MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms66 (22 / November / 2024)

Ravenna - Biblioteca Classense - 215

Publicació de la fitxa: 2018-02-19
Darrera modificació: 2023-03-07
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes; Ilaria Zamuner
Procedència:reproducció
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Ravenna
Institució:Biblioteca Classense
Signatura:215
Signatura alternativa:139.5.R (inventari Zoli)

Relligadura

Original:no
Datació:s. XX
Notes:Relligadura de la biblioteca, que n'imita una d'antiga, en pell.
Es conserven les cobertes originals que han estat mantingudes al seu lloc al tornar-se a relligar el volum. Són de pergamí, simples, amb anotacions antigues en català i en italià, i amb la signatura antiga i l'actual. En la coberta anterior, hi ha, a l'exterior, una recepta en italià, de la mateixa mà de vers 1527 que escriu a la coberta posterior, altres notes i comptes, molt breus, d'aquesta mà i de l'Anònim Classense del darrer quart del s. XV, i les signatures al·ludides (no disposem de reproducció de l'interior d'aquesta coberta). En la coberta posterior, hi ha, a l'interior, uns comptes en català, de la mà de l'Anònim Classense, sobre unes obres fetes per un «mestre Benet» i altres mestres i operaris en un obrador («botiga»), d'on van eliminar un forn; i, a l'exterior, altres comptes en italià, d'una mà datada el 14 d'agost de 1527.

Història

Segells:De la biblioteca, als ff. 1r, 84v, 87r, 91v, 93r, 156v, 157r i 253v.
Intervencions d'interès històric:Anotacions marginals en llatí d'un usuari de vers 1527. Marques d'atenció marginals (creus, ratlles, manetes) de diverses mans (usuari de l'últim quart del s. XV [Anònim Classense], usuari de vers 1527 i potser altres). Vegeu-ne el detall a Descripció interna.
Estat de conservació:Vegeu les especificacions a cadascuna de les unitats de composició. Restaurat.
Procedència:1. Un barber-cirurgià o cirurgià anònim (Anònim Classense), d'origen català occidental (Lleida o Tortosa?), establert al centre-nord d'Itàlia (vegeu Receptari de Ravenna II) al darrer quart del segle XV, responsable de la constitució del factici (vegeu Notes a les Unitats de composició). 2. Un individu italià, potser descendent de l'anterior, però aparentment profà en medicina, que anota el contingut als marges i afegeix a les cobertes una recepta i una inscripció datada l'any 1527. 3. Adquirit per Pietro Canneti a Pesaro (Marques), el juny de 1711, per a la Biblioteca Classense.
Persones relacionades:Anònim Classense (fl. s. XV-2)
Pietro Canneti (1659 – 1730)

Bibliografia

Descripcions:Bernicoli (1894), "Biblioteca Classense", p. 196, núm. 215
Cortesi (1949), "Contributo ad una bibliografia ...", p. 17
Cortesi (1952), "L'Abate Pietro Canneti ...", p. 65
Schizzerotto (1971), Le incisioni quattrocentesche ..., p. 66, núm. 21
Giuliani (1982), "Il patrimonio librario di Classe ...", p. 106, núm. 31
Baldini (1998), I manoscritti datati della ..., pp. 85-86, núm. 29
Baldini (2004), I manoscritti datati della ..., p. 37, núm. 34, làm. 11
Corradini Bozzi (2002), "Il ms. 215 della Biblioteca ..."
Corradini (2009), "La Fachliteratur ...", pp. 442-443 (cita el ms. [442] i l'Anatomia [443] com a occitans)
Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ...", pp. 126, 128, 130-132 i 151 (receptaris)
Cifuentes i Comamala (2021), "Les miscel·lànies mèdiques ...", pp. [8, 12-13 i 24]
Lemme (2021), Il ricettario del ms. 215 della ...
Lemme (2022), Il ricettario del ms. 215 della ...
Reproduccions fotogràfiques:Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color).

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:4
Notes:Manuscrit factici compost per quatre unitats preexistents: A (ff. I i 1-85, c. 1426), B (ff. 86-92, 2n quart del s. XV), C (ff. 93-156, últim quart del s. XV) i D (ff. 157-253, s. XV-1), relligades ensems al darrer quart del s. XV per l'Anònim Classense, autor de la unitat C i de tot d'addicions, en català i en italià, als folis que havien quedat en blanc de les unitats A i D i a les cobertes.
Foliació: 254 (I + 253) ff. Guardes originals: 1 + 0. Guardes afegides: 3 + 3. Sense foliació antiga. L'actual és de la biblioteca, en aràbics, al marge inferior dret dels folis, feta amb llapis (ff. 1-253), que exclou el primer foli (antiga guarda de la unitat A, inicialment en blanc, on l'Anònim Classense afegí diverses receptes mèdiques en català i en italià), i les antigues cobertes. Alguns folis tenen una altra foliació en aràbics, també feta amb llapis, que compta una unitat (ff. 66-101, 148 i 157) i dues (f. 200 al f. 202) menys respecte de l'anterior (aquesta foliació errònia ha estat seguida en alguns estudis).
Aspectes materials generals: Totes les unitats són de paper, de 212 x 145 mm (4º).

Unitat de composició A

Folis implicats:ff. I i 1-85

Datació i origen

Colofó:«Finito libro, sit laus [et] gloria Christo. Amen. | Qui scripsit scribat semper cum Domino | vivat. Qui scripsit isto libro vivat in paradiso. || Anthonio vocatur qui scripsit benedicatur» (f. 13rv, al final del text 1, en vermell).
Datació:c. 1426 - expressa
Origen:Rosselló
Copista:Antoni (fl. c. 1426)
Notes:El llunari tenia com a data radix l'any 1386, probablement la data de la confecció original d'aquesta miscel·lània mèdica («en l'any de nostro senyor Jesucrist .M.CCC.LXXXVI. era lo compta en la primera taula...», f. 74v), però s'adaptà a l'any 1426 a l'efectuar-se'n la còpia conservada («En l'ayn .M.CCCC.XXVI. coríem en .O. e·n .II. de luna là on à +», al·ludint a la creu marcada en aquestes seccions d'un gràfic circular de les lletres dominicals que remet a les taules anuals següents, f. 74v). Una mà posterior (probablement la de l'Anònim Classense) afegí una creu més simple a les seccions .C. i .X. actualitzant encara més el calendari, però no indicà en quin any ho feia.

Qüestions materials

Foliació
Núm. total de folis:86 (I + 85) ff.
Núm. de guardes originals:1 + 1
Notes:Còdex aparentment complet. Els ff. I i 85, ara plens d'addicions, en origen eren en blanc i en devien ser les guardes.
Composició material
Plecs
Número:6
Tipus:8+8, 6+6, 7+7, 7+7, 7+7, 8+8
Reclams:sí. Horitzontals, centrats i emmarcats en vermell, als ff. 27v, 41v, 55v i 69v.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Ratllat:sí. A punta seca.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:ff. 1r-13v i 16r-83v
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:Rosselló
Datació:c. 1426
Especificacions:Aparentment, d'un escrivà professional, que no era entès en el tema de les obres que transcrivia, datable vers 1426 (data radix actualitzada del llunari, f. 74v). El text 2 [Receptari I] conté formes del català septentrional. Astes ascendents i descendents en molts folis (vegeu Decoració i jerarquització: Dibuixos). El text de la roda de les lletres dominicals és en gòtica textual (f. 74v).
Escriptura 2
Lloc al ms:ff. Irv, 14r-15v, 66v i 85rv
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:centre-nord d'Itàlia
Datació:s. XV últim quart
Especificacions:De l'Anònim Classense, d'origen català occidental (Lleida o Tortosa?) però que escriu al centre-nord d'Itàlia (vegeu unitat C). Cursiva i personal, amb atracció per la humanística.
Escriptura 3
Lloc al ms:ff. 20r, 27v-28v, 32r, 33r, 34r-35r i 71v
Tipologia:XVI
Localització:Itàlia
Datació:c. 1527
Especificacions:Anotacions i marques d'atenció marginals. Per a la data, vegeu Relligadura i per al detall, Descripció interna.
Correccions antigues
Correcció 1
Especificacions:De la mateixa mà del copista.
Decoració i jerarquització
Inicials:Simples. Caplletres simples en vermell de 2 unitats de pauta al text Anatomia.
Dibuixos:Dibuixos. Il·lustració de dos braguers o corretges per a herniats, en negre, al text 2 [Receptari I] (f. 60r). Al text 3 [Llunari], roda de les lletres dominicals datada, en negre (f. 74v), i 19 taules, en negre amb les rúbriques i els contorns en vermell (astes ascendents a les rúbriques, amb decoració antropomorfa al f. 76v), sobre el curs de la lluna (ff. 75r-84r), i taula zodiacal, en negre i text en negre i vermell (f. 84v).
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. Rúbriques en vermell als texts 1 [Anatomia] i 2 [Receptari I]. Calderons en vermell al text 1 [Anatomia] i escadusserament (Sagnia de sant Joan, f. 57rv) al text 2 [Receptari I].
Majúscules:sí. Amb traços en vermell, als texts 1 [Anatomia] i 2 [Receptari I].
Marginalia:Algunes manetes i altres signes d'atenció (creus) als texts 1 [Anatomia] i, sobretot, 2 [Receptari I].

Història

Intervencions d'interès històric:Notes marginals breus en llatí (crides sobre el contingut) d'una mà de vers 1527, la mateixa que intervé a totes les altres unitats, al text 2 [Receptari I].
Estat de conservació:En bon estat. Taques d'humitat i de brutícia causades per l'ús, especialment als marges del Receptari I, que no afecten el text. Els ff. 16-41 tenen grans taques d'humitat al marge superior idèntiques a les que hi ha a la unitat B. Els ff. 78-79 tenen petits estrips als marges. Restaurat.

Unitat de composició B

Folis implicats:ff. 86-92

Datació i origen

Datació:s. XV segon quart - estimada
Notes:Obra de dos copistes professionals.

Qüestions materials

Foliació
Núm. total de folis:7 ff.
Notes:Fragment de còdex acèfal i àpode. El darrer foli (f. 92), escrit per la segona mà, li correspon, però pertanyia a un plec diferent del dels primers. Aquest foli deu ser solt perquè està relligat al revés.
Composició material
Plecs
Número:1
Notes:Potser un plec sencer (3+3) i un foli tallat d'un altre plec, però no consecutiu.
Reclams:no.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Notes:Deixa els marges laterals i inferior molt amples.
Ratllat:sí. A punta seca.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:ff. 86r-91v
Tipologia:Gòtica cursiva
Datació:s. XV segon quart
Especificacions:Amb molta atracció per la humanística, aparentment d'un escrivà professional.
Escriptura 2
Lloc al ms:f. 92rv
Tipologia:Gòtica cursiva
Datació:s. XV segon quart
Especificacions:Amb molta atracció per la humanística, potser també d'un escrivà professional.
Escriptura 3
Lloc al ms:f. 92v
Tipologia:XVI
Localització:Itàlia
Datació:c. 1527
Especificacions:Anotacions marginal. Per a la data, vegeu Relligadura i per al detall, Descripció interna.
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades; Absents [buits]. Caplletres afiligranades que devien ser en vermell i blau, alternades (només se'n conserva una de blava de 3 unitats de pauta), amb filigrana de color de contrast, al text escrit per la primera mà. Buits per a les caplletres al text escrit per la segona mà, de 2 i 3 unitats de pauta.
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. Calderons en vermell i blau, alternats, al text escrit per la primera mà (al fragment conservat d'aquesta mà no hi ha rúbriques). Rúbriques en negre al text escrit per la segona mà, emmarcades.
Marginalia:sí. Algunes manetes molt elaborades i dibuixos esquemàtics d'herbes (tots idèntics) que també actuen com a crides.

Història

Intervencions d'interès històric:Nota d'una mà de vers 1527, la mateixa que intervé a totes les altres unitats, al marge superior del f. 92v, que no llegim.
Estat de conservació:Grans taques d'humitat al marge superior de tots els folis. Els folis 90-92 havien perdut bona part dels marges, però el paper ha estat reintegrat en la restauració general del factici. Cap d'aquests accidents afecta el text.

Unitat de composició C

Folis implicats:ff. 93-156

Datació i origen

Datació:s. XV últim quart - estimada
Origen:centre-nord d'Itàlia
Copista:Anònim Classense (fl. s. XV-2)
Notes:Obra d'un barber-cirurgià o cirurgià anònim (Anònim Classense) d'origen català occidental (Lleida o Tortosa?) instal·lat al centre-nord d'Itàlia (referències a individus de les Marques d'Ancona, regne de Nàpols, Viterbo, Florència, etc.). La localitació es desprèn de les atribucions de moltes de les receptes. Per a la datació, el vers «Aspicies, lector, Prisiani vulnere mille» (marge superior del f. 130v), extret de la Macaronea, poema llatí atribuït a Michele di Bartolomeo Odasi (Tifi degli Odasi), escrit no abans de 1484, estableix un indici cronològic clar (Lemme 2021).

Qüestions materials

Foliació
Núm. total de folis:64 ff.
Notes:Còdex aparentment complet.
Composició material
Plecs
Notes:Els plecs no es distingeixen.
Reclams:no.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Ratllat:no.
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:centre-nord d'Itàlia
Datació:s. XV últim quart
Especificacions:Cursiva, més aviat descurada, personal, amb atracció per la humanística, de l'Anònim Classense. Amb canvis de formalitat, d'instrument escriptori i de llengua (català, italià, llatí i castellà).
Escriptura 2
Lloc al ms:ff. 111rv i 112r
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:centre-nord d'Itàlia
Datació:s. XV últim quart
Especificacions:Amb molta més atracció per la humanística que l'anterior. Podria correspondre a una persona jove, potser un aprenent de l'Anònim Classense. Escriu només en llatí.
Escriptura 3
Lloc al ms:ff. 146v i 152v
Tipologia:XVI
Localització:Itàlia
Datació:c. 1527
Especificacions:Anotacions i marques d'atenció marginals. Per a la data, vegeu Relligadura i per al detall, Descripció interna.
Decoració i jerarquització
Rúbriques:Rúbriques. En negre, emmarcades.
Marginalia:sí. Creus i ratlles per cridar l'atenció sobre el contingut de la mateixa mà i de la de vers 1527.

Història

Intervencions d'interès històric:Notes marginals breus en llatí (crides sobre el contingut) d'una mà de vers 1527, la mateixa que intervé a totes les altres unitats.
Estat de conservació:En bon estat. Taques d'humitat i de brutícia causades per l'ús, especialment als marges, que no afecten el text. Al marge superior dels ff. 110-145 hi ha taques d'humitat similars a les de la unitat B, més petites. Restaurat.
Procedència:El barber-cirurgià o cirurgià català anònim (Anònim Classense) instal·lat al centre-nord d'Itàlia que fou l'autor d'aquesta unitat (vegeu Datació i origen) possiblement arribà a Itàlia arran del pontificat dels Borja. Aquest anònim seria el responsable de la confecció del factici (hi ha anotacions de la seva mà a les unitats A i D i a les antigues cobertes).

Unitat de composició D

Folis implicats:ff. 157-253

Datació i origen

Colofó:«Et sic est finis et cetera» (f. 253r).
Datació:s. XV-1 - estimada
Notes:Obra d'un copista professional.

Qüestions materials

Foliació
Núm. total de folis:97 ff.
Notes:Còdex aparentment complet.
Composició material
Plecs
Número:8
Tipus:6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 7+7, 6+6[-1]
Reclams:sí. Horitzontals, interns i emmarcats en negre i vermell, als ff. 180v, 192v, 204v, 216v, 228v i 242v. Manca el reclam entre el primer i el segon plec (f. 168v).

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Ratllat:sí. A punta seca.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:ff. 157r-253r
Tipologia:Gòtica cursiva
Datació:s. XV-1
Especificacions:Menuda i regular, aparentment d'un professional.
Escriptura 2
Lloc al ms:f. 253v
Tipologia:Gòtica cursiva
Localització:centre-nord d'Itàlia
Datació:s. XV últim quart
Especificacions:La mà de l'Anònim Classense, d'origen català occidental, que confeccionà el factici (vegeu unitat C), que aquí afegeix receptes en català i en italià.
Escriptura 3
Lloc al ms:ff. 162v, 178v, 181r i 242v
Tipologia:XVI
Localització:Itàlia
Datació:c. 1527
Especificacions:Anotacions i marques d'atenció marginals. Per a la data, vegeu Relligadura i per al detall, Descripció interna.
Correccions antigues
Correcció 1
Especificacions:De la mateixa mà del copista.
Decoració i jerarquització
Inicials:Simples. Caplletres simples en vermell de 2 unitats de pauta, amb les inicials de cada obra més grans (de 4 i 3 unitats) i més elaborades. Lletres d'espera visibles, a vegades als marges.
Rúbriques:Rúbriques. En vermell.
Majúscules:sí. Majúscules amb un traç de vermell.
Marginalia:Algunes manetes simples i altres signes d'atenció (ratlles), als texts 7 [B. da Iseo] i 9 [Receptari III].

Història

Intervencions d'interès històric:Notes marginals breus en llatí (crides sobre el contingut) d'una mà de vers 1527, la mateixa que intervé a totes les altres unitats, als texts 7 [B. da Iseo], 8 [Roger] i 9 [Receptari III].
Addicions marginals extenses en llatí al text 8 [Roger], de la mateixa mà del copista.
Estat de conservació:Taques d'humitat molt fosques als primers folis i d'altres de similars a les de la unitat B als marges superior i inferior de molts altres folis. Taques de brutícia causades per l'ús, especialment als marges dels texts Aigües i Receptari final. Cap d'aquests accidents afecta el text. Pèrdua de paper als cantons d'alguns folis del final. Del darrer foli (f. 253) se'n conserva només la meitat superior, havent-se perdut almenys una recepta afegida prr la mà 2, i manca un foli tot seguit. Restaurat, amb reintegració de paper on en mancava.
Procedència:Un metge llatinista (totes les obres i addicions marginals són en llatí).

Descripció interna

1. Ricard l'Anglès, Anatomia, Traductor: Anònim – A – ff. 1r-13v
Preliminars:[Rúbrica:] «L'anothomia de Galièn. — Primerament, de la primera part del cors» (f. 1r).
Íncipit:«Diu Galièn, en .I. libra qui ha nom Tegni: 'Qui volrà ésser conaxador dels menbres de tot lo cors humanal dintra e defora guart en astudi tota la obra de la anothomia'...» (f. 1r).
Èxplicit:«... En lo cors humanal ha .XXXIX. parels de nirvis e .I. inpar. E són axí hordonats: que .VII. parels n'ixen del cervel e .XXXII. parels n'ixen de la nucha, e aquell inpar» (f. 13r).
Epíleg:[Colofó:] «Finito libro, sit laus [et] gloria Christo. Amen. | Qui scripsit scribat semper cum Domino | vivat. Qui scripsit isto libro vivat in paradiso. || Anthonio vocatur qui scripsit benedicatur» (f. 13rv).
Observacions:Una única marca d'atenció marginal (una creu, al f. 8v), de la mà de l'Anònim Classense o de la de vers 1527.
2. Anònim, Receptari de Ravenna I (Classense 215 A) – A – ff. 16r-66v
Íncipit:«Per colp d'uy. — Si negun pendrà colp en l'uy o en altra loch que infle, pren aygua freda e banyar-lo-y has tantes vegades...» (f. 16r).
Èxplicit:«... A stanchar sanch (f. 66r) [...] sobra e puis liga-la. O vullas que·n prena .II. o .III. paradas, e pica-las ferm, e aquella pólvora posa desús e stancar-s'à. Esperimentat és» (f. 66v).
Observacions:Copiat pel mateix escrivà professional que va transcriure tota la unitat A. Al f. 60r hi ha dibuixats en negre dos braguers o corretges per a herniats («Braguer d'om trencat de .IIes. parts» i «Breguer de hom trencat de .Ia. part»). Moltes receptes tenen marques d'atenció marginals de la mà de l'Anònim Classense i de la de vers 1527, que algunes vegades n'indica breument el contigut en llatí (ff. 20r, 27v-28v, 32r, 33r i 34r-35r).
3. Anònim, Llunari de Ravenna – A – ff. 67r-84v
Íncipit:«Àries. Per lo cap. Sagnia bona. Porga mijana. Ha natura de foch. Còlera. És calt e sech — Taurus. Per lo col...»
Èxplicit:«... Aquestas .XIX. taulas següents són del girant de la luna, les quals duren tostemps. Per què en l'any de nostro senyor Jesucrist .M.CCC.LXXXVI. era lo compta en la primera taula e acabades les .XIX. taules torna a la taula primera e trobaràs lo compta vertader de taula en taula» (f. 74v)
Observacions:Tot i que la còpia s'inicia en un nou foli després de deixar la meitat del verso de l'anterior en blanc (després omplert d'anotacions per l'Anònim Classense), no té cap títol. Després de la introducció, hi ha un gràfic circular amb dos cercles concèntrics: a l'exterior, les lletres dominicals, i a l'interior, 19 xifres romanes que es corresponen amb les lletres i amb les 19 taules del llunari copiades a continuació (ff. 75r-84r). Al final, hi ha una taula zodiacal (f. 84v). Tot i que el llunari havia estat calculat originalment per a l'any 1386, al copiar-se en aquest manuscrit fou adaptat a l'any 1426 («En l'ayn .M.CCCC.XXVI. coríem en .O. e·n .II. de luna là on à +», fent referència a les seccions del cercle on hi ha marcada una creu, f. 74v). Una altra mà posterior, potser la de l'Anònim Classense, marcà una altra creu a les seccions .C. i .X. La mà de vers 1527 destacà al marge la descripció del signe «aries» (f. 71v).
4. Anònim, Virtutes aque vite – B – ff. 86r-91v
Consistència:fragmentària
Íncipit:«[...] vero etiam .9. et .10.ª distillacione perfectissima est propter difficultatem operis sed propter expensas...»
Èxplicit:«... Item, contra vicium forte ydropicorum de frigida causa. Recepta: aque ardentis libras duas, mellis mundati quartum .I. et [...]»
Observacions:Al f. 90r acaba un capítol de l'obra sobre l'aiguardent («... Salsum flecma et gutam rosaceam curat, dolorem dencium removet, fetorem narum et gingivarum et ossellorum curat et removet. — Explicit capitulum aque vite») i comencen unes virtuts de l'aiguardent («Hec sunt virtutes cuiusdam preciosissime aque quas ego sepe probavi que aqua vite a quibusdam sapientibus apellatur quia cum ipsa sanitas humani corporis conservatur et sanitatem predictam restaurat. Dicitur autem aqua ardens..»).
5. Galè (pseudo), Liber de virtutibus centauree – B – f. 92rv
Consistència:fragmentària
Consistència:Fins a l'inici del capítol tercer, on la còpia, amb nombrosos errors, quedà inacabada. No hi ha títol ni nom d'autor. El foli està relligat invertit.
Íncipit:«Ego vidi frater Papia [mi] sicut theimson [sic] famosus magister de arnoglosa narrabat quem revera incredibilia excribuntur [sic] esse quecumque de cemtaulea [sic] volo narrare ita multas et difficiles paciones curat...» (f. 92v).
Èxplicit:«... et tunch supponitur ignis et coquitur herbam sufficerentur [sic], deinde postquam bene et sufficienter cocta fuerit ut virtus [...]» (f. 92r).
Observacions:Anotació de la mà de vers 1527, que no llegim, al marge superior del f. 92v.
6. Anònim Classense, Receptari de Ravenna II (Classense 215 C) – C – ff. Irv, 14r-15v, 66v, 85rv, 93r-156v, 253v i int. cob. ant. i post.
Íncipit:«Per engrexar la mà o altre loch (de mestre Bernat Querol). — Pren un ca que sia rog, mata'l e leva'n los budels e lexa-y tot l'altre, e mit-lo a coure dins una qualdera...» (f. 93r).
Èxplicit:«... Per refermar les dents o quexals [...] Aprés pren olivarda sequa e fe'n pólvora, [e] pren màstech, tant d'un com d'altre. Polvora ab açò. Se refermaran» (f. 156v).
Observacions:Copiat per l'Anònim Classense. L'íncipit i l'èxplicit proporcionats aquí corresponen al bloc compacte, sense dubte l'inicial, que constitueix la unitat C (ff. 93r-156v). La mateixa mà va afegir receptes i altres textos en espais en blanc de les unitats A i D i a les cobertes (int. cob. ant., ff. Irv, 14r-15v, 66v, 85rv, 253v i int. cob. post.), i segurament marques d'atenció marginals al receptari de la unitat A. Marques d'atenció marginals d'aquesta mateixa mà i de la de vers 1527 en algunes receptes. Aquesta darrera també n'indicà en llatí el contingut (f. 146v) i afegí correccions (f. 152v). Una altra mà, potser d'un aprenent, copià unes poques receptes, totalment o parcial (ff. 111rv i 112r).
7. Bonaventura da Iseo, Liber Compostella multorum experimentorum veritatis – D – ff. 157r-189r
Consistència:fragmentària
Consistència:Manca el pròleg. Aparentment, només conté una part del primer llibre, potser amb materials afegits.
Íncipit:«Aqua purgans oculos viciatos qui male vident et breviter sic: recipe tuchie allexandrine...»
Èxplicit:«... Depilatorium [...] et hoc est magis modus comunis omni mulierum et cetera. [En vermell:] Et cetera sequitur».
Observacions:No hi consta l'autor. Manuscrit desconegut per la crítica (2018). La mà de vers 1527 afegí marques d'atenció marginals i indicà en llatí el contingut d'alguns passatges (ff. 162v, 178v i 181r).
8. Roger Frugardo, Practica chirurgie – D – ff. 189v-242r
Íncipit:«Post modum [sic per mundi] fabricam eiusque decorem terrestri de substancia [sic] Deus hominem formare...»
Èxplicit:«... De malo mortuo [...] et illa putrede que supernatat accipiatur et inde tibie ungatur».
Observacions:Extenses addicions marginals de la mateixa mà del copista.
9. Anònim, Receptari de Ravenna III (Classense 215 D) – D – ff. 242r-253r
Íncipit:«Ad dolorem ventris ubi sunt vermes. — Habeas de farina lupinorum, de foliis ascenzi, marrubi, et pista insimil et de sugo ponas in ventre die nocteque...»
Èxplicit:«... Ad mundificandum vulnera. — Recipe mellis rosarum collati drachmas .II., trebentine drachmas semis, farine ordei seu apii pulverisati ana uncias .II. Miscetur. -- Et sic est finis et cetera».
Observacions:Copiat pel mateix escrivà professional que va transcriure tota la unitat D. Algunes rúbriques subratllades en vermell pel mateix copista. Marques d'atenció marginals de la mà de vers 1527, que també indicà en llatí el contingut d'una recepta (f. 242v).
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).