MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms6 (12 / maig / 2024)

Girona - Arxiu Capitular de la Catedral de Girona - Còdexs - 55

Publicació de la fitxa: 2006-08-03
Darrera modificació: 2013-10-08
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Estat:parcial

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Girona
Institució:Arxiu Capitular de la Catedral de Girona
Fons:Còdexs
Signatura:55
Signatura alternativa:20.d.14; I-IV-9
Sigles usuals en la tradició:P

Relligadura

Datació:1401-1600 (tapes) i 1901-2000 (llom)
Notes:II + I. El foli de guarda inicial I és nou i ha estat incorporat al ms. al moment de la seva restauració. El foli de guarda incial II és de pergamí i podria haver estat la coberta més antiga del manuscrit.
Llom
Matèria:Llom de pell marró nova, distinta de l'anterior, amb tres nervis exteriors.
Títols:a) ferros en sec, imitant la decoració de la part central de la tapa I; b) inscripció en lletres daurades: «Eximenis . Llibre dels . Angels . s. XV»; c) com la secció a); d) etiqueta quadrada de paper blanc enganxada i la cota actual del ms: «ACG | Ms | 55». En aquesta secció es veu el senyal obscur que hi ha deixat la pega de l'antiga etiqueta amb cota antigua del ms: «20, d, 14».
Altres:Els plecs són directament cosits entre ells i a les tapes mitjançant tres nervis interns, que formen quatre seccions exteriors.
Coberta
Matèria:Ànima de fusta, pell de color marró.
Altres:305 x 220 x 50
Decoració de la coberta:De la pell original n'ha sucumbit el llom. La pell de les tapes, restaurada, presenta tres rectangles incisos amb doble línia. Dintre el més interior, triple sanefa de petits cercles enllaçats per dobles aspes. A la tapa I hi ha un rectangle central de dues dobles línies; al seu interior, un conglomerat dels mateixos petits cercles i les aspes, en forma estrellada, que s'uneixen als cantons del rectangle mitjançant dobles línies i cadenetes de cercles, alternant. A la tapa II no hi ha rectangle interior, de manera que la sanefa de cercles i aspes, triple a dalt i a baix, simple a dreta i esquerra, es relaciona amb el conglomerat interior directament, mitjançant dobles línies oblíques i cadenetes de cercles, alternant.
Altres elements:Tancadors de metall ara desapareguts, havent deixat dos estrips a la pell de la tapa I i l'empremta a la tapa II. Cobertes (folres) del mateix paper que el foli de guarda inicial I i que el final. Capçalera i capçada dalt i baix. Queix de la pell nova del llom. Llavis de la pell original.

Bibliografia

Descripcions:Gascón Urís (1992), Edició crítica del Llibre dels ..., pp. 85*-86*.
BITECA: manid 1480

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV - estimada
Notes:No figura en l'inventari de la biblioteca de la Seu gironina dreçat amb motiu de la visita episcopal del 17 d'abril del 1512: cfr. Lluís Batlle i Prats, La Biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta, Girona, I. E. G. 1947, especialment p. 93-107; reeditat en Id., La cultura a Girona de l'Edat Mitjana al Renaixement, Girona. I.E.G. 1979, 88-231. Per tant és forçós el seu ingrés a partir d'aquesta data. El 1936 fou incorporat a la Biblioteca Pública de Girona, previ inventari de Pere Bohigas, i el 1939 fou retornat al Capítol de la Catedral. Al volum 108 de les Actes Capitulars de l'Arxiu Capitular de Girona, corresponent als anys 1935-1940, només hi ha notícia a les p. 114-115 de l'acord del 12 de juliol del 1939 de cometre al canonge doctoral, Josep Morera i Sabaté, l'encàrrec d'identificar i recuperar les obres d'art i llibres pertanyents a la Seu de Girona acumulats als dipòsits del Servicio Nacional de Recuperación.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:El paper presenta una única filigrana (unicorn). [BRIQUET REVISAR]

Filigrana de l'unicorn, que no es troba repertoriada en Valls i Subirà ni en Briquet, però s'assembla al nº 9956 d'aquest darrer, datada a Pisa el 1405 i a Udine el 1417.
Foliació
Núm. total de folis:142
Núm. de guardes originals:6 +
Núm. de guardes afegides:2 + 1
Notes:Els sis primers folis no eren numerats; ho han estat modernament amb xifres aràbigues escrites a mà a l'angle superior dret del recto dels folis. Els altres folis són numerats en rúbrica i xifres romanes al mateix lloc; aquesta numeració és coetània del ms.
Dimensions
Alçada x base:298 x 220
Composició material
Plecs
Número:13
Notes:En la seva part central els plecs són reforçats per tires de vitel·la.
En el plec número 4, hom intercalà un foli sense numerar entre els folis XXVIII i XXIX, el qual treu taló en la segona meitat de plec entre els folis XXXII i XXXIII. Modernament el foli intercalat fou numerat en llapis com a «28 bis». Per això el plec, bo i essent coix, té la seqüència numèrica que correspondria a un plec de 6 × 2. La raó de la intercalació és que el copista havia omès una part del text corresponent al capítol VIII.
Plec 1
Tipus:2+3
Folis:1-6
Plec 2
Tipus:6+2
Folis:1-12
Reclam:Car com diu
Plec 3
Tipus:6+2
Folis:13-24
Reclam:En visions
Plec 4
Plec:Plec coix.
Tipus:7/6
Folis:25-36
Reclam:Dolgues
Plec 5
Folis:6+2
Composició:37-48
Reclam:-da tostemps [repetit al foli següent XLIXra].
Plec 6
Tipus:6+2
Folis:49-60
Reclam:haiudades
Plec 7
Tipus:6+2
Folis:61-62
Reclam:-ble companyia
Plec 8
Tipus:6+2
Folis:73-84
Reclam:fa son poder
Plec 9
Tipus:6+2
Folis:85-96
Reclam:Amor
Plec 10
Tipus:6+2
Folis:97-108
Reclam:li reuela
Plec 11
Tipus:6+2
Folis:109-120
Reclam:Caualler de
Plec 12
Tipus:6+2
Folis:121-132
Reclam:-nyals qui [en rúbrica].
Plec 13
Tipus:5+2
Folis:133-[142]
Signatures:sí. Numeració de plecs alfanumèrica en la primera meitat del ms., de la a a la m.
Reclams:sí. Reclams centrats al peu de la segona columna, en negre. Reclams horitzontals.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Impaginació: 20 + 66 + 18 + 66 + 50 × 30 + 210 + 60.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:210 x 150
Número de ratlles:42-44
Ratllat:sí. Sistema de ratllat a la mina de plom. 1111 2222. Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, línies d'escriptura de justificació a justificació i de justificació a justificació. UR variable.
Escriptura
Escriptura 1
Tipologia:Gòtica textual
Localització:s. XV
Especificacions:Escriptura semigòtica amb influència de la bastarda, d'una mateixa mà. Millet?
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:Fol. 2ra, Irb, IIIvb, XVrb, XXXva, XXXIrb, XXXIIrb, XXXVIIIvb, LXXIIrb, CIIIIva, CXXXIIva, CXXXIIIIra.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Inicials blaves i vermelles amb filigrana vermella i malva als folis 1r (taula) i Ir (obra). Capitals vermelles i blaves alternades; amb petita decoració malva i vermella alternada. Rúbriques. Folis numerats en vermelló. Calderons blaus i vermells alternats.
Marginalia:sí. Notes, manícula i signes de nota als fol. IIra-IIIrb, Vvb-IXva, XVIIIrb-XXrb, XXVrb, XXVIIIv-XXIXr, LIIrb, LVra-b, LVIIva, LXIvb, LXIIIrb, LxXIIrb-LXXIIIra, LXXXVrb, XCIIIIrb, CVIrb-CVIIva, CXIIva-CXIVvb, CXXVIIIvb, CXXXVra.

Història

Notes de possessors:«20,d,14» (olim al llom) «I,e,20» (fitxa), «Ms 55 . I-IV-9» (inventari de Pere Bohigas, f. 142r).
Estat de conservació:Taques als fols. XXXVIr, LXXX, LXXXIII, LXXXVva, XCIrb, XCVII-XCVIII. Forats de corc. Estrip al foli XCVII.
Procedència:Catalunya.

ACG, incorporat a l'època moderna.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Llibre dels àngels – 1-CXXXIX
Taula de capítols:Ib., inc. de la taula: «Aço donchs presupposat deuets saber senyer meu que aquest libre dels sants angels en summa conte Cinch tractats. Lo primer tracta de lur altea e natura excellent. Lo segon tracta de lur orde reuerent. Lo terç tracta de lur seruey diligent. Lo quart tracta de lur victoria feruent. Lo quint tracta de lur honorable president. (rúbrica) Açi comencen les Rubriques o capitols del primer tractat (fi de rúbrica). Capitol primer qui posa curt e en general la altea de la angelical natura...».
Fol. 5vb, exp. de la taula: «Capitol Le qui tancha lo libre el sotsmet a la santa esglesia Romana (rúbrica:) CXXXVIII (fi de rúbrica)».
Fol. 6 buit.
Preliminars:Fol. 1ra, inc. de l'endreça: «Al molt honorable e molt saui Caualler mossen Pere dartes, mestre racional del molt alt Princep e senyor mon senyor en Johan per la gracia de deu Rey Darago lo seu singular amich frare ffrancesch exemins del orde dels frares menors...».
Fol. 1rb, exp. de l'endreça: «... Protestant tots temps que si açi se conte res que sia bo o profi tos e ben dit que tot sia atribuit a la eternal clemençia sua e a la hajuda dels sants angels E si per ignorancia mia o per inaduertencia hi hauia res mal posat o sospitos en la fe o offensiu de piadoses consciencies que tot sia haut per cas e per nulle Tots temps supposant ho tot sots determinacio
de la sancta mare esglesia».
Fol. Ira, dalt de tot: «Assit principio Sancta Maria meo».
Text:Tot seguit, inc.: «(rúbrica) Capitol primer qui proposa curt e en general la altea dela angelical natura (fi de rúbrica). Angelical natura es tan alta e tan marauellosa e tan excellent creada, exalçada, ordonada e glorifi cada per nostre senyor deu que pasa tot nostre seny e enteniment Segons lestament en que de present correm en aquesta mortal vida...».
Fol. CXXXIXra, exp.: «... Tot empero quant açi es sotsmet tots temps a correccio dela sancta esglesia Romana la qual deus vuylla exalçar e confortar e endreçar tots temps per sa merce e a vos e a nos si faça e tota uostra casa en especial per merits de monsenyer sent Miquel e dels sants angels als quals vos recoman axi carament com se ne pux. E ab aytant sia ab uos tots temps Jhesuchrist per la sua clemencia. Amen. | Milet».
Bibliografia:BOOCT (1984) cnum 182; BITECA (2002-
2004) manid 1480 cnum 182.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).