MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms617 (25 / November / 2024)

Saragossa [Zaragoza] - Biblioteca Capitular de la Catedral de Zaragoza - Manuscritos - 1549

Publicació de la fitxa: 2006-09-24
Darrera modificació: 2013-12-15
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:Jaume de Puig ; Pilar Gispert
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Saragossa [Zaragoza]
Institució:Biblioteca Capitular de la Catedral de Zaragoza
Fons:Manuscritos
Signatura:1549

Relligadura

Datació:s. XV
Notes:És l'original.
Llom
Matèria:Llom desaparegut.
Altres:Els plecs són ara directament cosits entre ells i ho eren a les tapes mitjançant dos nervis interns simples (el primer i el darrer) i tres dobles nervis (els intermitjos). En l'estat actual del ms., al que seria la secció 1) s'hi veu enganxat un tros de p
Coberta
Matèria:Post recobert de pell clara, molt fatigada. Els estrips que presenta a les dues tapes permeten de veure que la post té un primer recobriment de pell, sobre el qual hom enganxà el que ara apareix a l'exterior.
Títols:Contratapa I, a dalt, en tinta i en lletra del s. XVI: «Item el fixo del reb[¿] a XXVII de genero | Item el fixo de proveador a XXVII | Item el de rebollares a XXI | Item a XXI del mes falandose ortin su fixo». Dessota, etiqueta de paper rectangular, de 65 × 45, enganxada, parcialment recoberta per una altra etiqueta més tard retirada; en l'etiqueta vella es pot llegir, en lletra impresa dins sanefa: «Este libro pertenece al Santo Templo del Salvador (manuscrit) 40». Dessota, una segona etiqueta enganxada, de les mateixes mides que l'anterior, amb la llegenda: «Biblioteca del Cabildo | Metropolitano de Zaragoza | Armario 15 | Nº del registro 911 | Nº de orden 49». A la contratapa II, diverses probationes pennae i comptes en lletra del XIV-XV.
Altres:225 × 150 x 75
Altres elements:Tancadors. N'hi havia dos. Es conserven les sortides de les cintes de pergamí acabades amb dos gafets, de metall, de la tapa I i els dos fermalls corresponents, de metall, de la tapa II. Cobertes (folres) de paper. Capçaleres desaparegudes amb el llom; capçada a dalt i a baix. Llavis de la mateixa pell que la de les tapes.

Bibliografia

Bibliografia contextual:Viera (1986), "Obras atribuidas a Francesc ..."

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Ms. miscel·lani i factici.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV-1 - estimada
Notes:Tant la presència de textos d'Eiximenis com el reclam en català del foli 123v i la lletra del bloc b) delaten que el manuscrit va néixer en algun ambient de Catalunya. És remarcable que Stegmüller no esmentés aquest manuscrit en el seu repertori de Comentaris a les Sentències de Pere Llombard.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:a) Folis [1-10, 159-176, 183-215], del carro de les dues rodes, del tipus Valls i Subirà II, n. 37, documenta a Vic el 1416. b) Folis [13-40, 57-61, 70-74, 91-122] dels dos cercles, semblant a Briquet 3212, datada a partir del 1359. c) Folis [41-56], [65-69, 79-90], de les muntanyes, d'un tipus semblant al de Briquet 11661, però que no hem pogut identificar amb seguretat. d) Folis [123-158, 228-], del carro de dues rodes, del tipus Briquet 3527, datat a Perpinyà el 1412. e) Folis [177-182], de la flor, semblant a Briquet 6383, datada el 1410. f) Folis [216-225], de les balances, semblant a Briquet 2375, datada a Siena a partir del 1400. g) Folis [238-], de les claus, del tipus Briquet 3838, datada a Narbona els anys 1389-1393. h) En el darrer plec hi ha una filigrana que no hauríem reeixit a identificar sense infligir al volum una mica de violència, i s'ha evitat.
Foliació
Notes:[1-256].
Foliació inexistent. Al bloc constituït pels folis 1-123, a l'angle superior dret del recto dels folis hi ha un ordinal (primus, secundus, tertius, quartus) referit als sengles quatre llibres de les Sentències de Pere Llombard. Al bloc constituït pels folis 124-250, al centre del marge superior s'hi van comptant les distincions del Quart llibre de les Sentències; a partir del nostre foli 126, a l'angle superior dret del recto dels folis comença una numeració en xifres aràbigues que va del 1 al 85, i queda interrompuda en aquest punt. El bloc constituït pels folis 251-256 té una numeració en xifres romanes a l'angle superior dret del recto dels folis, amb l'ordre següent: V, I, II, III, IIII, VI.
Dimensions
Alçada x base:220 x 148
Composició material
Plecs
Número:21
Notes:El primer plec és després del cos del volum, i el primer foli és després del cos del plec.
El reclam del plec 8), a diferència dels anteriors, és fet per una mà que no és la del copista del manuscrit.
Al final del manuscrit hom hi afegí sense gaire discerniment uns folis que provenien d'un altre còdex, ja desballestat, perquè contenien el fragment final d'una obra d'un autor ben representat en el manuscrit receptor.
Plec 1
Reclam:[Un foli escadusser, foli 1, que no és un foli de guarda i molt probablement formava plec amb els següents, però ara és perduda l'altra meitat del full.]
Plec 2
Tipus:5+2
Folis:[2-11]
Plec 3
Tipus:7+2
Folis:[12-25]
Reclam:Hic queritur primo
Plec 4
Tipus:8+2
Folis:[26-41]
Reclam:similitudinem
Plec 5
Tipus:8+2
Folis:[42-57]
Reclam:actus diuersos
Plec 6
Tipus:9+2
Folis:[58-75]
Reclam:gratia uero singularis parte
Plec 7
Tipus:8+2
Folis:[76-91]
Reclam:dicendum quod 5e quia est cibus
Plec 8
Tipus:8+2
Folis:[92-107]
Reclam:in eis discussio
Plec 9
Tipus:8+2
Folis:[108-123]
Reclam:tres (sobre el mot anterior: III) fulls
Plec 10
Tipus:9+2
Folis:[124-141]
Reclam:sibi de voluntario quantum si
Plec 11
Tipus:9+2
Folis:[142-159]
Reclam:-ci vnde suspensus ab ingressu ecclesie au-
Plec 12
Tipus:7+2
Folis:[160-173]
Reclam:finis si forte cohire nequibis
Plec 13
Tipus:7+2
Folis:[174-187]
Reclam:modus est quod reprobi resurgent cum deformitatibus quas hic
Plec 14
Tipus:7+2
Folis:[188-201]
Reclam:probacionis et sic iudicabunt omnes sancti
Plec 15
Plec:Plec coix.
Tipus:7/6
Folis:[202-214]
Reclam:Petrus de palluda [amb un taló abans del darrer foli.]
Plec 16
Tipus:7+2
Folis:[215-228]
Reclam:suspectus
Plec 17
Tipus:5+2
Folis:[229-238]
Reclam:non excedat
Plec 18
Tipus:6+2
Folis:[239-250]
Reclam:-minatum tempus
Plec 19
Folis:[251]
Reclam:[Un foli solter enganxat al plec següent, amb numeració pròpia, en xifres romanes, foli V.]
Plec 20
Tipus:2+2
Folis:[252-255]
Reclam:[Amb numeració pròpia, en xifres romanes, folis I-IIII.]
Plec 21
Folis:[256]
Reclam:[Un foli solter enganxat al plec anterior, amb numeració pròpia, en xifres romanes, foli VI.]
Signatures:sí. Es veu a partir del plec 15): a + I-VII, etc. En els plecs anteriors, si n'hi havia, ha sucumbit.
Reclams:sí. Reclams horitzontals, centrats al marge inferior.

Impaginació

Disposició del text
Notes:a) del foli 14r: 15 + 110 + 20 × 18 + 175 + 25;
b) del foli 130r: 18 + 110 + 20 × 25 + 160 + 33;
c) del foli 253r: 10 + 130 + 4 × 10 + 182 + 25.
La diferència de caixa entre a)-b) i c) és deguda a la provinença externa de c).
Caixa d'escriptura
Número de ratlles:a) Folis 1-123: 110 × 175, de 31-36 línies; b) folis 124-250: 115 × 160, de 32-39 línies; c) folis 251-256: 135 × 182, irregular, de 35 línies.
Ratllat:sí. Sistema de ratllat a la mina de plom,1111 2222. I en sec, >>>><<.
a) Dues línies de justificació horitzontals, dues línies de justificació verticals. UR variable; b) i c) no tenen ratllat.
Perforat:sí. Són intermitentment visibles uns forats rodons, de punxó, d'incisió directa a partir del recto dels folis, per a la construcció del pautat.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:1-123
Tipologia:Gòtica textual
Datació:1391-1400 o 1401-1410
Especificacions:I rodona.
Escriptura 2
Lloc al ms:124-250
Tipologia:Gòtica cursiva
Datació:1391-1400 o 1401-1410
Especificacions:Amb influències de la bastarda.
Escriptura 3
Lloc al ms:251-256
Especificacions:Escriptura cursiva bastarda, tirant a notular.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:Revisions i correccions molt freqüents en el bloc constituït pels folis 1-123, no tant del foli 124 endavant.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Capitals vermelles, amb petits tocs decoratius, als folis 1-123. Rúbriques, calderons vermells i algunes línies subratllades en vermell.
Marginalia:sí. Notes, manícula i signes de notes als folis 12v, 13r, 31r, 34r.

Història

Segells:Timbre amb inscripció de molt mal llegir al foli 12r.
Estat de conservació:Estat de conservació precari. El manuscrit necessitaria ésser restaurat.
Procedència:Catalunya.

L'únic propietari conegut és l'aragonès Miguel Ferrer, el qual l'hauria pogut adquirir d'un possessor anterior. Miguel Ferrer l'hauria llegat al Capítol saragossà.

Descripció interna

1. [Error: obra=0 no existeix]
2. [Error: obra=0 no existeix]
3. [Error: obra=0 no existeix]
4. [Error: obra=0 no existeix]
5. [Error: obra=0 no existeix]
6. [Error: obra=0 no existeix]
7. [Error: obra=0 no existeix]
8. [Error: obra=0 no existeix]
9. [Error: obra=0 no existeix]
10. [Error: obra=0 no existeix]
11. Francesc Eiximenis, Primer del Crestià – 1-256
Consistència:fragmentària
Consistència:Cap. 369
Text:Fol. 9v, inc.: «Versos muy deuotos. Magnus deus et in mensus | Quem nullus capit sensus…».
Fol. 10v, exp.: «… vt post istam fugitiuam | in eterna vita viuam».
Fol. 9v, inc.: «O cabeca sagrada principe e Regidor de toda criatura por lo qual es todo el uniuerso gouernado…»
Fol. 11r, exp.: «… que de vos ya no hoymos la vuestra diuinal voz ni angelical melodia».
Fol. 11v, in calce, escrit a l'inrevés: «micer miguel fferrer prior de sant saluador [… miranda caspe ui(la?)]».
Fol. 12r, inc.: «(rúbrica) Incipit breuiloquium magistri Petri de Tarantasia ordinis predicatorum beati dominici qui fuit papa Innocencius V super 4 libros sentenciarum (fi de rúbrica). Cupientes aliquid de penuria ac de tenuitate nostra cum paupercula in gazophilacium domini mittere luce 7º ardua scandere opus ultra uires nostras agere presumpsimus…».
Fol. 109r, exp.: «… Vtrum dampnati erunt in tenebris corporalibus dicendum quod sic sed tamen ex diuina dispositione erit ibi aliquid luminis quoniam suffi cere uidetur illa que affl igi prestatur. Vnde ignis ille erit turbidus et fumosus et fetulentus, a quo nos custodiat Qui uiuit et regnat per omnia secula seculorum. | Laus tibi sit christe nam scriptus est liber iste. | (rúbrica) Explicit solempne et utilissimum breuiloquim magistri Petri de Tarantasia ordinis predicatorum qui fuit papa Innocencius V super 4 libros sentenciarum (fi de rúbrica)».
Fol. 109v buit.
Fol. 110r, inc.: «Primus liber. Vtrum preter doctrinas philosophicas sit necessaria doctrina sacre scripture…».
Fol. 123vb, exp.: «… christianus 2º libro 4ª distinctione».
Fol. 124r, inc.: «Venerabilis beda super illo quod dicitur exo. 25 de mensa habente 4 pedes…».
Ib., exp.: «... et de futura uita in celis misticis uel apertis rebus disputat. Hec ille».
Fol. 125ra, inc.: «Distinctiones huius libri. Prima de circumcisione folio I…».
Fol. 125rb, exp.: «... 50. de penis inferni et si beati vident penas dampnatorum 85».
Fol. 126r, Inc.: «JHS. Distinctio prima, 2ª, 3ª, 4ª. (rúbrica) Incipiunt abreuiaciones seu decisiones domini petri de pallude super 4m. Sententiarum (fi de rúbrica). Petrus de palluda in 4. Sententiarum di. Prima q. 5. Circumcisio est instituta propter triplicem signifi cationem…».
Fol. 211v, exp.: «… scilicet pena anime et corporis non poterunt illam gloriam cogitare quam antea cogitabant. Similiter de demonibus nulla apparet ratio ad articulum etc. Explicit 4, Sententiarum fratris petri de palude ordinis fratrum predicatorum de nacione burgundie deo gracias».
Folis 212-214 buits.
Fol. 215, inc.: «Petrus de paluda libro 3º distinctione 3ª et questione 3ª. (rúbrica) Incipiunt alique recollectiones ex 3º libro domini petri de palluda super 3m. Sententiarum (fi de rúbrica), Anselmus in sermone de assumpcione beate virginis qui incipit eminenter dicit quod tantum fecit ad fi lium suum…».
Fol. 216v, exp.: «... exponi potest illud Ezechielis 47 mensus est mille cubitos et transduxit me per aquam usque ad talos.9 Rursum mensus est mille (fi ne mutilus)».
Fol. 217r, inc.: «Quedam particula breuis et vtilis super confessionibus audiendis composita a magistro Johanne gerson Cancellario parisiensi. Opportet confessurus habere contritionem que est displicentia de peccatis propter deum et propositum cauendi de cetero…».
Fol. 218v, exp.: «… in defectu confessoris eris saluus fi naliter soluendo penam in purgatorio qui est vnus locus asperrimi doloris».
Fol. 219r, inc.: «Petrus de palude in 3º distinctione 2ª questione 1ª. Deus habet duplex esse in creaturis…».
Fol. 243v, exp.: «… jam videtur ex malicia procedere et non ex ignorancia et tamen nihil de predictis est propter scandalum tale dimittendum».
Fol. 244r, inc.: «(rúbrica) Exposicio X nominum hebraicorum (fi de rúbrica). La exposicio o declaracio dels X noms en hebraich apropriats a nostre senyor deu per los juheus en les scriptures sanctes e autentiques los quals X noms interpreta mossen sant Jeronim segons posa e recita sant Ysidre en lo primer capitol de VII libre appellat Ysidorus ethimologiarum largament Axi mateix los posa breument lo libre appellat de proprietatibus rerum en lo primer libre Dels quals dots (sic) dits libres es stada treta la seguent exposicio dels dits X noms. | Lo primer nom hebraich es El qui vol dir en lati deu E en altra manera segons alguns aquest matex dien Ciros que vol dir fort. | lo segon es Eloy ço es deu | lo terçer es Eloe ço es deu temen | lo quart es Sabbaoth ço es deu de les hosts es assaber dels angels de totes les jerarchies | lo Cinque Eliom ço es deu molt alt | lo sise Ehiel o en altra manera sta axi scrit ei ei ei E cascu vol dir quina cosa es deu Qui es deus sols eternal e sens principi E aquest es lo nom de la sua essencia lo qual estech dit a Moyses | lo sete es Adonahi ço
es generalment senyor per tal com senyoreja tota creatura | lo huyte Ya ço es sperit sant | lo noue Tetragrammaton ço es nom glorios de deu inefable no nomenable per tal com enteniment huma nol pot fi nir ni explicar Qui en ebraich es scrit ab quatre letres e litg se ab altres quatre letres E aquest sant nom segons los doctors catholics vol dir santa trinitat | lo dee e derrer es Saddahi ço es tot poderos Per tal com totes coses pot fer e dell son totes coses on seuulla sien ell sols ha lemperi de tot lo mon».
Fol. 244v, inc.: «Reuerendus Patriarcha Jerosolimitanus scilicet magister ffranciscus eximinis in primo libro voluminis quem nominauit lo christia ponit subscripta. Lo misteri primer e secret que era de la sancta trinitat tenien los juheus tancats sots aquest nom sant Tetagramaton...»
Fol. 245r, exp.: «… e ab mundicia legal e ab bona uida lo tingues segons sa possibilitat deus li daua per heretat aquest segle e laltre etc».
Fol. 245r, inc.: «(rúbrica) Opus magistri francisci ximenez de laude creatoris Pape benedicto XIIIº (fi de rúbrica). Sanctissimo ac beatissimo in Christo patri et domino domino benedicto digna dei gratia
Romano Pontifi ci frater ffranciscus eximinii ordinis fratrum minorum eius humilis factura et seruus...».
Fol. 250r, exp.: «… ut verus deus vult adorari ab angelis cui data est omnis potestas et judicium generale ymmo homini communicata est omnis sapientia et potestas et magestas diuina».
Fol. 250v, inc.: «Idem dominus patriarcha in libro de natura angelica capitulo 44º quarti tractatus ponit ista sacra nomina dei. Jothe heloy helee sabaoth Adonay fetzos ayos o teos ysquiros sot hemanuel tetragrammaton nagas aga ragla oreos agios spiritus abot fortis astiel. Et infra eodem capitulo ponit certas missas dicendas cum gloria in excelsis et cum Credo. Et in fi ne cuiuslibet misse quod dicatur missa secca de madona sancta maria etc. Misse sunt hee. De trinitate de annunciacione de natiuitate domini prima missa cum sua prophecia de circumcisione de epiphania de purifi catione de resurrectione de asensione de pentecoste. Et contra demonia obsidentia hominem | Item per aiudar a persona endemoniada veges lo principi del dit 44 capitol. Encara la fi del capitol immediate precedent».
Fol. 251r, inc.: «… -minatum tempus sicut est continentie vidualis que abstinet a secundis nuptiis…».
Fol. 256v, exp.: «… sed de demonibus nulla apparet ratio ad articulum etc. Explicit 4us Sententiarum fratris petri de Palude ordinis fratrum predicatorum de nacione burgundie. deo gracias».
Edicions:Commentarius in quatuor libros Sententiarum, 3 vols., Toulouse 1649-1652, in fol.; reprint del 1979. In IV Librum Sententiarum, Venècia 1493, 1495 (Hain 12286- 7), Paris 1514, 1518; In III librum Sententiarum, París 1517. Francesc Eiximenis, Psalterium alias laudatorium papae Benedicto
XIII dedicatum. Three cycles of contemplative prayers by a Valencian Franciscan: De laude Creatoris. De vita et excellentia Redemptoris. De vita et bona ordinatione hominis viatoris, edited by Curt Wittlin (Studies and Texts 87), Toronto, Pontifi cal Institute of Medieval Studies 1988, [VIII] + 328 p.;12 en les pàgines 25-26 hi ha una descripció del nostre manuscrit. Sadurní Martí: Francesc Eiximenis. Àngels e demonis [Libre dels Àngels, tractat IV], Barcelona, Quaderns Crema 2003, 153.
Bibliografia:La bibliografia es troba recollida en Thomas Kaeppeli, O. P., Scriptores Ordinis Praedicatorum Medii Aevi, vol. III, Romae 1980, 261-264, nos 3339-3344. T. Kaeppeli, o. c., 243-249, nos 3285-3305. David J. Viera, Manuscritos eximinianos no catalogados por J. Massó Torrents, dins «Estudios Franciscanos», 80 (1979), 164- 165; Obras atribuidas a Francesc Eiximenis en el Manuscrito 15-49 de la Biblioteca Capitular de Zaragoza, dins «Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura»,
LXII (1986), 181-184; Más sobre manuscritos, incunables y ediciones raras de la obra de Francesc Eiximenis, dins «Archivo Ibero-Americano», 47 (1987), 58; Sergi Gascón Uris, Eiximeniana fragmenta recuperata, dins «Actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval», Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá 1997, 672-679; BITECA (2003)
manid 2720. Massó i Torrents, Les obres, 179-181; Martí, Eiximenis, 481; Cincuenta años, 137; Sebastián Bartina, Francisco Eiximenis (ca. 1327-1409) y el culto mariano, dins De cultu mariano apud scriptores ecclesiasticos saec. XIV-XV (De cultu mariano saeculis XII-XV. Acta congressus Mariologici-Mariani internationalis Romae anno 1975 celebrati, vol. V), Roma 1981, 185-189; David J. Viera, Obras atribuidas a Francesc Eiximenis en el Manuscrito 15-49 de la Biblioteca Capitular de Zaragoza, dins «Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura», LXII (1986), Albert Hauf, El Psalterium alias Laudatorium i la Vita Christi de Francesc Eiximenis, obres complementàries?, dins
«Estudis de Llengua i Literatura Catalanes / XVIII. Mis cel·lània Joan Bastardas 1», Barcelona, PAM 1989, 205-229; i la citada tot seguit.
12. Francesc Eiximenis, Psalterium alias laudatorium – 245v-250r
Consistència:fragmentària
Observacions:[DIVERSES OBRES]
13. Francesc Eiximenis, Llibre dels àngels – 250v
Consistència:fragmentària
Consistència:Cap. IV,44
Observacions:Cf. supra, n. 6, III, xiii.
14. [Error: obra=0 no existeix]
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).