MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms562 (22 / November / 2024)

París - Bibliothèque nationale de France - Manuscrits: Esp. - 6

Publicació de la fitxa: 2006-08-10
Darrera modificació: 2013-10-06
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:S
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:París
Institució:Bibliothèque nationale de France
Fons:Manuscrits: Esp.
Signatura:6

Relligadura

Datació:s. XVIII
Notes:III + III, de paper verjurat sense filigrana visible.
Llom
Matèria:Llom de pell marró, amb seccions.
Títols:1-6) ferros daurats; 2) en majúscules daurades: «Vida del | Christo | por | Zimenes | M.S»: A la darrera secció, etiqueta amb la cota actual del ms.: «Espagnol | 6». Ferros daurats també sobre els nervis externs.
Altres:El ms. és directament cosit a les tapes mitjançant sis nervis interns, als quals corresponen sis nervis externs, que formen set seccions.
Coberta
Matèria:Tapes de cuiro marró, ànima de pasta de paper.
Títols:Contratapa I, al mig, etiqueta amb la cota actualdel ms.: «Espagnol | 6».
Altres:380 x 275 x 65
Decoració de la coberta:Coberta i contracoberta resseguides en els seus contorns per dues línies daurades.
Altres elements:Cobertes (folres) del mateix paper que els folis de guarda. Talls amb restes de pintura vermella. Capçalera i capçada dalt i baix.

Bibliografia

Reproduccions fotogràfiques:ILCC Microfilm M-42

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:14 febrer 1428 - expressa
Notes:Formava part de la biblioteca del cardenal Mazarin, llegada al col·legi de les Quatre Nations, que ell havia fundat a París. Gràcies a uns intercanvis dirigits per Colbert entre fons d'aquesta biblioteca i de la Reial, el ms. passà a formar part d'aquesta darrera (ordre del Consell del 12 de gener de 1668).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:I vitel·la.

Filigrana del carro, del tipus Briquet 3544, datada a Lucca els anys 1434 i 1463-1479, a Damme els anys 1452-1456, a Roma els anys 14591460 i a Ulm el 1473.
Foliació
Núm. total de folis:135
Núm. de guardes afegides:3 + 3
Notes:Foliació contemporània de l'escriptura del ms. en xifres romanes i en rúbrica, contínua, a l'angle superior dret del recto dels folis.
Dimensions
Alçada x base:382 x 270
Composició material
Plecs
Número:12
Notes:Els plecs són compostos per fulls de paper posats entre un full extern i un altre d'intern de pergamí, llevat del plec primer, que ha perdut el seu primer foli de pergamí (possible foli de guarda o coberta primitiva), i del darrer, que ha perdut el seu darrer foli de pergamí (possible foli de guarda o coberta). Els folis de pergamí exteriors presenten l'ordre: pèl-carn, carn-pèl; els interiors l'ordre carn-pèl-pèl carn.
Al plec 8) taló de paper entre folis LXXXIX i XC, sense pèrdua de text. En aquest plec, i per això és coix, hom hi va intercalar en el moment de la relligadura el foli CXXXIIII, molt malmès i ara restaurat.
El darrer plec era primitivament regular, de 3 × 2, amb el seu primer full de pergamí. No solament ha perdut la meitat posterior d'aquest full, sinó també el foli CXXXIIIII, traslladat on acabem de dir.
Plec 1
Plec:Plec coix.
Tipus:4/6
Folis:1-10
Reclam:lo terç tractat
Plec 2
Tipus:6+2
Folis:11-22
Reclam:daquest mon
Plec 3
Tipus:6+2
Folis:23-34
Reclam:si penses
Plec 4
Tipus:6+2
Folis:35-46
Reclam:cert nos
Plec 5
Tipus:6+2
Folis:47-58
Reclam:en son entrament
Plec 6
Tipus:6+2
Folis:59-70
Reclam:cor estengueren se
Plec 7
Tipus:6+2
Folis:71-82
Reclam:destrament ho demana
Plec 8
Plec:Plec coix.
Tipus:7/6
Folis:83-94
Reclam:pot sofferir
Plec 9
Tipus:6+2
Folis:95-106
Reclam:es adeu pus acostat
Plec 10
Tipus:6+2
Folis:107-118
Reclam:e beure aytal
Plec 11
Tipus:6+2
Folis:119-130
Reclam:ha sospita que facen
Plec 12
Plec:Plec coix.
Tipus:3/1
Folis:131-135
Reclam:[amb taló final de pergamí.]
Signatures:sí. Numeració de plecs en xifres aràbigues a l'angle inferior esquerre del recto dels folis, feta en el moment que el ms. rebé la relligadura actual. Són visibles els núms. 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12.
Reclams:sí. Reclams horitzontals.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Impaginació: 35 + 83 + 25 + 83 + 54 × 28 + 277 + 80.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:277 x 191
Número de ratlles:60/59
Ratllat:sí. Sistema de ratllat a punta seca, molt esvaït en la primera meitat del ms. 1111 2222. Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, línies d'escriptura de justificació a justificació i de justificació a justificació. Al foli LXXVIr les ratlles traçades són seixanta set, encara que el copista només fa servir les 60 habituals. UR = 4,6.
Escriptura
Escriptura 1
Especificacions:Escriptura gòtica librària molt atapeïda, amb influències de la bastarda i de la humanística, d'una sola i mateixa mà. Lluís Navarro.
Escriptura 2
Especificacions:Rúbriques d'una altra mà, que escriu amb el mateix tipus de lletra.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:Passim, generalment als marges, de dues mans, una de les quals escriu amb la mateixa escriptura del ms. L'altra amb lletra més humanística. Afegit important del primer corrector al f. LXIIr, in marg infer, i f. LXIIv, in marg sup.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Inicials de pròleg i de tractats de colors blau i vermell combinats, amb filigrana plena i antenes dels mateixos colors, esvaïda gairebé del tot la del segon tractat (f. VIIIvb). Capitals blaves i vermelles amb filigranes semiplenes i antenes dels mateixos colors. Rúbriques. Calderons vermells. Autoritats i citacions subratllades en vermelló. Algunes lletres caudades.
Marginalia:sí. Al marge superior dret del recto dels folis XI-XV una mà del s. XVI escriu tituli currentes: «tercer» (f. XIr), «libre tres», (f. XIIr, XIIIr, XVr) «tres» (f. XIIIIr). Altres notes: f. XIXr, XXVIIIra, XXXIra, XXXVra, XXX-VIIra, XXXVIIIra, Lra-LIrb, LXva, LXXVIIva, LXXXXIIIIva, XCVIIrb, CIIva, CIIIIva-CVIra, CXVIrb, CXVIIIva, CXXIva, CXXIIIIva-CXXVIIrb. Al marge superior del f. CXXXIIIv, en lletra del s. XVI i escrit a l'inrevés, en tinta sèpia: «senyor ihesus crist».

Història

Segells:Segells de la BNF al fol. 1ra. i al f. 135v.
Notes de possessors:«Espagnol 11. Ancien fonds nº 7008».
Estat de conservació:Bo, després de la restauració a què fou sotmès el ms. en el moment de la relligadura actual, perquè els folis de paper havien sofert humitats i ratadures importants, que no afecten el text, sinó les correccions i, eventualment, les notes.
Procedència:Catalunya.

Cardenal Mazarin, Bibliothèque Royale de Paris.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Vida de Jesucrist – 1-135
Consistència:fragmentària
Taula de capítols:Ib., inc. de l'obra: «Capitol primer qui protesta de hauer catholic seny en tot aquest libre. Primerament donchs protest açi en lo començament de aquest libre...».
Pròlegs:Fol. 1rb, exp. del pròleg: «... a declarar me vulla preseruar de tota error em faça per tot lo proces de aquest libre dir ço que sia a ell plaent e profi tos al seu poble Amen».
Text:Fol. 1r, inc.: «(rúbrica) En nom de la sancta trinitat pare e fi ll e sant sperit Comença lo libre appellat vida de Ihesu Christ ordenat per lo molt reuerent pare mestre (cancell: ffr) ffrancesch eximenez patriarqua de iherusalem del orde de frares menors de la ciutat de valencia en sacra theologia,
en lo qual libre o volum ha set tractats. Et primerament posa lo prolech ab alguns preambols (fi de rúbrica). Al molt honorable e discret caualler mossen p. dartes maestre racional del molt alt princep e senyor don marti per la gracia de Deu rey darago lo seu orador e en ihesu christ seruidor frare ffrancesch eximenez del orde dels frares menors si mateix en tot just seruey E maiorment en aquell que sia en manifestacio e honor e gloria del dit nostre redemptor e saluador ihesu christ. Mossen pere diuerses vegades ha plagut a la uostra deuocio de sollicitar e mourem que la vida sagrada del nostre cap ihesu christ que los sants euangelistes han breument posada yo degues pus larch posar segons ço que los sancts doctors hi han dit e postillat e los grans contemplatius ne han sentit e sanctes persones...».
Fol. CXXXVrab, exp.: «... E apres que seurien ab ell en paradis sobre dotze cadires excellents en gloria. Aquests donchs tan alts patrons diu aquest doctor hagam tots temps en special honor pregant los que sien nostres aduocats ab los sants dexebles e auangelistes. E açi es acabat lo seten libre de la vida de ihesu christ hon es dit com lo senyor | appella los sants apostols e los dexebles
e com los informa per diuerses maneres per que fossen abtes a preycar la sancta doctrina euangelical».
«(rúbrica:) Açi es acabat lo seten libre appellat vita Christi ordenat per lo molt Reuerent patriarcha mestre ffrancesch eximenez maestre en sacra theologia del orde dels frares menors».
Ib., exp. del copista: «Acabat descriure per mi lloys nauarro dissabte a (cancell: XV) XIIII del mes de febrer del ayn de la natiuitat de nostre senyor ihesu christ M CCCC XXVIII».
Catàlegs:A. Morel Fatio, Catalogue, 3a-b, nº 11; Massó i Torrents, Les obres, 164; Martí, Eiximenis, 474; H. Omont, Anciens inventaires et catalogues de la Bibliothèque Nationale, vol. IV, 15, 285; Bohigas, 93; Bénédictins de Bouveret, Colophons des manuscrits occidentaux des origines au XVIe siècle,
1965-1979, it. 12773; Ch. Samaran – Robert Marichal et al., Catalogue des Manuscrits en écriture latine portant indications de date, de lieu ou de copiste. Tome IV-I. Bibliothèque Nationale, Fonds Latin (Supplément), Nouvelles Adquisitions Latines, Petits fonds divers, París, CNRS 1981, 265; tome IV-II, planxa LVII; François Avril et al., Manuscrits enluminés de la Péninsule Ibérique, París, Bibliothèque Nationale 1982, 170, n. 223 BOOCT (1984) cnum 737; BITECA (1998-2004) manid 1533 cnum 737.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).