MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms530 (22 / November / 2024)

Carpentras - Bibliothèque Inguimbertine - 336

Publicació de la fitxa: 2006-08-10
Darrera modificació: 2013-10-08
Bases de dades:Translat, Eiximenis
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Carpentras
Institució:Bibliothèque Inguimbertine
Signatura:336

Relligadura

Datació:El manuscrit ha estat molt probablement relligat, salvant els elements antics, entre les dues dates de 1923 i 1924 que consten a la contratapa I.
Notes:I + I.
Llom
Matèria:Llom restaurat, aprofitant elements del primitiu, ras.
Títols:1) Etiqueta amb la cota actual del ms.: «336»; 2) Un paper blanc enganxat, on es llegeix: «Dels (Seis) | Profecias | Iohan de R[oc]|hatallada | e d'Encelm»; 3) Una altra etiqueta amb el número «332»; 4) Dues etiquetes sobreposades: «Bibliothèque | de | Carpentras | Manuscrits | 336».
Altres:Els plecs són directament cosits a les tapes mitjançant nervis interns que no formen seccions exteriors.
Coberta
Matèria:Ànima de fusta, recoberta de pell marró.
Títols:Contratapa I: «Manuscrit 336 / 220 feuillets / Feuillets 184, 185, 186 et 187 blancs / En parfait état / Les cuirs des deux fermoirs manquent. 4 octobre 1923. 21 octobre 1924». Segell rodó de la «Bibliothèque Inghimbertine - Carpentras».
Altres:212 x 150
Decoració de la coberta:Ferros en sec, de tipus plateresc, amb quatre bandes rectangulars concèntriques; entre les bandes, tres rodes de motius mudèjar.
Altres elements:Tancadors: Restes de dues sivelles i els tancadors corresponents. Cobertes (folres) del mateix paper que els folis de guarda.

Bibliografia

Descripcions:Manid 2261

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit miscel·lani i factici.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:Copiat 1451-1500-1510 - estimada
Notes:El darrer tractat del darrer llibre de la Vida de Crist d'Eiximenis tracta de la fi dels temps. Això explica la seva inclusió en un volum de textos escatològics i profètics.

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:a) Folis 1-96, dels dos martells encreuats amb corona de tres puntes, del tipus Briquet 11638-11639, la primera datada a Perpinyà els anys 1463 i 1476/1478, a Lautrec els anys 1468 i 1477/1484, a Draguignan els anys 1470-1472, a Provença entre 1473 i 1486, a Sion els anys 1474-1491, a Berna entre 1475 i 1488, a Soleure els anys 1476-1489, a Narbona el 1480, a Luzerna del Piemont entre 1488 i 1497, a Montréal-en-Bougey el 1491; la segona a Gex el 1465, amb variants similars a Suïssa entre 1476 i 1484; a Narbona el 1495 i a Monthey-en-Valais s. d.
b) Folis 97-200, de la mà somada amb estrella de sis punxes, del tipus Briquet 11196, datada a Bordeus el 1505.
Foliació
Núm. total de folis:200
Núm. de guardes afegides:1 + 1
Notes:Foliació contínua, amb llapis, a l'angle superior dret del recto dels folis, feta durant el s. XX.
Dimensions
Alçada x base:205 x 145
Composició material
Plecs
Número:17
Notes:En el plec 16) no hi ha reclam, perquè el plec acaba en tres folis en blanc (184-186). També és en blanc el foli 187. El darrer plec fou copiat de forma independent i afegit al volum.
Plec 1
Tipus:6+2
Folis:1-12
Reclam:amb reclam
Plec 2
Tipus:6+2
Folis:13-24
Reclam:amb reclam
Plec 3
Tipus:6+2
Folis:25-36
Reclam:amb reclam
Plec 4
Tipus:6+2
Folis:37-48
Reclam:amb reclam
Plec 5
Tipus:6+2
Folis:49-60
Reclam:amb reclam
Plec 6
Tipus:6+2
Folis:61-72
Reclam:amb reclam
Plec 7
Tipus:6+2
Folis:73-84
Reclam:amb reclam
Plec 8
Tipus:6+2
Folis:85-96
Reclam:amb reclam
Plec 9
Tipus:6+2
Folis:97-108
Reclam:amb reclam
Plec 10
Tipus:6+2
Folis:109-120
Reclam:amb reclam
Plec 11
Tipus:6+2
Folis:121-132
Reclam:amb reclam
Plec 12
Tipus:6+2
Folis:133-144
Reclam:amb reclam
Plec 13
Tipus:6+2
Folis:145-156
Reclam:amb reclam
Plec 14
Tipus:6+2
Folis:157-168
Reclam:amb reclam
Plec 15
Tipus:6+2
Folis:169-180
Reclam:amb reclam
Plec 16
Tipus:3+2
Folis:181-186
Reclam:sense reclam
Plec 17
Tipus:7+2
Folis:187-200
Signatures:no. No n'hi ha.
Reclams:sí. Reclams verticals a la dreta del marge inferior.

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Notes:Llevat dels folis 188-191, que són a dos corondells.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:149 x 87
Número de ratlles:24
Ratllat:sí. Sistema de ratllat a punta de plom. Primera línia escrita.
Perforat:sí. Perforacions rodones visibles en pocs folis.
Escriptura
Escriptura 1
Especificacions:Lletra humanística arrodonida i de traç gruixut.
Decoració i jerarquització
Inicials:Caplletra inicial blava. Títols i lletres capitals en vermell. Lletres ensafranades.

Història

Estat de conservació:Perfecte.
Procedència:Catalunya.

Desconeguda les propietats i la procedència. El bisbe Malachie d'Inguimbert el va donar amb la seva biblioteca el 1746.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Vida de Jesucrist – 1r-200r
Consistència:fragmentària
Consistència:Fragment menor
Preliminars:A. Fol. 55r, inc. de l'endreça del traductor: «Demanat mauets, molt car frare meu…»; exp. de l'endreça: «… sino una partida».
Fol. 55r, inc. de la lletra-dedicatòria a fra Pere Perer: «Al molt amat per caritat euangelical...». Fol. 57r, exp.: «... es departit per vint intencions ço es capitols».
Fol. 116v, inc. de l'endreça: «A Vos molt honorable e de mi molt cara mare a la qual per vostra gran deuocio sou desijosa e aleuada en saber de la sagrada escriptura…».
Fol. 117r, exp. de l'endreça: «... me vulles a mi seruidor teu egualment congregar e ajudar en sancta operacio que sia a honor e gloria de tu».
Fol. 117rv, inc. del preàmbul: «A Sis de noembre any de la natiuitat de nostre senyor Jhesu | christ Mccccxlviiiiº les deius obres foren començades e acabades en lo dit mes per mi religios lo nom del qual no fretura...».
Fol. 118r, exp. del preàmbul: «... E qui ha orelles hoia».
Text:A. Fol. 1r, inc.: «Al molt reuerent pare en Christ e senyor en guillem de la sancta esglesia de Roma cardenal,107 yo frare Johan de rochatallada del orde dels frares menors, de la provincia dequitania, de la custodia Totuni, e del covent de Auriliati per manament uostre he scrit la tenor dels notables aveniments, a mi en lo carcer apareguts, com mils e pus vertader pore recordar».
Fol. 54v, exp.: «… es apellat carcer del solda en lany de la Incarnacio de nostre senyor Ihesu xrist M CCCLviijº. En lo mes de Noembre en la festa de sant Marti a la gloria de deu Amen Amen Amen».
Fol. 57r, inc.: «La primera intencio de Deu es aquesta…»; exp.: «…elets, simples e humils. Amen. Ffeneix lo llibre qui es appellat Ve ab mi en tribulacio».
Fol. 75v, inc.: «En lany de nostre senyor MCCCXXXXVII feyta fou aquesta visio en un loch qui sapella Tripol…».
Fol. 76v, exp.: «… de la pau seran hoydes de Antechrist nouelles. donchs vellats».
Fol. 76v, inc.: «Rey de França | Rey Angles | Rey de Castella | Rey de Portogal | Rey de Navarra | Rey Dongria | Rey de Ratxa | Rey de Napols | Rey de Xipre | Rey de Cicilia | [exp.:] Rey dArago. | Esplegada es la viii distinccio. Comensam la novena la qual tracta dels vii sagells del nouell e del vell testament. Enves la viiii distinccio deuem entendre e notar…».
Fol. 116rv, exp.: «… Fina la x distinccio e comença la xi, en la qual se fa mencio en special de les concordies per atrobar lo cert temps de aquelles coses que son fahedores en lo nouell temps per aquelles que en lo vell testament per semblant manera son fetes. En lo any 1367 se començara lo sant passatge segons lo libre per lo Rey Pere de ponent mas daqui ha lauos seran stades moltes coses e es | appellat lo libre de que aço es stat treyt Suma seu briuiloquium sobre les concordies del nouell e del vell testament. Ffi nito libro sit laus gloria xristo Amen. Qui scripsit scribat, semper cum domino viuat. Amen».
Ib., inc. text: «E per tant com aquest mon los merits de la sagrada passio e sanch preciosa del reuerent mestre e senyor nostre Jhesu christ...»
Fol. 153v, exp.: «… per merits de la sua sagrada passio en aquella tots puscam habitar perpetualment per infi nita secula seculorum. Amen. Deo gracias. Amen».
Fol. 153v, inc.: «Dun temps ença tinch gran spant…»
Fol. 155r, exp.: «… Qui dels angels es pura fl or | Deo gracias».
Fol. 156r, inc.: «Sots la apparicio del vi sagell parlant Estromachis in Epistola ad Zozimam…».
Fol. 183v, exp.: «... perdonant nos nostres peccats, donant nos aci la sua gracia e apres la sua gloria Amen. Açi es acabat lo seten tractat de aquest libre de la vida de Antexrist. Deo gracias».
Fol. 188r, inc.: «Aquesta es la profecia feta per lasa parlant de les coses ques deuen seguir en les terres damunt dites. En nom de la essencia | Prima intelligença…».
Fol. 191v, exp.: «… car coue que axi sia | com ella posa».
Fol. 192r, inc.: «Aquesta es la declaracio de la proffecia feta per lo responent frare encelm turmeda en la disputa dels animals. Sobre la primera qui comença tot ço que…».
Fol. 200r, exp.: «… e judicis de les planetes. Coue aquelles coses sobre escrites se seguesquen segons son posades».
Foli 200v, inc.: «(rúbrica) Cobles de profecies de fra encelm (fi de rúbrica) O Babilon, a tu, Barcelona…»; exp.: «Vulles te donques per penitencia rembre | Fi de vna profecia».
Catàlegs:BITECA (2004) manid 2261 cnum 8113. Cf. supra, III, I, n. 4.
Edicions:Josep Perarnau i Espelt, La traducció catalana resumida del Vademecum in tribulatione (Ve ab mi en tribulació) de fra Joan de Rocatalhada, dins «ATCA», 12 (1993), 43-140. Alfons Maria de Barcelona, El infante fray Pedro de Aragón, dins «Estudios Franciscanos», XV (1915), 612-65; Pere Bohigas i
Balaguer, o. c., 30-31, nota 3. Cf. Josep Perarnau i Espelt, La traducció catalana resumida del
Vademecum in tribulatione (Ve ab mi en tribulació) de fra Joan de Rocatalhada, dins «ATCA», 12 (1993), 48-49, nota 10, on són editats alguns fragments del text, i amb això Perarnau assenyala algunes diferències entre el text llatí editat del Breviloquium i el fragment de traducció catalana conservat al ms. 366 de Carpentras. Pere Bohigas i Balaguer, ib.; Josep Perarnau i Espelt, La
traducció catalana resumida del Vademecum in tribulatione (Ve ab mi en tribulació) de fra Joan de Rocatalhada, dins «ATCA», 12 (1993), 49-51, nota 11. Josep Perarnau i Espelt, en La traducció catalana resumida del Vademecum in tribulatione (Ve ab mi en tribulació) de fra Joan de Rocatalhada, dins «ATCA», 12 (1993), 51-52, nota 12, publica algunes mostres d'aquest text eximenisià i el contrasta amb les lliçons corresponents del ms. 1160 de la BUB, per fer-ne evidents algunes variants considerables. Jordi Rubió i Balaguer, Un text català de la Profecia de l'Ase de fra Anselm Turmeda, dins «EUC», VII (1913), 13-19 [reproduït en Estudis de Literatura Catalana (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, X. Biblioteca Abat Oliba, 114), Barcelona, PAM 1992, 259-273]; Marçal Olivar, o. c., 180-191 [reeditat en Anselm Turmeda. La Disputa de l'Ase, pròleg de Míkel de Epalza
(Biblioteca Bàsica de Mallorca 15), Palma de Mallorca, Editorial Moll 1987, 208 p.]. Jordi Rubió i Balaguer, Un text català de la Profecia de l'Ase de fra Anselm Turmeda, dins «EUC», VII (1913), 19-23 [reproduït en Estudis de Literatura Catalana (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, X. Biblioteca Abat
Oliba, 114), Barcelona, PAM 1992, 274-280]; Bohigas, Profecies, l. c., 40, num. 29; Marçal Olivar, o. c., 199-207 [reeditat en Anselm Turmeda. La Disputa de l'Ase, pròleg de Míkel de Epalza (Biblioteca Bàsica de Mallorca 15), Palma de Mallorca, Editorial Moll 1987, 208 p.]. Jordi Rubió i Balaguer, Un text català de la Profecia de l'Ase de fra Anselm Turmeda, dins «EUC», VII (1913), 24 [reproduït en Estudis de Literatura Catalana (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, X. Biblioteca Abat Oliba, 114), Barcelona, PAM 1992, 280-281]; Marçal Olivar, Anselm Turmeda. La Disputa de l'Ase, pròleg de Míkel de Epalza (Biblioteca Bàsica de Mallorca 15), Palma de Mallorca, Editorial Moll 1987, 103; Josep Perarnau i Espelt, La traducció catalana resumida del Vademecum in tribulatione (Ve ab mi en
tribulació) de fra Joan de Rocatalhada, dins «ATCA», 12 (1993), 53, nota 15. Josep Perarnau i Espelt, La traducció catalana medieval del Liber secretorum eventuum de Joan de Rocatalhada. Edició, estudi del text i apèndixs, dins «ATCA», 17 (1998), 7-219.
Bibliografia:Franz Kampers, Ueber die Prophezeiungen des Johannes de Rupescissa, dins «Historisches Jahrbuch», XV (1894), 796-802; M. Duhamel, Catalogue général des Manuscrits des Bibliothèques Publiques de France, t. XXXIV, París 1901, 164-165; Jordi Rubió i Balaguer, Un text català de
«La Profecia de l'Ase», de fra Anselm Turmeda, dins «EUC», VII (1913), 9-24 [reeditat en Estudis de Literatura Catalana (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, X. Biblioteca Abat Oliba, 114), Barcelona, PAM 1992, 253-281]; Martí, Eiximenis, 474; Pere Bohigas y Balaguer, Profecies catalanes dels segles XIV i XV. Assaig bibliogràfi c, dins «BBC», VI (1920-1932), 28-29, num. 8; J. M. Pou i Martí, Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes, Madrid 1991, cii i 289-307; Emil Donckel, Studien über die Prophezeiungen des fr. Telesphorus de Cosenza, OFM, (1365-1386), dins «Archivum Franciscanum Historicum», XXVI (1933 [1934]), 29-104 i 282-314; Jeanne Bignami-Odier, Études
sur Jean de Roquetaillade (Joannes de Rupescissa), París, Vrin 1952,108 121-133; Marjorie Reeves, The Influence of Prophecy in the Latter Middle Ages. A Study in Joachimism, Oxford, At the Clarendon Press 1969, XIV I 576 p.; Jeanne Bignami-Odier, Jean de Roquetaillade (de Rupescissa), théologien, polémiste, alchimiste (HLF, XLI. Suite du Quatorzième Siècle), París, Imprimerie Nationale
1981, 72-240; Robert E. Lerner, Johannes de Rupescissa. Liber secretorum eventuum. Édition critique, traduction et introduction historique (Spicilegium Friburgense. Textes pour servir à l'histoire de la vie chrétienne, 36), Fribourg, Éditions Universitaires 1994, 326 p.; Miquel Batllori i Munné, Sicília i la Corona d'Aragó en les profecies d'Arnau de Vilanova i de Joan de Rocatalhada, dins Mediterraneo Medievale. Scritti in onore di Francesco Giunta. I, Boveria Manelli- Catanzaro 1989, 89-105 [reproduït dins Miquel Batllori. Temas de varia historia (Suplementos. Antologías temáticas, 23), Barcelona, Editorial Anthropos 1991, 32-40]; La Sicile et la Couronne d'Aragon dans les prophéties d'Arnaud de Villeneuve et de Jean de Roquetaillade, dins «Mélanges de l'École Française de Rome. Moyen Âge», 102 (1990 = Textes prophétiques et prophétie en Occident
[XIIe-XVIe siècle]. Actes de la table ronde organisée par l'U. R. A. 1011 du CNRS et le Centre de recherche «Histoire Sociale et Culturelle de l'Occident, XIIe-XVIIIe siècle» de l'Université de Paris X Nanterre [Chantilly, 30-31 mai 1988] sous la direc tion d'André Vauchez), Rome, École Française 1990, 363-379; Martí Aurell [i Cardona], Prophétie et messianisme politique. La Péninsule Ibérique au miroir du Liber ostensor de Jean de Roquetaillade, dins ib., 317-361; Ludwig Vones, La réforme de l'Église au XIVe siècle. Tentatives pontifi - cales dans l'esprit bénédictin et courants spirituels dans l'entourage d'Urbain V, dins Crises et réformes dans l'Église de la Réforme Grégorienne à la Préréforme (Actes du 115e Congrès National des Sociétés Savantes. Avignon, 1990. Section d'Histoire Médiévale et de Philologie), París, Éditions du CTHS 1991, 189-206; Sylvie Barnay, L'univers visionnaire de Jean de Roquetaillade, dins «Cahiers de Fanjeaux», 27 (1992 = Fin du monde et signes des temps, visionnaires et prophètes en France Méridionale [fi n XIIIe – début XVe siècle]), 171-190; Martí Aurell, Eschatologie, spiritualité et politique dans la confédération catalano-aragonaise (1282- 1412), dins ib., 191-235; BITECA (2004) manid 2261 cnum 1286 i 2384.
Bohigas, Profecies, l. c., 27-28, num 9; Jeanne Bignami-Odier, Études sur Jean de Roquetaillade (Joannes de Rupescissa), París, Vrin 1952, 157-173: BOOCT (1984) cnum 1285; BITECA (2004) manid 2261 cnum 1285. Pere Bohigas i Balaguer, o. c., 30, núm. 10; BOOCT (1984) cnum 1287; BITECA (2004) manid 2261 cnum 1287. Bohigas, Profecies, l. c., 37, num. 7; BOOCT (1984) cnum 866; BITECA (2004) manid 2261 cnum 866. Pere Bohigas i Balaguer, Profecies, l. c., 43-44, num. 34; BITECA (2004) manid 2261 cnum 2393. Pere Bohigas i Balaguer, Profecies, l. c., 44, num. 35; BITECA (2004) manid 2261 cnum 2394. Pere Bohigas i Balaguer, Prediccions i profecies en les obres de fra Francesc Eiximenis, dins Franciscalia. En la convergència centenària del trànsit del «Poverello» (1226), de la seva canonització (1228) i de l'auctoctonia de l'orde caputxí (1528), Barcelona, Editorial Franciscana 1928, 36, nota 48 [reproduït dins Id., Aportació a l'estudi de la literatura catalana. Pròleg d'Amadeu J. Soberanas (Biblioteca Abat Oliba, 23), Barcelona, PAM 1982, 91-115]; Profecies de Merlí. Altres profecies contingudes en manuscrits catalans, dins «BBC», VIII (1928-1932 [1934]), 253-279; BOOCT (1984) cnum 414; BITECA (2004) manid 2261 cnum 414. Adolfo Castro, Obras escogidas de filósofos, dins «Biblioteca de Autores Españoles», LXV (1873), xx-xxv; E. Aguiló, Fray Anselmo Turmeda, dins «Museo Balear», I (1884-1885), 99-100; J. Miret i Sans, Vida de Fray Anselmo Turmeda, dins «Revue Hispanique», XXIV (1911), 289ss.; M. Asín Palacios, El original árabe de la ,Disputa del Asno contra fray Anselmo Turmeda', dins «Revista de Filología Española», I (1914), 1-51; A. Calvet, Fray Anselmo Turmeda, heterodoxo español, Barcelona, Editorial Estudio 1914, 240 p.; Marçal Olivar, Anselm Turmeda. Disputa de l'Ase, Barcelona, ENC 1928, 207 p.; E. Sans, Fra Anselm Turmeda en 1402, dins «Homenatge a Antoni Rubió i Lluch», III (1936), 405-408; Míkel de Epalza, Un possible autor español del «Evangelio de Barnabé», dins «Al-Andalus», 28 (1963), 479- 491; Nuevas aportaciones a la biografía de fray Anselmo Turmeda (Abdallah al- Tarchuman), dins «AST», 38 (1965), 87-158; L'auteur de la «Tuhfat al-arib», Anselm Turmeda (‘Abdallah al-Taryuman), dins «Ibla» (Tunis), 28 (1965), 261-290; La Tuhfa, autobiografía y polémica islámica contra el Cristianismo de ‘Abdallah al Taryuman (fray Anselmo Turmeda), dins «Atti della Accademia Nazionale dei Lincei», XV (1971), 522 p. [reproduït en Míkel de Epalza, Fray Anselm Turmeda (‘Abdallâh al-Taryumân) y su polémica islamo-cristiana. Edición, traducción y estudio de la «Tuhfa» (Libros Hiperión 152), Madrid 1994, XXIV i 520 p.]; [Turmeda, Anselm], Llibre de bons amonestaments i altres obres. Llibre de bons amonestaments, Cobles de la divisió del regne de Mallorques, Llibre de tres, Profecies. Ed. Míkel de Epalza, Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1987, Col. Biblioteca Bàsica de Mallorca, 16; Rafael Alemany Ferrer, «Turmeda/ Abdal-là o el perspectivisme com a pràctica vital i/o literària», dins Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura, I (eds. Antoni Ferrando – Albert Hauf), Barcelona, Departament de Filologia Catalana – Univ. de València, PAM 1989, pp. 37-58; Turmeda/Abdal·là: un joc de perspectives, dins «Actas del II Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (5-9 octubre 1987)», (eds. J. J. Lucía Megías – P. Gracia), Alcalá de Henares, Universidad, vol. II, 1992, pp. 133-150; Míkel de Epalza, Actualidad de Tur meda en la polémica islamo-cristiana en Francia, dins «Awrâq», XIII (1992), 271-286; Conversió i narrativa oral islàmiques a les narracions literàries autobiogràfi ques d'Anselm Turmeda (Abdal·là Al-Tarjuman), dins «Actes del Novè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant - Elx, 1991)», Barcelona, PAM – Univ. d'Alacant, de València i Jaume I, vol. I, 1993, pp. 153-161; Fray Anselm Turmeda (‘Abdallâh al Taryumân) y su polémica islamocristiana. Edición, traducción y estudio de la «Tuhfa», Madrid, Libros Hiperión, 1994, 518 pp.; Symbiose arabo-hispanique: l'écrivain Anselm Turmeda / Abdallah al-Tardjuman et son rayonnement, dins «1492: L'héritage culturel arabe en Europe. Actes du Colloque International organisé per le G.E.O (Strasbourg) et le C.R.E.I. (Mulhouse) 1992» (ed. Michel Barbot), Strasburg, Université des Sciences Humaines, 1994, pp. 51-60; María Jesús Rubiera Mata, Una possible font àrab de l'estructura argumental de les Cobles de la divisió del regne de Mallorca, en «Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 1991)», Barcelona, PAM – Univ. d'Alacant, de València i Jaume I, vol. I, 1993, pp. 161-166; Rafael Alemany Ferrer, «Presències i ecos d'un jo individuat en l'obra d'Anselm Turmeda», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes XXIX = Miscel·lània Germà Colón 2, Barcelona, PAM, 1994, pp. 5-24, i dins «Medievo y Literatura. Actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval» (ed. Juan Paredes), Granada, Universidad de Granada, vol. I, 1995, pp. 233-250; Robert Beier, Anselm Turmeda. Eine Studie zur interkulturellen Literatur, Bonn, Romanistischer Verlag, 1996, 197 p.; Maria Conca – Joseph Guia, «Sentències i proverbis en la Disputa de l'ase», en Estudis de Llengua i Literatura Catalanes XXXII. Miscel·lània Germà Colón, 5, Barcelona, PAM, 5, 1996, pp. 53-75; Marinel·la Garcia Sempere, La disputa de l'ase: Consideracions sobre el perspectivisme i les fonts literàries de Turmeda, dins «Medioevo y Literatura. Actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. Granada, 1993» (ed. Juan Paredes), Universidad de Granada, vol. II, 1995, pp. 371-397; Joan Mompó i Joaquim Rovira, «Lectura del Libre del bons amonestaments d'Anselm Turmeda», dins «Miscel·lània Josep M. Llompart III = Randa», 37 (1995), pp. 5-15; Llúcia Martín Pascual, La Disputa de l'ase d'Anselm Turmeda i la tradició enciclopèdica medieval, dins «Medioevo y Literatura. Actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. Granada, 1993» (ed. Juan Paredes), Universidad de Granada, vol. III, 1995, pp. 213-228; Marinel·la Garcia Sempere – Llúcia Martín, Algunes fonts occidentals de l'obra d'Anselm Turmeda, Disputa de l'ase, dins «Revista de Filología Románica», 13 (1996), 181-221; Pere J. Santandreu Brunet, Ideologia i visió del món a la Doctrina Pueril de Ramon Llull i al Llibre de bons amonestaments d'Anselm Turmeda: una aproximació, dins «Randa = Miscel·lània Josep M. Llompart», 5 (1996), 5-27; Anton Espadaler, L'ombra amb vida d'Anselm Turmeda, dins «Transfert de thèmes, transfert de textes. Mythes, légendes et langues entre Catalogne et Languedoc» (eds. Marie-Madeleine Fragonard – Caridad Martínez), Barcelona, PPU, 1997, pp. 95-103; José Fradejas Lebrero, Evolución hispánica de una fábula de Aviano (del Alexandre a León Felipe, dins «Revista Canadiense de Estudios Hispánicos», 21, 3 (1997), 559-566; Maria Conca – Josep Guia, El Franselm, un llibre dels bons amonestaments per a la Mediterrània catalana, dins «La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo = Atti del VI congresso (III Internazionale) dell'Associazione Italiana di Studi Catalani (Cagliari, 1995)», (ed. Paolo Maninchedda), Càller, Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritana, vol. 1, 1998, 167-181; Jo seph Lluís Martos, La Disputa de l'ase de Anselm Turmeda: derivaciones relativistas de la conclusión del confl ictus, dins «Medievalia», 27 (1998 junio), 18-25; Míkel de Epalza, Arabisch-spanische Symbiose: Der Schriftsteller Anselm Turmeda / Abdallah At-Tardjuman und seine Wirkung, dins «Religionen im Gespräch, 5 (1998), 280-292; Gabriel Ensenyat, La literatura catalana medieval a Mallorca, Palma de Mallorca, El Tall editorial, 1999, 86 pp.; Míkel de Epalza, Die Aktualität von Aselm Turmeda in der islamisch-christlichen Polemik in Frankreich und Katalonien, dins «Religionen im Gespräch» (ed. Reinhard Kirste et al.), Nachrodt, Zimmermann Druck - Verlag Balve, 6, 2000, 182-192, Col. Hoffnungszeichen globaler Gemeinschaft; Albert G. Hauf, L'home que riu: entorn de la paròdia medieval, Manacor, Patronat de l'Escola Municipal de Mallorquí, 2000, 62 p.; Rafael Alemany Ferrer, Tradició i innovació en la Disputa de l'ase de Turmeda/Abdal·là, dins «Professor Joaquim Molas. Memòria, Escriptura, Història», Barcelona, Universitat de Barcelona, 1, 2003, 15-26, Col. Col·lecció Homenatges, 19; Vincenzo Minervini, Comunicare in letteratura fra XIV e XV secolo, dins «Momenti di Cultura Catalana in un Millennio. Atti del VII Convegno dell'AISC (Napoli, 22-24 maggio 2000)», (eds. Anna Maria Compagna – Alfonsina de Benedetto – Núria Puigdevall), Nàpols, Liguori Editore, I, 2003, pp. 327-338; Anselm Turmeda, Autobiografi a i atac als partidaris de la creu, edició de Míkel de Epalza Ferrer (ed. Ignasi Riera Gassiot), Palma de Mallorca, Balears, 2005, 92 p.; Guillem Frontera, Anselm Abàdllah, La doble fi delitat / Anselm Abdàllah, La double fi délité, Palma de Mallorca, Institut d'Estudis Baleàrics, 2006, 47 p.: OCT (1984) cnum 1419; BITECA (2004) manid 2261 cnum 1419. BITECA (2004) manid 2261 cnum 1994. Cf. supra, III, I, n. 4.
2. Anònim, Suma sobre les concòrdies del Nou i del Vell Testament, Traductor: Anònim – 76v-116v
3. Anònim, Visió a Trípoli, Traductor: Anònim – 75v-76v
4. Joan de Rocatalhada, Llibre dels grans esdeveniments, Traductor: Anònim – 1-54v
5. Joan de Rocatalhada, Ve amb mi en tribulació, Traductor: Anònim – 55-75v
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).