MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms592 (22 / November / 2024)

Vic - Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic - Manuscrits - 234

Publicació de la fitxa: 2006-08-10
Darrera modificació: 2013-10-08
Bases de dades:Translat, Eiximenis
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Vic
Institució:Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
Fons:Manuscrits
Signatura:234

Relligadura

Datació:Probablement és l'original, 1490-1510
Notes:El ms. és guardat dins una capsa grisa de cartró, que amida 245 × 320 × 85 mm. Els dos cantells superiors de la tanca central de la capsa són reforçats amb ferrets.

Un sol foli de guarda al final, de paper, amb filigrana de l'àncora, semblant, no igual, al tipus Valls i Subirà 1132, documentada el 1404.
Llom
Matèria:Llom de la mateixa pell que la coberta. Se'n conserven quatre quintes parts, havent desaparegut un bon tros de la part que unia el llom amb la tapa anterior. El llom és desprès gairebé de tot el cos del volum.
Títols:1) i 3)-5) buides; 2) teixell de pergamí, escrit a mà amb tinta negra: «Eiximenis | Vita Christi | c. 234».
Altres:Els plecs són cosits entre ells i directament a les tapes mitjançant quatre nervis interiors perfectament visibles, que formen cinc seccions exteriors.
Coberta
Matèria:Post de fusta recoberta de pell marró, molt fatigada.
Títols:Contratapa posterior, a l'angle superior dret, en lletra del segle XVI, versos en castellà:
«La fruta por el sabor
se conose su natio
y por el gouernador
el gouernado nauio.
Los cuerdos huir deurian
do los llocos mandan mas
que quando los çiegos guian
guay de los [q]ui van detras».
Altres:310 x 225 x 80
Decoració de la coberta:En les dues tapes, tres rectangles incisos a base de bordó i mitja canya, en sec.
Altres elements:Tancadors: Restes de gafets als llavis superior i inferior; forats (2) per als tancadors del llavi central. En total hi havia al ms. quatre tancadors, amb els seus gafets. Cobertes (folres) de pergamí esgrogueït. Talls: Restes de pintura esvaïda al tall inferior. Capçada dalt i baix. Llavis de la mateixa pell, força fatigats. Cantoneres de metall.

Bibliografia

Bibliografia contextual:Manid 1531

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit ara homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV m. - estimada
Notes:Cf. supra III, i, 4, el darrer article citat a la bibliografia. El fet que aquest manuscrit hagués pertangut segurament des del seu origen al comú de Vic, explica la citació del Valeri Màxim en la traducció catalana d'Antoni Canals que hom troba al foli de guarda inicial. Efectivament, al mateix arxiu municipal de Vic hi havia fins al 1939 l'exemplar manuscrit de la traducció de Canals que ara és el ms. 233 de la BE vigatana, tal com hom pot veure en els articles citats supra, III, i, 4, i en l'edició del Valeri Màxim de R. Miquel i Planas citada supra, III, ii, 5, p. xxx-xxxi. La proximitat física dels dos manuscrits explica la literalitat de la cita.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Pergamí
Notes:a) Foli 7, 27-33, de les muntanyes somades de creu, semblant a Briquet 11689, datada a Florència els anys 1411-1421, amb variants idèntiques a Brunswick el 1412 i a Pisa el 1416.
b) Foli IX, XXXVII-XXXVIII, de l'unicorni, semblant a Bofarull 678, datada a Girona el 1386 i a València el 1404.
c) Folis II-VI, X-XXIII, XXXII i L-LIII, de les muntanyes encerclades i somades de creu, semblant a Briquet 11859, datada a Gènova el 1399, amb variants idèntiques a La Haia i a Espanya el 1400, a Montpeller i a Fano el 1402 i a Fabriano el 1402.
d) Folis X-XLV, de les muntanyes encerclades i somades de creu, semblant a Briquet 11860, datada a Savoia el 1402.
e) Folis XLVII-LIX, de les muntanyes encerclades amb doble base i somades de creu, semblant a Briquet 11865, datada a Suïssa entre 1404 i 1407.
f) Foli 251, filigrana de l'àncora, semblant, no igual, al tipus Valls i Subirà 1132, datada el 1404.
Foliació
Notes:[8] + [I-250] + I.

Els vuit primers folis són numerats amb xifres aràbigues. Foliació en rúbrica, en xifres romanes, a l'angle superior dret del recto dels folis, des del foli I al XVIII; el foli XIX en tinta negra. La resta dels folis, com els vuit primers, ha estat numerada en xifres aràbigues i en llapis per un dels qui signen aquest treball l'octubre del 2001.
Dimensions
Alçada x base:297 x 220
Composició material
Plecs
Número:21
Notes:Els plecs són invariablement constituïts per dos fulls de pergamí, situats als dos extrems inicial i final, i per cinc (eventualment quatre) fulls intermitjos de paper. La seqüència del pergamí és: carn-pèl, carn-pèl, pèl-carn, pèl-carn.
El foli [7] del plec 1) és buit.
El foli escadusser de pergamí, ara numerat 8, que treu taló al final del plec, podria haver estat previst com a foli de guarda del manuscrit, abans que hom li avantposés el plec, ara mutilat del començament, que conté la taula.
El foli VI del plec 3) és mutilat: li manca la mitja columna superior del ra i del vb.
Plec 1
Plec:Plec coix.
Tipus:3/4
Folis:folis sense numerar 1-7
Plec 2
Plec:Un foli de pergamí escadusser.
Folis:8
Reclam:[té taló després del foli XIIII.]
Plec 3
Tipus:7+2
Folis:1-14
Reclam:ffiança que sies
Plec 4
Tipus:7+2
Folis:15-28
Reclam:dela gloriosa
Plec 5
Tipus:7+2
Folis:29-42
Reclam:santa liço
Plec 6
Tipus:7+2
Folis:43-56
Reclam:Al princep
Plec 7
Tipus:7+2
Folis:57-70
Reclam:No era sino.
Plec 8
Tipus:7+2
Folis:71-84
Reclam:-ra gran
Plec 9
Tipus:7+2
Folis:85-98
Reclam:cosina
Plec 10
Tipus:7+2
Folis:99-111
Reclam:teu fill
Plec 11
Tipus:7+2
Folis:112-125
Reclam:Car horde
Plec 12
Tipus:7+2
Folis:126-139
Reclam:daquest
Plec 13
Tipus:7+2
Folis:140-153
Reclam:seu sant
Plec 14
Tipus:7+2
Folis:154-167
Reclam:deu que ell
Plec 15
Tipus:7+2
Folis:168-181
Reclam:nostra intelligencia
Plec 16
Tipus:7+2
Folis:182-195
Reclam:saluador
Plec 17
Tipus:7+2
Folis:196-209
Reclam:la sua gran
Plec 18
Tipus:6+2
Folis:210-221
Reclam:qui poria
Plec 19
Tipus:7+2
Folis:222-235
Reclam:vos lexara
Plec 20
Tipus:7+2
Folis:236-249
Reclam:-riosa feu satisfer
Plec 21
Plec:Un foli escadusser.
Folis:250
Signatures:sí. Rastres als folis I, IV, 99ss. de signatures de quadern numèriques.
Reclams:sí. Reclams horitzontals centrats sota la segona columna del verso.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Caixa d'escriptura variable, amb predomini relatiu de les mesures.

Impaginació: 25 + 66 + 12 + 66 × 50 + 34 + 182 + 80.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:182 x 144
Número de ratlles:29, alguna vegada 30
Ratllat:Sistema de ratllat a la mina de plom, molt fluix als folis de pergamí, 1111 2222. Hi ha línies de guia per a les línies d'escriptura. Primera línia en blanc. Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, línies d'escriptura de justificació a justificació i de justificació a justificació. UR = 6,5.
Perforat:sí. Forats per al ratllat: Són rodons i semblen incisos amb punxó des del recto cap al verso.
Escriptura
Escriptura 1
Datació:s. XV
Especificacions:Escriptura gòtica cal·ligràfica, de la mateixa mà.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:Revisions i correccions passim, d'una altra mà. Afegits marginals de text oblidat en la còpia per mà del mateix copista.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Caplletres inicials de tractat als folis Ir, 22r, 27r, 151v, 231v, vermelles i blaves, amb filigrana a l'interior i amb antenes. Capitals blaves i vermelles alternades, amb antenes. Rúbriques. Els textos escripturístics citats en llatí subratllats. La numeració en xifres romanes en rúbrica. Tituli currentes en vermell.
Marginalia:sí. Notes, manícules i signes de nota abundants. Als marges inferiors o superiors es llegeixen de vegades els textos corresponents a les rúbriques, anotats pel copista per guiar el rubricador.

Història

Estat de conservació:El llom és desprès del cos del volum. Els folis inicials i els finals molt fatigats. Les tapes força malmeses. El foli VI esqueixat.
Procedència:Catalunya.

Arxiu Municipal de Vic fins al 1939; després Biblioteca Episcopal de Vic.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Vida de Jesucrist – 1-Vvb
Consistència:fragmentària
Taula de capítols:Fol. 2ra, inc. de la taula: «(initio mutilus) ... saren aci sobiranes
temptacions. Capitol XLIII. Com ordenauen la vida de la gloriosa uirtut de
justicia fe sperança caritat...».
Fol. 6va, exp.: de la taula: «... Capitol XXII com lo saluador tench uida
ermitana».
Folis 7-8 buits.
Fol. VIra, inc. de l'obra: «(initio mutilus) ...tinacio. Per que per decla-
[.........] [a]questa materia nota [.....]s que posa sent Agusti [en el li]bre
apellat de la predestinaçió dels sants. Per aquest nom predestinaçio entenen
comunament...».
Fol. 250vb, exp.: «... Demana axi matex agenollat e ab grans lagrimes
perdo a la gloriosa con no la auia seruida segons que merexia la sua dignitat e
singularment la suplica que li perdonas la torbacio que hac enuers ella quant
la veu prenys e encara no sabia de qui. E diu aqui aquest quelo Senyor beneyt...
(fi ne mutilus)».
Pròlegs:Fol. Ira, inc.: del pròleg: «Al molt honorable e discret feel
cristia (in marg sup:) caualer Mossen Pere dartes maestre racional del molt alt
princep e senyor don Johan per la gracia de deu Rey de Arago (fi de marg sup)
lo seu orador en Ihesu Christ seruidor frare francesch eximenez del orde dels
frares menors. Si mateix en tot just seruir...».
Fol. Vvb, exp. del pròleg: «...ueuras manifestaçio de la sua perpetual senyoria
e regne qui durara in secula seculorum amen. (rúbrica) lo primer capitol qui
mostra que es predestinacio e com Ihesu Christ en quant deu no poch esser
predestinat (fi de rúbrica)».
Text:Foli 251r, conjunt de tres grups de textos, unifi cats per sengles claus, a la punta de les quals hom llegeix: «Nota que diu», «Nota que diu», «Nota que diu Soc[...] | en Lo veleri»; segurament el conjunt fou incorporat al ms. en un moment posterior a la còpia del text d'Eiximenis. Tots tres textos són
escrits en lletra cursiva humanística: «+Ihesus | Qui mal scolta mal respon | Bon scoltar mostra bon seny | E saber be respondre es de bon enteniment | Qui te amagat son sacret es senyor de si matex | Cor de bon hom es fosa de sacrets | No descobres ton secret a fembre | Lo mantider y la mort son aguolls». «Lo franch es bestat sibe ses pobre | E lo avar es freturos sibe ses rich | Que es amich hun cor en dos cossos | Perque no vols fi ls per so com nols he nols vull | Qui castiga son fill quant es petit han gox quant es gran | Bon hom es mirall de son proisma | Ama aquell qui not hama entro que tam». «La pus spatxada carera per aconsaguir gloria | era [en los romans qui regian la cosa publica] | quels homens fesen per guisa que fosen | aytalls de dins com volian eser vists defora per les gents».
Catàlegs:J. Serra y Campdelacreu, El Archivo Municipal de Vich, Vich 1879, 59-60; J. Massó i Torrents, Manuscrits catalans de Vich, dins «RBC» II (1902) 231-233; Id., Les obres, 169; Martí, Eiximenis, 475; BOOCT (1984) cnum 735; BITECA (2002) manid 1531 cnum 735; J. de Puig i Oliver, Desaparició, emergència i intent de reconstrucció d'un manuscrit vicentí vigatà, dins «ATCA», 22 (2003), 309-342; BOOCT (1984) cnum 735; BITECA (2002- 2010) manid 1531 cnum 735.
Edicions:R. Miquel i Planas, Llibre anomenat Valeri Màximo dels dits y fets memorables, traducció catalana del xiven segle per Frare Antoni Canals, ara per primera volta estampada segons el còdex del Consell de Cent barceloní, Barcelona 1914, vol. I, 309 p., vol. II, 380 p.; el text del nostre ms. és al vol. II, p. 171, línies 342-345.
Bibliografia:BITECA (2002) manid 1531 cnum 5334.
2. Valeri Màxim, Llibre de Valeri Màxim, Traductor: Antoni Canals – 251
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).