| Madrid - Biblioteca Nacional de España - Manuscritos - 1794 |
| Publicació de la fitxa: 2006-08-10
Darrera modificació: 2013-10-07 |
| Bases de dades: | Eiximenis |
| Descripció |
| Autor: | S |
| Estat: | bàsica |
| Descripció externa |
| Identificació |
| Estat: | conservat |
| Ciutat: | Madrid |
| Institució: | Biblioteca Nacional de España |
| Fons: | Manuscritos |
| Signatura: | 1794 |
| Relligadura |
| Datació: | 1601-1700. La coberta ha estat refeta i restaurada entre el 2002 i el 2005. |
| Notes: | VIII + VIII, de paper verjurat, sense filigrana. Els cinc primers f. de g. inicials i els cinc darrers f. de g. finals han estat afegits en el curs de la darrera restauració. |
| Llom |
| Matèria: | Llom com el del manuscrit anterior. |
| Títols: | 1)-7) buides. La setena porta una etiqueta de paper blanc rectangular enganxada amb la cota actual del manuscrit: «Mss. / 1794». |
| Altres: | Els plecs són directament cosits a les tapes mitjançant set nervis interns, que formen set seccions exteriors. |
| Coberta |
| Matèria: | Pasta de paper holandesa recoberta de pell de color marró. |
| Títols: | Contratapa I, dalt de tot, en llapis: «Mss 1794». Més cap al centre, etiqueta de paper enganxada, amb inscripció ratllada: «P. 8.». No gaire més avall, a l'esquerra, etiqueta amb la signatura actual del ms.: «Ms. / 1974». A l'angle inferior esquerre, etiqueta amb signatura antiga escrita en tinta: «Est / P». Contratapa II, a dalt i centrada, etiqueta plastificada de la BN, amb codi de barres. |
| Altres: | 411 x 285 x 47 |
| Altres elements: | Cobertes (folres) del mateix paper que els f. de g., enganxat a les contratapes. Capçalera i capçada dalt i baix. |
| Bibliografia |
| Reproduccions fotogràfiques: | ILCC Microfilm M-6 |
| Unitats de composició |
| Quantes unitats de composició: | 1 |
| Notes: | Ms. homogeni. |
| Unitat de composició A |
| Datació i origen |
| Datació: | ante 1417 - estimada |
| Notes: | fol. 6r, dalt de tot, lletra del s. XVIII: «Tercera part del lib. 3º», probable nota dels jerònims. Cal afegir que en els folis de taula hi ha una anomalia: Per bé que la taula de rúbriques del manuscrit anterior arribava a la del capítol dccciii, i per bé que en aquest volum el text del Terç comença amb el capítol dccciiii, a la taula manquen les rúbriques dels capítols dccciiii-dcccxlv. Ja hem vist que la taula començava abruptament en la rúbrica del capítol dcccxlvi. Per tant cal lamentar la pèrdua del text d'aquelles quaranta-dues rúbriques. Si observem que els folis de rúbriques dels mss. 1793-1794 contenen una mitjana de 40 rúbriques, ens adonarem que se'n ha perdut un foli sencer, el que havia d'encapçalar el nostre ms.
A la vista de tot el que hom ha pogut veure, és molt clar que el 30 de juny del 1417 el monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron va formalitzar la compra a Agnès, vídua relicta, dels dos volums del Terç que havia fet fer el seu marit Ramon Savall.
El seguit d'anomalies que afecten els tres volums actuals ha obligat a prendre's seriosament la hipòtesi d'Andreu Ivars formulada i no desenvolupada, que suggeria que, en el moment d'ésser copiat, el ms. era unitari, com ho és el ms. 91 de la BUB. Els arguments de tipus codicològic que avalen la tesi d'Ivars es poden agrupar d'aquesta manera: El plec 15) del ms. 1792, els plecs 1)-3) del ms. 1793 i els plecs 1)-3) del ms. 1794 tenen l'estructura trasbalsada i, a més, presenten una mateixa filigrana de la muntanya somada de creu (Briquet 11672), que no apareix en els folis del cos primitiu del volum.
La sèrie regular dels plecs de 10 x 2 queda interrompuda en els indrets trasbalsats.
En els plecs inicials del ms. 1793 hi ha talons a dojo; apareixen escriptures de mà humanística en els folis nous; en el segon plec del ms. 1793 i en els seus folis segon, tercer, quart i cinquè hi ha les signatures de quadern anòmales VII, VIII, VIIII i X (el primer foli del plec, que portaria la signatura VI, ha perdut el marge inferior dret).
És evident la diferència entre l'escriptura de la mà A i les escriptures de B i C.
Si hom observa bé les impaginacions, es podran apreciar les diferències entre la caixa d'escriptura de la taula de rúbriques que va escriure A i la que va escriure B, així com la caixa d'escriptura dels folis de text escrits per A i dels escrits per B.
Els forats per a la construcció de la caixa d'escriptura varien i tenen una disposició diferent en els folis escrits per A i en els escrits per B. També varia el número de les línies en els corondells segons qui els escriu, la decoració, l'execució de les caplletres, les lletres caudades, els traços de les majúscules, els tocs de color en les majúscules.
El fet que les rúbriques de tot el Terç escrites per A es trobin ara al ms. 1792 i el fet que les rúbriques escrites per B, i ara posades al ms. 1793 per B i al ms. 1794 per C, reprodueixin gairebé la meitat de les rúbriques escrites per A, ha permès de fer comparacions de tipus linguístic, amb el resultat de constatar que hi ha diferències: A manté les n etimològiques finals dels mots aguts, B les suprimeix (desesperacion-desesperacio, solucion-solucio, fornicacionfornicacio); A empra un sol grafisme per a representar la essa sorda intervocàlica, B l'escriu amb grafisme doble (masa-massa, pasats-passats, pasions-passions); A empra un sol grafisme per a la lateral palatal en posició final i intervocàlica, B n'empra dos (aquel-aquell, calar-callar, folament-follament).
Quan, abans del 1417, el volum sofrí una primera partició, el primer manipulador del ms., que anomenem B, va decidir d'efectuar la partió entre el tracat sobre la peresa i el tractat sobre la luxúria, entre els capítols 523 i 524; això s'esqueia en el plec que en els seus cinc primers folis contenia els darrers capítols del tractat sobre la peresa, 514-523, i en aquests folis hi hauria les signatures de quadern I, II, III, IV i V que completarien les esmentades abans (ara al segon plec del ms. 1793). No sabem perquè, aquests folis han desaparegut. Els deu capítols sobre la peresa que contenien foren copiats per B en el quadern de 3 x 2 que ara clou el ms. 1792.
Per altra banda, ja hem dit i repetit que B va escriure una taula de rúbriques destinada al segon volum, que anava des del cap. 524 al 1060. Aquest quadern fou col·locat al principi del que per uns anys fou el segon i darrer volum del Terç. Uns anys més tard, abans del final del segle XV, un tercer manipulador, que anomenem C, va procedir a dividir el segon volum en les dues unitats actuals, els mss. 1793 i 1794. Com era natural, va tenir problemes a l'hora de fer coincidir la divisió del volum amb la partió de la taula de les rúbriques que B havia posat al davant del segon volum unitari. Pel que fa a les rúbriques, la frontera entre els dos volums nous es trobava al foli sisè del plec de les rúbriques que havien encapçalat el volum segon abans de la partió. C va observar que el darrer foli de les rúbriques que havia escrit B només contenia la rúbrica del darrer capítol de tota l'obra, el 1060. Esborrà més mal que bé la rúbrica, girà el foli i hi va escriure les rúbriques dels vuit darrers capítols de l'actual ms. 1793. Cal suposar que C deuria fer alguna cosa amb el foli sisè de l'antiga taula de rúbriques del primitiu volum segon, on hi havia les rúbriques dels quaranta-un primers capítols del nou volum tercer, ms. 1794, però ja hem vist que d'aquestes rúbriques no n'hi ha rastre enlloc. O les va esgarriar C o s'esgarriaren en un moment posterior, impossible de precisar avui. C va haver de fer altres canvis per aconseguir que la divisió dels volums encaixés amb la divisió de les rúbriques: va afegir al capdavall del segon corondell del foli 5v la rúbrica del cap. 1060, per la raó que ja hem dit. Al final del segon volum (ms. 1793), va afegir les tres línies finals del cap. 803, últim del quadern; les mateixes tres línies es poden llegir ara al foli 6ra, inici del text del ms. 1794. C les va afegir per a fer coincidir el final del capítol amb el final del quadern i el final del quadern amb el final del segon volum.
El reclam mal esborrat «que veus», del quadern final del ms. 1793, coincideix amb el començament de l'actual ms. 1794. No hi ha prova més cridanera de l'antiga unitat de tots dos volums.
Perquè C va triar la frontera entre els capítols 803 i 804 per situar-hi la divisió entre els volums segon i tercer que s'havia proposat de dur a terme? Aquella frontera no coincideix amb el final de cap tractat, de manera que la divisió resulta arbitrària del tot. Com que no trobava cap quadern on el final de quadern coincidís amb el final d'un capítol, va escollir l'únic quadern en el qual gairebé es donava la coincidència: el que englobava els capítols 773-803.
Tant la primera partió com la segona no podien tenir cap més intenció que fer manejable el volum. No podem saber qui fou el responsable de la primera; el de la segona fou molt probablement algun monjo de Sant Jeroni.
És probable que els textos fets ratllar als mss. 1792 i 1793, després recuperats per B, hagin estat considerats d'una obscenitat intolerable. Si tenim present que els textos havien estat copiats de l'exemplar i que foren primer ratllats i després restituïts per B abans del 1417, és a dir, en un espai de temps molt curt, sorgeix la pregunta inevitable: Qui, si no el comitent, podia haver estat l'autor de la iniciativa del ratllat? De Savall sabem, per l'única poesia que va escriure, que tenia una mentalitat político-moral més aviat pessimista, impressió reforçada per la miniatura inicial del ms. 1792. Sabem, a més, que encara el 1410 feia gestions oficials prop del pretendent Jaume d'Urgell, és a dir, que va viure fins ben a prop del 1417. Es pot fer la hipòtesi que les intervencions de B en el volum primitiu unitari tingueren lloc al mateix temps que la vídua Savall gestionava la venda del ms., ja mort el seu marit. Les intervencions (divisió en dos volums, revisió del text), sobretot la segona, traeixen un cert coneixement del temperament de Savall, al capdavall personatge polític conegut, conseller de Barcelona els anys 1379, 1382, 1385 i 1393, conseller en cap els anys 1405 i 1408, i mestre racional de Martí l'Humà. |
| Qüestions materials |
| Matèria escriptòria |
| Material: | Paper
Pergamí |
| Notes: | a) Folis 2-5, filigrana de la muntanya somada de creu, del tipus Briquet 11672, datada a Udine l'any 1368.
b) Folis 6-62 i 112-126, de la muntanya somada de pal, semblant a Briquet 11675, documentada a Lausana el 1364, a Ginebra el 1383 i a Morgues el 1386.
c) Folis 67-102, de la flor, semblant a Valls i Subirà I, 36, documentada a Mallorca a partir del 1346; i a Briquet 6679, documentada a Malines partir del 1338, possiblement a St. Gall el 1354, a Frankfurt am Main l'any 1349 i a Constança entre 1368 i 1371. |
| Foliació |
| Núm. total de folis: | 127 |
| Núm. de guardes afegides: | 8 + 8 |
| Notes: | Foliació contínua, del segle XVII, en tinta, a l'angle superior dret del recto dels folis 1-127. |
| Dimensions |
| Alçada x base: | 405 x 275 |
| Composició material |
| Plecs |
| Número: | 9 |
| Notes: | Els plecs 1)-3) són el que resta de la part de la taula que fou amputada al primer plec del manuscrit anterior. En la darrera relligadura han estat engaxats entre ells amb reforços de paper.
Els fulls exteriors dels plecs són reforçats amb tires de pergamí. El primer i el darrer full de cada plec són de pergamí, els altres són de paper. El pergamí segueix l'ordre següent: carn-pèl, carn-pèl-pèl-carn, pèl-carn. |
| Plec 1 |
| Plec: | Foli de pergamí solter. |
| Folis: | 1 |
| Plec 2 |
| Plec: | Un bifoli de paper. |
| Folis: | 2-3 |
| Plec 3 |
| Plec: | Un altre bifoli de paper. |
| Folis: | 4-5 |
| Plec 4 |
| Tipus: | 10+2 |
| Folis: | 6-25 |
| Reclam: | Apar |
| Plec 5 |
| Tipus: | 10+2 |
| Folis: | 26-45 |
| Reclam: | Mitjançeres |
| Plec 6 |
| Tipus: | 10+2 |
| Folis: | 46-65 |
| Reclam: | de camins |
| Plec 7 |
| Tipus: | 10+2 |
| Folis: | 66-85 |
| Reclam: | Qui ja no fo |
| Plec 8 |
| Tipus: | 10+2 |
| Folis: | 86-105 |
| Reclam: | E aço per |
| Plec 9 |
| Tipus: | 11+2 |
| Folis: | 106-127 |
| Signatures: | sí. Numeració de plecs alfanumèrica a l'angle inferior dret del recto de llur primera meitat, amb lletres minúscules i xifres romanes, començant per les lletres y, x, z i reprenent a 0. |
| Reclams: | sí. Reclams com l'anterior. |
| Impaginació |
| Disposició del text |
| Notes: | Caixa d'escriptura com l'anterior. |
| Ratllat: | sí. Sistema de ratllat a la mina de plom. 1111 2222. Primera línia escrita, no escrita i trepitjada.
Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, línies d'escriptura de justificació a justificació i de justificació a justificació. |
| Perforat: | sí. Forats per a la construcció de la caixa d'escriptura, circulars, situats als extrems de les quatre línies verticals per a definir la caixa d'escriptura i els corondells. |
| Escriptura |
| Escriptura 1 |
| Lloc al ms: | 1-5 |
| Tipologia: | Humanística |
| Especificacions: | Les tres escriptures són de les mateixes tres mans que intervenen en el ms. anterior. |
| Escriptura 2 |
| Lloc al ms: | 6-127 |
| Especificacions: | Lletra gòtica minúscula cursiva. |
| Escriptura 3 |
| Lloc al ms: | dues darreres línies del foli 5vb |
| Tipologia: | Humanística |
| Correccions antigues |
| Correcció 1 |
| Folis afectats: | f. 6r, 19r, 40r. |
| Corrector: | Anònim |
| Decoració i jerarquització |
| Inicials: | Decoració com l'anterior, sense caplletres ni dibuixos. |
| Marginalia: | sí. Notes marginals d'altra mà, remarcant sobretot autors i llibres citats en el text, fins al foli 31. |
| Història |
| Segells: | Segells i timbres de la BNM: f. 1r, 11r, 127r. |
| Notes de possessors: | Cf. supra, I, 1, c). Cal afegir que dalt de tot de l'angle superior esquerre del foli 1r, es repeteix en tinta negra la signatura de l'antiga Biblioteca Reial de Madrid: «P. 8.». Massó i Torrents, Les obres, 16, reporta la cota «1801». |
| Estat de conservació: | Bo. |
| Procedència: | Catalunya.
Propietaris i procedència com els dos anteriors. |
| Descripció interna |
| 1. Francesc Eiximenis, Terç del Crestià – 1ra-127ra | Taula de capítols: | 1ra, inc. de la taula, initio mutilus: «Lo DCCCXLVI qui posa remeys als peccats dalgunes especials temptacions...». Foli 5vb, exp. de la taula: «(al man) Lo MLX es qui posa terme e fi nament a tot aquest tercer libre appellat Christia».
Ib., inc. de l'obra [abans de la rúbrica repeteix el fi nal del volum anterior]: «... que veus axi frenetich e axi malalt que si no prens remey en lexar aquesta tanta oradura cert mort est e perdut en cors e en anima. (rúbrica) Capitol DCCCIIII qui posa altres remeys contra emue ga (fi de rúbrica). Encara hi aporten altres remeys alscuns sans e primerament lo sant abat ysidorus dix que aporguarse e emuega val pensar los mals que emuega ha ab si e aporta al enuegos dels qualz hauem ja parlat damont...».
Fol. 127ra, exp. de l'obra: «... E la primera daquestes releuacions dela qual ha a tractar lo primer libre seguent sapela supernal gracia. / Açi son acabats aquests XII tractats daquest terç libre qui pertany al libre appelat christia. los quals XII tractats tracten e ensenyen en suma general de tots los peccats mortals e venials e originals e de lurs circumstancies e sequeles». |
| Rúbriques: | Fol. 6ra, dalt de tot del marge superior, en tinta negra i lletra moderna: «Tercera part del lib. 3º». |
| Observacions: | Aquest volum és complementari amb els 1792-1793 |
| Catàlegs: | Grahit, 25; Massó i Torrents, Manuscrits catalans, 104, XVIII; Les obres, 16; Martí, Eiximenis, 458; Id., Notes descriptives, 357-358; Domínguez Bordona, 30-31; IGMBN, V, 204; Castro, 103, nº 95; BOOCT (1984) i BITECA (2001) cnum 719; BITECA (2001) manid 1516. |
|
|
