MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms539 (23 / November / 2024)

Madrid - Biblioteca Nacional de España - Manuscritos - 1792

Publicació de la fitxa: 2006-08-10
Darrera modificació: 2013-10-07
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:S
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Madrid
Institució:Biblioteca Nacional de España
Fons:Manuscritos
Signatura:1792

Relligadura

Datació:s. XVII - XX
Notes:Fins al final del segle XX, els mss. 1791-1794 havien tingut una enquadernació bessona. A principis del segle XXI, els mss. 1793-1794 han estat relligats de nou i ara ofereixen l'aspecte següent.

IV [II folis de paper i II de pergamí] + III folis de paper. Al principi: II f. de g. de paper verjurat, amb filigrana de S i P relligades per un traç inferior, folis seguits per un reforç de pergamí escrit en llatí, probablement a Barcelona, en lletra cursiva humanística del s. XVI; i II f. de g. de pergamí, el segon possible coberta original; al vº del primer f. de g. de pergamí, antiga signatura en tinta: «P. 6»; al rº del segon, nota de compra en lletra bastarda del s. XV: «Ihesus Xtus / Lo present libre qui son dos volums fon comprat per los prior e frares del monestir de sant Jeronim dela vayll dabron (interlin al man alio incaustorio: situat sobre barchinona) de madona Agnes muller quondam del honrat en Ramon Çaual ciutada de Barchinona, per mans den Guillem comes corredor de libres dimecres trenta de Juny Any de la Nativitat de nostre Senyor M CCCC deset per preu de sexanta florins sens les corredures qui son dos florins». Al final del volum: III folis de guarda de paper com el dels dos primers folis de guarda inicials.
Llom
Matèria:Marroquí de color avellana esvaït, amb ferros daurats (línies) en les seccions.
Títols:1) i 3) - 6) buides; 2) en lletres daurades: «Ximenez / del Crestià / Lib. III.» 7) etiqueta amb la cota actual: «Mss /1792».
Altres:Els plecs són directament cosits a les tapes mitjançant sis nervis interns que en treuen altres tants d'externs i formen set seccions exteriors.
Coberta
Matèria:Marroquí de color avellana.
Títols:Contratapa I, dalt de tot, etiqueta amb antiga signatura: «P. 6.» Angle superior esquerre, etiqueta amb la signatura moderna: «Mss./ 1792». Sota l'etiqueta, escrit en llapis, una altra signatura antiga: «Vª. = 18-1». Més cap a la dreta, en llapis: «Biblfia Nac. / Mss.» Entre el darrer foli de guarda final i la contratapa II, paper de 54 × 149, que porta a dalt de tot una etiqueta plastificada de la BN, amb codi de barres; a sota, en llapis: «mss 1792 no retirar».
Altres:425 x 290 x 10
Decoració de la coberta:Cantells adornats amb sanefa de ferros daurats.
Altres elements:Cobertes (folres) de paper com el dels folis de guarda de paper, enganxat a la contracoberta. Capçalera i capçada dalt i baix, fatigades.

Bibliografia

Reproduccions fotogràfiques:ILCC Microfilm M-4

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Ms. homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:ante 1417 - estimada
Notes:Bohigas, l. c., proposa que la gran miniatura del fol. 1 va sortir del mateix escriptori on Pere III va fer escriure la Crònica dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, avui ms. 2664 de la BU de Salamanca, i l'exemplar de les Ordinacions de la cort, ara m
Cf. I, 3, a). Fol Ir, dalt de tot, lletra del s. XVII: «Lib. 3 Part primera qui tracta dels mals», probable nota dels jerònims.
Aquest ms. i els dos següents formaven des del 1417 una unitat bibliogràfica en dos volums, tal com fa suposar la nota dels jerònims («lo present libre qui son dos volums»); en el moment d'ésser relligats, el segle XVII, ja havien estat dividits en tres i van rebre sengles cotes. En un moment incert de cap al final del segle XV, hom havia afegit al ms. 1792 el seu actual darrer plec de 3 × 2, escrit en lletra humanística per B. Aquest plec substituïa la part del text que manca ara al segon plec del ms. 1793, com veurem tot seguit, i eren almenys 5 folis. Al ms. 1793 B hi afegí una segona taula de rúbriques, començant a la part de la taula de la segona part del Terç que li corresponia; i val a dir que no copià el text inserit ara en el nostre ms., sinó un altre, o bé copià el text del ms. 1792 i el contaminà amb lliçons provinents d'un altre model; més endavant, com veurem, aquesta segona taula fou subdividida per C amb poca traça, i el retall nou va anar a parar al ms. 1794. La mà que escriu en lletra humanística s'encar regà de completar les ratlles que faltaven perquè no es perdés text.
O sia: A va escriure totes les rúbriques de la taula de tot el Terç; per accident només el primer foli encapçala el volum, la resta de les rúbriques, des del capítol lv al capítol mlx (que probablement algun dia anaren davant), es troba encaixonada entre els folis 140 i 141, formant plec a part. Deixant de banda la ubicació anòmala de la taula, deguda a una causa probablement acidental, el fet que s'hagi conservat íntegra després de la partió del ms. revela que havia estat prevista per a un volum unitari.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Pergamí
Notes:a) De l'arc, semblant a la de Valls i Subirà I, 6, documentada a Barcelona l'any 1364; i Briquet 786, documentada a Lucca el 1372.
b) Al darrer plec, filigrana de la muntanya, semblant a la de Briquet 11672, documentada a Udine el 1368.
c) Als folis 193-194, filigrana del corn, del tipus Briquet 7664, localitzada a Espanya els anys 1384-1387.
Foliació
Notes:IV de g. + I + [1-140] + [II - XIX] + [141 - 266] + III de g.

Foliació del segle XVII, contínua, amb xifres aràbigues, interrompuda per la intercalació errada de les rúbriques, que tenen numeració pròpia en xifres romanes majúscules.
Dimensions
Alçada x base:405 x 280
Composició material
Plecs
Número:15
Notes:1 foli escadusser, foli I.

El foli escaduser II del principi i el plec vuitè, folis II-XIX, formaven originàriament un plec de 10 × 2, que contenia el pròleg i les rúbriques de tot el Terç. En el moment de la relligadura, possiblement perquè el foli I ja s'havia separat dels altres o per badada humana, les rúbriques, separades del seu primer foli, van anar a raure al centre del volum, com manifesta la numeració.
Els plecs de 10 × 2 tenen el full exterior i l'interior de pergamí; entremig hi ha els vuit fulls restants de paper. El pergamí presenta el cantó carn en la part més exterior del full i el cantó pèl a la més interior. El darrer plec només té el seu primer full de pergamí.
Al capítol 354 una segona mà, que més endavant identificarem com B, va reescriure unes línies que un censor havia ratllat o fet ratllar per prejudicis morals. El passatge pertany a la lletra que el clergue golafre escriu al seu metge, i diu: «E per conseruar sanitat us ab fembres sovint e per tal que no faça a negun injuria faç-me-les cercar fadrines e trop que mills me'n sent».
Plec 1
Tipus:10+2
Folis:1-20
Reclam:sos peccats
Plec 2
Tipus:10+2
Folis:21-40
Reclam:cobeegets
Plec 3
Tipus:10+2
Folis:41-60
Reclam:moltes
Plec 4
Tipus:10+2
Folis:61-80
Reclam:en lo seu propi
Plec 5
Tipus:10+2
Folis:81-100
Reclam:Alscuns
Plec 6
Tipus:10+2
Folis:101-120
Reclam:tant car
Plec 7
Tipus:10+2
Folis:121-140
Reclam:-naua a entendre
Plec 8
Tipus:9+2
Folis:2-19
Reclam:[són els folis de rúbrica desplaçats en aquest indret per inadvertència.]
Plec 9
Tipus:10+2
Folis:141-160
Reclam:Confirma
Plec 10
Tipus:10+2
Folis:161-180
Reclam:O exemplar
Plec 11
Tipus:10+2
Folis:181-200
Reclam:Deya
Plec 12
Tipus:10+2
Folis:201-220
Reclam:En lo seu
Plec 13
Tipus:10+2
Folis:221-240
Reclam:Duna gran
Plec 14
Tipus:10+2
Folis:241-260
Reclam:tota paraula
Plec 15
Tipus:3+2
Folis:261-266
Signatures:sí. Numeració de plecs alfanumèrica, amb la lletra molt avall de la pàgina, raó per la qual en gran part ha sucumbit, i amb el número escrit molt més amunt, a una distància d'uns 30 mm.
Reclams:sí. Reclams horitzontals, a vegades amb tocs de vermell en algunes lletres i amb alguna lletra caudada.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:a) Del fragment inicial de taula i de la seva continuació entre els folis 140 i 141 (folis II-XIX): 204 x 280, a dos corondells, de 40-54 línies no traçades. Impaginació del foli IIr: 10 + 91 + 33 + 80 + 55 x 40 + 280 + 80.
b) Del cos de l'obra: 201 x 266, a dos corondells, de 45 línies constatades. Impaginació del foli 4r: 15 + 94 + 17 + 90 + 60 x 38 + 266 + 100.
c) Del folis 261-266: 200 x 277, a dos corondells, de 31-39 línies. Impaginació del foli 264r: 16 + 93 + 19 + 88 + 60 x 42 + 277 + 88.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:266 x 201
Número de ratlles:45
Ratllat:sí. Sistema de ratllat a la mina de plom. 1111 2222. Primera línia trepitjada o escrita. Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, línies d'escriptura de justificació a justificació i de justificació a justificació. UR variable. En tots els plecs, llevat del darrer, les línies de justificació horitzontals s'acaben abans d'arribar a l'extrem del marge esquerre del foli. En el darrer plec, arriben fins al mateix límit del foli.
Perforat:sí. En tots els plecs, llevat del darrer, hi ha 10 forats rodons que marquen l'espai de la caixa d'escriptura, dels corondells i de l'intercolumni, visibles al marge superior i al marge inferior, sense que els forats coincideixen en els punts d'intersecció entres les línies horitzontals i les verticals. En el darrer plec, en canvi, hi ha només 8 forats, quatre al marge superior i quatre a l'inferior, situats en el punt d'intersecció de les línies horitzontals i de les verticals.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:I-XII i 1-260
Especificacions:Lletra gòtica cursiva minúscula.
Escriptura 2
Lloc al ms:foli inicial de guarda Ivr, una nota del foli VIIIv de les rúbriques, vuit ratlles del foli XIIrb i folis 261-266
Tipologia:Humanística
Datació:1400 - 1500
Escriptura 3
Datació:1500 - 1600
Especificacions:Lletra humanística cursiva.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:f 2r; gran addició al f. 8v d'una 3ª mà; correccions als f. 13r, 26r, 39r, 49r, 88r, 89r, 93v, 98r, 99r, 101v, 103r, 110v, 113r, 130v, 135v, 142v, 149v, 160v, 164r, 169v, 172v, 176rv, 188r, 190v, 206v, 232v, 234v, 244r, 247v.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Al foli escadusser Ir, orla formada per línies de color vermell i malva, sobre, al costat o sota les quals alterna un mateix dibuix realitzat en tinta vermella o blava esvaïda; l'orla emmarca tota la pàgina, llevat de l'extrem dret, ocupat només per antenes de color vermell que baixen del cantó superior de l'orla, i antenes de color malva que pugen del cantó inferior. Gran M inicial en tinta vermella i blava i calats blancs, del gruix de tretze línies escrites, amb filigrana plena de sèries de tres trèbols deixats en blanc i enroscats a l'inrevés, tres a cada banda del pal central de la lletra.
Foli 1r: Una orla de colors blau, vermell i malva esvaït, que ressegueix tota l'amplada de la pàgina, enquadra un remarcable conjunt miniat. A dalt, assegut en una cadira de color verd i entretallada, amb un graó per a pujar-hi i un seient de color vermell esvaït, hi ha un personatge vestit amb gonella blava, valona i caputxó, tot folrat de pell blanca; sota el caputxó s'entreveu un ret. Al graó de la cadira una inscripció mig esborrada identifica el personatge: «Ramon Caual ciutada de Barchinona». I a sota: «Primogenit en la obra del Crestià». A la part esquerra de la cadira hi ha uns personatges asseguts, identificats també per la corresponent inscripció inferior: «Conseyllers e regidors dela Ciutat de Barchelona». Aquests personatges sostenen unes filactèries on es llegeix: «Mals eclesiastichs e princeps, mals conseyllers e officials, Mals cauallers e ciutadans, Mals auocats notaris e jutges». Començant al peu esquerre de la cadira, una altra inscripció que acaba en cinta: «Mals nauegans mercaders menestrals pagesos fembres e seruicials». Al peu dret de la cadira, altra inscripció: «Mala rayl mal arbre e mala flor e mal fruyt». A la part dreta de la cadira hi ha els ciutadans i el poble de Barcelona, en actitud de sostenir unes filactèries que diuen: «Mal cogitar, Mal obrar, Mal parlar, Mal perseuerar, Mal morir». Aquest segon grup és identificat per una rúbrica del marge dret, on es llegeix: «Ciutadans e populars de la Ciutat de Barchinona».
Enmig de tants mals i tanta malura, Ramon Çavall s'adreça a Déu per a demanar: «Mossenyer vullesme informar com pore a tants mals contrastar». La resposta la tramet un àngel, patent dins una altra filactèria: «En aquest libre studiaras diligentment e aqui ueuras com pots als presents mals scapar prestament»; al mateix temps, li presenta un llibre obert, en el qual es llegeix l'inici del primer capítol del Terç: «Mal parlant propiament no es neguna essencia ne neguna cosa jatsia que aquest nom mal significh absencia e freytura dalcun ben». Sota del llibre obert i, com ell, ja fora de la vinyeta, hi ha pintades les armes dels Çavall: Escartellé: el primer i darrer d'or i una banda de guelles; segon i tercer d'or i un cervo d'atzur.
Sota la gran vinyeta inicial, caplletra miniada. Al centre, dins la corresponent admetlla, Pantocràtor amb ceptre; immediatament a sota, repetides les armes del Çavall. Als dos costats dues figures agenollades: a l'esquerre, un Ramon en actitud orant sense caputxó i amb el ret ben visible; a la dreta, la seva esposa Agnès, amb capa, ret de pedreria al cap i rosaris a les mans. Al centre del marge inferior, miniatura quadrada on es representa l'escena de la transfixió de sant Francesc, amb un fons de muntanyes i algun arbre i la cova de sant Francesc, on s'hi veu instal·lat un altar. Davant el sant i a terra, un llibre obert, escrit. Als sengles angles del marge inferior i ben aliniats amb la vinyeta central, altra vegada l'escut dels Çavall dins losange que forma part de l'orla que volta tota la pàgina.
Rúbriques en vermelló. Capitals blaves i vermelles amb tocs afiligranats i antenes. Calderons blaus i vermells. Lletres amb tocs de vermell. Citacions en llatí subratllades en vermell.
Lletres caudades als folis final i inicial de plec i als reclams.

Història

Segells:Segells i timbres de la BNM als f. 2r, 101r, 201r, 226v.
Notes de possessors:Cf. I, 1, c). Massó i Torrents, Les obres, 14, reporta la cota «1795».
Intervencions d'interès històric:Al principi, entre els dos fulls de guarda de paper i els dos de pergamí, hi ha intercalat un fragment de reforç, que és un instrument notarial del s. XVI.
Estat de conservació:Bo. El f. 191 té un tall adobat i un forat obert. Els folis 204-205 també tenen un adob a la part inferior. Forat al foli 251.
Procedència:Barcelona.

El primer propietari conegut d'aquest manuscrit fou el seu comitent, Ramon Çavall, l'amic i interlocutor de Bernat Metge en l'Apologia d'aquest; després la seva vídua Agnès. El 30 de juny de 1417, ella el venia al prior i frares del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Forma part de les col·leccions reials almenys des del principi del segle XVIII. Pau Ignasi de Dalmases, que adquirí dels frares del monestir de Sant Jeroni el manuscrit del Terç ara a la BC, ms. 457-458, ja no l'hi trobà.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Terç del Crestià
Consistència:Primer volum del Terç del Crestià, complementari del BN 1793 i BN 1794
Taula de capítols:Fol. 1ra, inc. de l'obra: «Mal parlant propriament no es neguna essencia ne neguna cosa jat sia que aquest nom mal signifi ch absencia o freytura dalcun be la on lo dit be deu esser en quina que manera...»
Pròlegs:Fol. Irb, exp. del pròleg: «... Lo Dotze com pot hom conexer o la cogitacio o obra o lom quant es mal les Quals coses totes pots veure pus clarament si attens a les robriques seguents».
Fol. 266va, exp.: «... e axi con la lenya secca nodrex lo foch axi gola e perea nodrexen luxuria».
Text:Fol. Ira, sobre l'orla i a l'indret de l'intercolumni, en lletra del segle XVII o XVIII, semblant a la que hom troba en els mss. de la BC procedents de Sant Jeroni de la Murtra: «Lib. 3 part primera | qui tracta dels mals». Ib., inc. del pròleg: «(rúbrica) Prolech sobre lo Terç libre del Crestia (fi de rúbrica). Mal es partit en dues parts ço es per mal de colpa e per mal de pena de cascu dels quals mals hauem a tractar en lo present uolum qui es lo Terç libre del crestia...»
Fol. Irb, inc. de les rúbriques: «(rúbrica) Començen les Rubriques sobre lo Terç libre del Crestia (fi de rúbrica). Lo primer capitol posa que mal no es neguna essencia e de qual mal se deu aço entendre...»
Fol. Ivb, exp. de les rúbriques al foli Iv: «... lo LIIII que deuen fer los ignorans la veritat amaguada entre les opinions dels doctors».
Fol. IIra (post fol. 140), inc. de la continuació de les rúbriques en els folis de rúbrica desplaçats: «lo LV qui posa sumariament tot ço qui dit es de la ignorancia cant escusa...».
Fol. XVIIIrb, exp. de les rúbriques en els folis de rúbrica desplaçats: «... Lo MLIX qui posa con les penes quis inposen per los confessors per los peccats son arbitraries. Lo MLX qui posa fi nament a tot aquest terc libre appelat [in marg dext al man: terc del] cristia».
Folis XVIIIv-XIXv buits.
Observacions:Aquest volum és complementari amb el 1793.
Catàlegs:Grahit, 25; Massó i Torrents, Manuscrits catalans, 102, XVI; Les obres, 14; Martí, Eiximenis, 458; Martí, Notes descriptives, 357-358; Domínguez Bordona, 29-30; Bohigas, Ilustración II, 167-170; J. E. Gràcia, División y encuadernación de los manuscritos del Terç del Crestià de Francesc Eiximenis, dins «Estudios Franciscanos», LXXIII (1972), 306; Cinco capítulos del Terç del Cristià omitidos por el P. Martí en su edición de la obra, dins «AST», 46 (1973), 267; IGMBN, V, 202-203; Castro, 102, nº 93; Enric Bassegoda Pineda, La transmissió del Terç del Crestià: els treballs del copista B del manuscrit M, dins «Actas del IX Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (a Coruña, 18-22 de septiembre de 2001)», Carmen Parrilla y Mercedes Pampín (eds.), vol. I, A Coruña, Universidade da Coruña – Editorial Toxosoutos 2005, 447-453. BOOCT (1984) i BITECA (2001) cnum 714; BITECA (2001) manid 1511.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).