:144-153
Reclam:ue los elets
Plec 11
Tipus:10+2
Folis:154-173
Reclam:passar dar loch
Plec 12
Tipus:10+2
Folis:174-193
Reclam:los quals deuen
Plec 13
Tipus:10+2
Folis:194-213
Reclam:Encara pots
Plec 14
Tipus:11+2
Folis:214-235
Reclam:La XVIIIª dignitat
Plec 15
Tipus:11+2
Folis:236-257
Reclam:axi disputa
Plec 16
Tipus:11+2
Folis:258-279
Signatures:sí. Signatures de quadern alfanumèriques; arriben fins al quadern q, encara que no són sempre visibles.
Reclams:sí. Reclams horitzontals, molts emmarcats, sota el segon corondell.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Impaginació: 30 + 76 + 24 + 77 × 50 +250 +100.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:250 x 178
Número de ratlles:43 en pàgina plena.
Ratllat:sí. Sistema de ratllat a punta seca: >>><<<<<, i amb tinta sèpia: 1111 2222.
Quatre línies de justificació verticals, sense línies de justificació horitzontals. Les línies d'escriptura van de justificació a justificació i de justificació a justificació. UR = 6,02.
Perforat:sí. Perforacions menudes, situades prop dels marges; assenyalen totes les línies bàsiques de justificació; les del marge dret no es veuen, les del marge inferior es veuen més clarament.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:Ira-LXXXXVvb
Tipologia:Gòtica cursiva
Escriptura 2
Lloc al ms:LXXXXVIra-CCLXXVIIIIvb
Tipologia:Gòtica cursiva
Especificacions:Amb influències de la bastarda.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:Revisions i correccions dels copistes a l'interior del corondells.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Inicials i capitals blaves i vemelles, amb filigranes i antenes. La primera o les dues primeres paraules de cada capítol són escrites amb caràcters que ocupen dues línies de la caixa d'escriptura. Calderons blaus i vermells. Lletres caudades. Subratllats en vermell els títols de les autoritats bíbliques citades.
Marginalia:sí. Notes marginals de dues mans del s. XV que escandallen la matèria o criden l'atenció sobre passatges determinats del llibre, passim. Manícules i altres signes de nota.

Història

Segells:Timbre de l'Arxiu de la Catedral de València a cada foli.
Notes de possessors:Antigues signatures. Al foli de guarda inicial Ir, escrit en llapis de color blau: «CCXC».
Intervencions d'interès històric:Entre els folis XII i XIII hi ha un un quaternió de 52 × 210, de paper modern; en el primer full hi ha filigrana de tremuja, campana i batall posada dins doble cercle oblong, a l'interior del qual es llegeix: CARBONELL Y Jn; al capdamunt del cercle, barra que s'enrosca sobre ella mateixa en espiral, com una essa; per la part superior acaba amb un cercle simple, coronat per estel de vuit puntes; la filigrana és del tipus Valls i Subirà 1876, documentada a Cocentaina el 1808. El segon full té filigrana d'unicorni encerclat i, davall, els mots Fco MOLLO, filigrana que no hem sabut trobar repertoriada; aquest segon full porta la còpia del capítol primer de la primera part del llibre, que en el ms. comença justament en el foli XIIIra.
Estat de conservació:El pergamí és en bon estat. Oxidació notable dels folis de paper.
Procedència:Catalunya o València.

Guillem Serra, Capítol de la Catedral de València (a. 1489).

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Primer del Crestià – Ira-CCLXXVIIIIvb
Pròlegs:Fol. 1ra, inc. del pròleg: «(rúbrica) En nom del saluador nostre ihesu christ Comencen les rubriques sobre lo prolech en lo libre apellat lo primer del Cristia, lo qual prolech conte v capitols contenent
ço que ensenyen les seguents rubriques (fi de rúbrica). Lo primer capitol conte lo preambol a tot lo libre Cristia. Lo segon capitol conte les causes principals de aquest volum…».
Fol. IIIIrb, exp. del pròleg: «… Ans vull que començant al primer capitol de aquest libre se seguescha lo compte dels capitols del començament per orde fi ns a la fi del libre per la manera ordenada en la taula tantost seguent».
Text:Foll. XIIIra, inc. de la primera part: «(rúbrica) Comença la primera part del libre primer appellat christia En la qual es tractat e ensenyat que es cristiana religio donant son fonament per que fon ordenada E de hon es exida radicalment e deuallada Capitol primer quin es lo principal fonament e primer de la sancta religio Cristiana (fi de rúbrica). Cristiana religio per fonament principal de la sua crehença si posa e creu fermament e segurament confessa que es un sol ver e natural deu qui es en si tres persones Pare e fi ll e sanct esperit…».
Fol. CCLXXVIIIIvb, exp.: «… e per tal que mils te puxes apparellar e que mils te sapies en les temptacions guardar decaure sera lo libre segon quis segueix tantost apres de aquest de tot linatge de temptacio e ensenyara con de aquelles ab la ajuda de deu nostre senyor poras hauer victoria fi nalment. Axi que sit vols migançant la sua gracia null temps no cauras en temptacio. (rúbrica)
Açi feneix lo damunt dit libre appellat lo primer del cristia enlo qual es tractat que es religio cristiana E com e de qui ha son començament e son esser e quines son ses grans e altes dignitats. E comença apres tantost lo segon libre en lo qual sera tractat com lom cristia per diuerses linatges de temptacions cau dela dignitat de cristianisme e dels dons a ell dats e vençut per temptacio. Ffi nito libro sit laus et gloria Christo. Qui scripsit scribat et semper cum Domino viuat. Amen. S. Katerina ora pro me ad dominum Ihesum Christum sponsum tuum. Amen (fi de rúbrica).»
Fol. III ra, inc. de les rúbriques: «(rúbrica) Comencen les rubriques del present libre appellat lo primer del cristia. Comença la primera part del dit libre (fi de rúbrica). Capitol primer quin es lo principal fonament e primer dela sancta religio cristiana. Capitol segon qui proua sumariament e breu la excellencia de nostre seynor deu posada en lo dit primer capitol…»
Fol. XIvb, exp. de les rúbriques: «Capitol ccclxxvi com tots temps cristia deu hauer pahor de caure de la dignitat de cristianisme E aço per les grans temptacions que li son dades en aquest mon, de les quals sera tot lo segon libre. (rúbrica) Finida es la Rubrica de tot lo present libre appellat lo primer del Cristia. En lo qual libre sera tractat que es religio cristiana E com e de qui fo son començament e son esser. E quines son ses grans e altes dignitats (fi de rúbrica)».
Catàlegs:J. Massó i Torrents, Manuscrits catalans de Valencia, dins «RBC», VI (1903), 46-50; Les obres, 5; Martí, Eiximenis, 454; Elías Olmos Canalda, Códices de la Catedal de Valencia, Valencia 1943, p. 40-42; BOOCT (1984) cnum; BITECA (2007) manid 1494.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).