MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms535 (23 / November / 2024)

Madrid - Real Biblioteca (Biblioteca de Palacio) - Manuscritos - II/1978

Publicació de la fitxa: 2006-08-10
Darrera modificació: 2013-10-07
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Procedència:altra procedència
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Madrid
Institució:Real Biblioteca (Biblioteca de Palacio)
Fons:Manuscritos
Signatura:II/1978

Relligadura

Datació:1801-1900.
Notes:Al principi un foli de guarda amb el recto recobert pel mateix paper de les contratapes. Al final dos folis de guarda, el darrer amb el verso recobert pel mateix paper de les contratapes.
Llom
Matèria:Llom de la mateixa pasta i pell, amb ferros daurats i florons.
Títols:1) 3) 4) 5): decoració amb ferros daurats: 2) lletres daurades: «EXIMENEZ | TRATADO | DEL CRISTIAN»; 6) com les altres, més etiqueta enganxada i escrita en tinta: «1978».
Altres:Els plecs són directament cosits a les tapes mitjançant cinc nervis interns sense treure nervis externs. Les sis seccions exteriors són autònomes i han estat creades pel relligador amb independència del relligat intern.
Coberta
Matèria:Cobertes de pell, ànima de cartró. Pasta de paper valenciana, amb aigues de color fosc.
Títols:Contratapa I, angle superior esquerre, etiqueta escrita en tinta: «1998».
Altres:393 x 265 x 45
Decoració de la coberta:Sanefa de ferros daurats que recorre els quatre cantons.
Altres elements:Com la del ms. II/552 de la mateixa biblioteca. Cf. infra, n. 88. Cobertes (folres) de paper d'aigues. Talls jaspiats en verd. Capçalera i capçada dalt i baix.

Bibliografia

Reproduccions fotogràfiques:ILCC Microfilm M-1

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Ms. homogeni.

Segur que no és una signatura antiga de la Biblioteca Nacional?

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XVI m. - estimada
Notes:El manuscrit fou copiat segurament en un monestir de monjos jerònims. Ho demostren les nombroses ampliacions encomiàstiques de sant Jeroni cada cop que Eiximenis el cita, que en realitat són afegits del copista.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigrana del creixent amb les puntes cap avall inscrit dins un cerle sobrepujat per una creu llatina, semblant, no igual, a les de Briquet 5252, 5256, 5259, 5260, 5263, 5264, datades a Lucca la primera, a Catània la quarta i a Gènova les altres en un arc d'anys que van des del 1526 al 1538.
Foliació
Núm. total de folis:180
Núm. de guardes afegides:1 + 2
Notes:Foliació contínua, moderna, a l'angle superior dret del recto dels folis, en llapis i xifres aràbigues.
Dimensions
Alçada x base:380 x 250
Composició material
Plecs
Número:23
Plec 1
Tipus:4+2
Folis:1-8
Plec 2
Tipus:4+2
Folis:9-16
Plec 3
Plec:Plec coix.
Tipus:5/4
Folis:17-25
Plec 4
Tipus:4+2
Folis:26-33
Plec 5
Tipus:4+2
Folis:34-41
Plec 6
Tipus:4+2
Folis:42-49
Plec 7
Tipus:4+2
Folis:50-57
Plec 8
Tipus:4+2
Folis:58-65
Reclam:tuum
Plec 9
Tipus:4+2
Folis:66-73
Reclam:comu
Plec 10
Tipus:4+2
Folis:74-81
Plec 11
Tipus:4+2
Folis:82-89
Plec 12
Tipus:4+2
Folis:90-97
Plec 13
Tipus:4+2
Folis:98-105
Plec 14
Tipus:4+2
Folis:106-113
Plec 15
Tipus:4+2
Folis:114-121
Plec 16
Tipus:4+2
Folis:122-129
Plec 17
Tipus:4+2
Folis:130-137
Plec 18
Tipus:4+2
Folis:138-145
Plec 19
Tipus:4+2
Folis:146-153
Plec 20
Tipus:4+2
Folis:154-161
Plec 21
Tipus:4+2
Folis:162-169
Plec 22
Tipus:4+2
Folis:170-177
Plec 23
Tipus:2/1
Folis:178-180
Signatures:sí. Signatures alfanumèriques de quadern, situades invariablement al costat de la segona columna del recto dels folis, uns quinze mm. per sota del corondell. Lletres i números són grans, molt clars, de mà del mateix copista, i van a la primera meitat de plec.
Reclams:sí. Reclams horitzontals.

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Impaginació del foli 8r: 25 + 75 + 24 + 76 + 50 × 29 + 286 + 63.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:286 x 175
Número de ratlles:48
Ratllat:sí. Sistema de ratllat en tinta sèpia. 1111 2222. Primera línia no escrita. Quatre línies de justificació verticals, una línia de justificació horitzontal (la superior), línies d'escriptura de justificació a justificació i de justificació a justificació. UR = 5,5.
Perforat:no. No s'en veu cap. La cisalla els deu haver eliminat, tal com ha fet amb la majoria de reclams.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:1-58
Tipologia:Humanística cursiva
Escriptura 2
Lloc al ms:59-80
Tipologia:Humanística cursiva
Escriptura 3
Lloc al ms:81-113
Tipologia:Humanística cursiva
Escriptura 4
Lloc al ms:114-179
Tipologia:Humanística cursiva
Especificacions:Dalt de tot del foli 114ra, hi ha la paraula «Jelus», que potser és el nom del copista que continua el text.
Correccions antigues
Correcció 1
Folis afectats:Correccions interlineades i marginals almenys de dues mans diverses, una de les quals escriu la correcció entre claus que imiten signatures notarials amb tocs de groc.
Corrector:Anònim
Decoració i jerarquització
Inicials:Inicial marcada i no executada. Majúscules blaves i vermelles a l'inici de cada capítol. Títols de capítol en rúbrica. Majúscules amb tocs de groc a l'interior dels paràgrafs. Lletres caudades passim, generalment a final de columna, que a vegades formen grans o petits dibuixos. N'hi ha també en algunes rúbriques, sobretot si són a l'inici de corondell. Calderons de la mateixa tinta, en forma d'angle recte.
Marginalia:sí. Alguna nota i alguns signes de nota, més aviat escasses. Manícula al f. 72va.

Història

Notes de possessors:Foli de guarda inicial, al verso en llapis: «II-N1».
Estat de conservació:Correcte, amb molts forats de corc.
Procedència:Catalunya.

A Les obres, 22, Massó i Torrents dóna notícia d'un manuscrit del Terç que va pertànyer a J. L. Gohier, manuscrit que fou posat a la venda el 1831, segons el Catalogue de livres grecs, latins, arabes, espagnols…, composant la bibliothèque de feu M. J. L. Gohier, ancien membre du Directoire exécutif, dont la vente aura lieu le lundi 14 Mars 1831 et jours suivants, París, chez Merlin 1831. Aquest ms. tenia el n. 2440 en el catàleg de la venda i era descrit així: «La Segona Part del Tercer libre del Crestia, del R. Francech Eximenec. Gran. in-fol. rel. en bois. Ms. du XIVe siècle composé de 179 feuillets, et comme le précédent, écrit du vivant de l'auteur. Nic. Antonio donne à l'ouvrage latin la date de 1379 et il s'étend assez longuement sur les matières traitées; mais il n'a pas connu l'ouvrage limousin tel qu'il est écrit ici. On peut donc regarder ce ms. comme une pièce rarissime et peut-être unique». A part de les informacions equivocades que conté el catàleg, crida l'atenció el fet que l'incipit i el número de folis del ms. siguin sensiblement idèntics als del que acabem de descriure. És estrany que Massó no s'adonés de la coïncidència. Martí, en canvi, es feia la pregunta: «No seria el ms. del Palau Reial?», o. c., 459. No en dubtem gens. Queda per aclarir si la Biblioteca del Palau Reial de Madrid el va adquirir el 1831 o si el manuscrit hi féu cap més tard i a través de quins intermediaris.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Terç del Crestià – 1-179
Consistència:fragmentària
Text:Fol. 1ra inc.: «(rúbrica) Comença la segona part del terçer libre del crestia del Rm. mestre francech (sic) eximeneç. Cap. CCCCX: qui determena que es perea: qui es lo segon peccat mortal (fi de rúbrica). Perea es lo segon peccat mortal principal qui souint pren fonament de peccat de guola car comunament hom guolafre o gran beuedor es tot indispossit e pesuch e fexuc a treballar...».
Fol. 179vb, exp.: «... E sapies que si de aquella ciutat as sentiment les riquees presents te seran mort e turment fi ns que les aies dexades als lurs amadors het sies perfetament aiustat ab aquells eternals delits qui son aparellats als menyspreants les presens riquees e peccunies per amor del Rey de paradis Jesu christ. E aço sia dit quant al peccat de auaricia. per infi nita secula seculorum. Amen. Deo gracias. (rúbrica:) Aci acaba e fas fi en aquest segon volum continuant la materia del terçer libre del crestia del Reuerent mestre francesch eximenes patriarcha de Jerusalem e bisbe de Euna en sacra theologia mestre. E comença lo tercer libre e uolum en lo capitol qui comenca enueja
sots la rubrica qui es capitol DCCXCIII».
Catàlegs:Massó i Torrents, J., Manuscritos catalanes, n. VI; Les obres, 22; Martí, Eiximenis, 458; J. J. E. Gracia, Francesc Eiximenis' «Terç del Crestià»: Edition and Study of Sources. Chapters 353-430, tesi doctoral, Toronto University 1971, 87-88; Catálogo de la Real Biblioteca. Tomo XI. Manuscritos. Volumen II, Ed. Patrimonio Nacional, Madrid 1995, 366; Carlos Alvar,
Manuscritos románicos no castellanos, dins «Revista de Literatura Medieval»,
VI (1994), 201-202; BOOCT (1984) i BITECA (1995) cnum 715; BITECA
(1995) manid 1512.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).