MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms538 (22 / November / 2024)

Madrid - Biblioteca Nacional de España - Manuscritos - 1790

Publicació de la fitxa: 2006-08-10
Darrera modificació: 2013-10-07
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:S
Procedència:catàlegs
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Madrid
Institució:Biblioteca Nacional de España
Fons:Manuscritos
Signatura:1790
Signatura alternativa:1983
P. 4
Sigles usuals en la tradició:D

Relligadura

Datació:s. XVIII
Notes:III + III.
Llom
Matèria:Llom de pell color marró esvaït.
Títols:1-6 buides; 7 etiqueta enganxada amb la signatura actual del ms.: «Mss./ 1790».
Altres:Els plecs són directament cosits a les tapes mitjançant sis nervis interns, que formen set seccions a l'exterior del llom.
Coberta
Matèria:Pasta de paper holandesa de color verd. Contratapes folrades amb paper blanc, que duu filigrana del sol coronat amb S i R als costats i nom «SERRA», filigrana que no hem sabut trobar repertoriada. Podria correspondre a la filigrana «Santi Serra», de Valls
Títols:Contratapa I, dalt de tot, antiga signatura dins etiqueta, ratllada: «P. 4». Angle superior esquerre, etiqueta amb la signatura actual: «Ms./ 1790». Entre el darrer foli de guarda final i la contratapa II, paper solter de 54 x 143, que porta enganxada a dalt de tot una etiqueta plastificada de la BN, amb codi de barres; a sota, en llapis: «MSS / 1790 no retirar».
Altres:380 × 290 × 70
Altres elements:Capçada dalt i baix, aquesta última mig despresa.

Bibliografia

Descripcions:Massó=4
Martí=3

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Ms. homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV m. - estimada

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Pergamí
Notes:6x2.
a) Fol. de g. IV fol. 72, filigrana de la tisora, semblant a la de Briquet 3698, documentada a Gènova el 1459. b) Folis 75-247, filigrana del carro de les dues rodes, semblant a Briquet 3544, documentada a Lucca el 1434; a Damme entre 1452-1456; a Lille entre 1456-1464; a Roma entre 1459-1460; altra vegada a Lucca entre 1463 i 1479, a Ulm i Magúncia el 1473. c) Folis 250 f. d g. final II, filigrana de la tisora, del tipus Briquet 3668, datada a Roma a partir del 1454 i els anys 1456-1460; a Nàpols el 1459; a Salzburg el 1462; i a Perusa el 1458.
Foliació
Notes:III + 5 + 1-252 + [253]-[254] + III.
Foliació antiga, contínua, en tinta del mateix color que l'escriptura, però de traç molt més fi.
Dimensions
Alçada x base:365 x 288
Composició material
Plecs
Número:18
Notes:Després dels folis de guarda inicials, hi ha 5 folis no numerats i pautats a dos corondells, amb 51 línies traçades, descomptant les dues línies de justificació horitzontals. Al primer foli no numerat, angle superior esquerre, en tinta, antiga signatura: «P 4». El cinquè foli inicial no numerat és de pergamí. Després del foli 252, hi ha dos folis no numerats ([253]-[254]).
El primer plec és de paper, llevat del full central, que és de pergamí. El segon plec és un sol full de pergamí. A partir del tercer plec, tots presenten la mateixa disposició: el full més exterior i el més interior són de pergamí, els sis fulls d'entremig són de paper. Els fulls de pergamí presenten el cantó carn a l'exterior i el cantó pèl a l'interior. En el darrer plec només hi ha un primer foli exterior de pergamí.
Plec 1
Plec:Plec coix
Tipus:5+7
Folis:f. inicial no numerat 1 f. 7.
Plec 2
Plec:Bifoli
Folis:8-9
Plec 3
Tipus:8+2
Folis:10-25
Reclam:mare sgleia
Plec 4
Tipus:8+2
Folis:26-41
Reclam:recgla qui val
Plec 5
Tipus:8+2
Folis:42-57
Reclam:que en temps
Plec 6
Tipus:8+2
Folis:58-73
Reclam:-gue dret
Plec 7
Tipus:8+2
Folis:74-89
Reclam:E per tal
Plec 8
Tipus:8+2
Folis:90-105
Reclam:ell de si
Plec 9
Tipus:8+2
Folis:106-121
Reclam:iohannis XXº
Plec 10
Tipus:8+2
Folis:122-137
Reclam:riqueses
Plec 11
Tipus:8+2
Folis:138-153
Reclam:temple
Plec 12
Tipus:8+2
Folis:154-169
Plec 13
Tipus:8+2
Folis:170-185
Reclam:dels dexebles
Plec 14
Tipus:8+2
Folis:186-201
Reclam:Item papa
Plec 15
Tipus:8+2
Folis:202-217
Reclam:segons
Plec 16
Tipus:8+2
Folis:218-232
Reclam:-dre theologia
Plec 17
Tipus:8+2
Folis:233-248
Reclam:que deus
Plec 18
Plec:Plec coix
Tipus:4+2
Folis:249-[254]
Reclams:sí. Reclams horitzontals sota el segon corondell. El primer copista els fa precedir sempre per un calderó; el segon se'n passa.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Impaginació del foli 8r: 35 + 75 + 22 + 80 + 70 × 47 + 245 + 73.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:245 x 177
Número de ratlles:47-51
Ratllat:sí. Sistema de ratllat en tinta marró clara sobre el pergamí i sobre el paper quan escriu la primera mà; a partir del foli 74ra, a la mina de plom sobre el paper. 1111 2222. Primera línia escrita. Quatre línies de justificació verticals, dues línies de justificació horitzontals, línies d'escriptura de justificació a justificació i de justificació a justificació. UR = 5,3 / 4,9.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:1-73
Tipologia:Humanística
Datació:s. XV m.
Escriptura 2
Lloc al ms:74-252
Especificacions:Lletra cursiva librària molt regular i equilibrada.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:El text és molt net i acurat, però ha estat revisat i s'hi veuen correccions abundoses.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Gran inicial d'or amb tocs de tinta blava i filigrana plena de tintes vermella i morada. Rúbriques en vermelló. Capitals blaves i vermelles alternades, amb filigrana semiplena i antenes petites de color vermell, sèpia clar i malva alternats; calderons vermells i grocs. Lletres caudades: f. 54r, 55v, 58r, 74v, 81r, 82r, 85v, 87r, 89v, 94v, 96v, 98r, 101v, 102r, 104r, 109r, 120r, 121v, 129v, 141v, 148v, 150v, 153r, 155r, 158r, 160r, 161r, 161v, 180v, 183r, 186v, 189r, 197v, 205v, 212v, 217r, 234r, 243v, 244r, 245r, 252r.
Marginalia:sí. Notes marginals passim, de més d'una mà, totes del s. XV i en català. Manícula als f. 1r, 2r, 55v, 58r, 61r, 67v, 69r-72r, 73v, 94r, 115r, 160v, 172r.

Història

Segells:Timbre de la BNM: f. 10r, 11r, 41v, 58r, 59r, 97r, 147r, 201r, 225r, 252r.
Notes de possessors:Cf. supra, I, 3, a). Massó i Torrents, Les obres, 4, reporta la cota «1983», anterior a l'actual.
Estat de conservació:Bo.
Procedència:Catalunya.

Com tots els manuscrits de la BNM que tenen com signatura antiga una lletra seguida d'un número, formava part de les colleccions reials almenys des de principis del segle XVIII (1712).

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Primer del Crestià – 1-9
Taula de capítols:Fol. 3va, inc. de la taula: «(rúbrica) Comencen les rubriques del libre present apellat lo primer del cristia. Comence la primera part del primer libre (fi de rúbrica). Capitol primer quin es lo principal fonament e primer dela sancta religio cristiana... ». Fol. 9rb, exp. de la taula: «Capitol ccclxxvi com tots temps cristia deuhauer pahor de caure de la dignitat de cristianisme e aco per les grans temptacions que li son dades en aquest mon de les quals sera tot lo segon libre. (rúbrica): finida es la rubriqua de tot lo present libre apellat lo primer del christia, en lo qual libre sera tractat que es religio cristiana. E com e de qui fo son comencament e son esser e quines ses altes grans dignitats».
Preliminars:Fol. 3rb-va, exp. del preàmbul: «... uull que comencant al primer capitol de aquest libre se segueixca lo compte dels capitols del comencament per orde fi ns a la fi del libre, per la manera ordenada en la taula | tantost seguent».
Text:Fol. 1ra, inc. (rúbrica): «En nom del saluador nostre Ihesu Christ comencen les rubriques sobre lo prolech en lo libre apellat lo primer del christia lo qual prolech conte V capitols contenents ço que ensenyen les seguents rubriques (fi de rúbrica). Lo primer capitol conte lo preambol a tot lo libre Cristia...». Ib., inc. del preàmbul: «(rúbrica) Capitol primer del preambol a tot lo libre Cristia (fi de rúbrica). Jhesu Christ fi ll natural de nostre senyor deu lo pare principi fontal de tota creatura com sia eternalment en si ple e ver deu...».
Fol. 10ra, inc.: «(rúbrica) Comença la primera part del libre primer appellat christia en la qual es tractat e ensenyat que es cristiana religio donant son fonament per que fon ordenada e de hon es exida radicalment e deuallada. Capitol primer quin es lo principal fonament e primer dela sancta religio Cristiana (fi de rúbrica). Cristiana religio per fonament principal dela sua crehenca si posa e creu fermament e segurament confessa que es hun sol uer e natural deu qui es en si tres persones, pare e fi ll e san sperit...».
Fol. 252rb, exp.: «Axi que sit vols migancant la sua gracia null temps no cauras en temptacio. (rúbrica) Açi feneix lo present libre appellat lo primer del Cristia Enlo qual es tractat que es religio cristiana. E com e de qui ha son començament e son esser. E quines son ses grans e altes dignitats. E comença apres tantost lo Segon libre en lo qual sera tractat Com lo christia per diuersses linatges de temptacions cau dela dignitat de cristianisme e dels dons a ell dats e vençut per temptacio (fi de rúbrica)».
Catàlegs:Grahit, 10; Massó i Torrents, Manuscrits catalans, 99-100,
nº XIV; Les obres, 4; Andreu Ivars, La «indiferencia» de Pedro IV de Aragón en
el Gran Cisma de Occidente, dins «Archivo Ibero-Americano», XXIX (1930),
52; Martí, Eiximenis, 454; Notes descriptives, 357; Domínguez Bordona, 28;
Martí, Notes descriptives, 357; IGMBN, V, 201-202; Castro, 100-101, nº 91;
BOOCT (194) 693; BITECA (1997-2003) manid 1491.
Bibliografia:Renedo i Puig (1992), Edició i estudi del Tractat de ...
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).