MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms502 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Diocesà de Barcelona - Còdexs: fragments - 99

Publicació de la fitxa: 2006-08-09
Darrera modificació: 2016-10-17
Bases de dades:Eiximenis
Descripció
Autor:Sadurní Martí
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Barcelona
Institució:Arxiu Diocesà de Barcelona
Fons:Còdexs: fragments
Signatura:99

Relligadura

Notes:El fragment és conservat en la carpeta indicada i és protegit entre dos folis no numerats, de paper d'embalar marró, de 350 × 493, a l'angle superior dret d'un dels quals hi ha el número del fragment: «99».

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Fragment homogeni.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV-2 - estimada

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Pergamí
Foliació
Núm. total de folis:1
Dimensions
Alçada x base:162 x 137
Composició material
Plecs
Notes:El que queda de fragment no permet de fer cap conjectura sòlida sobre el ms. del qual prové. El recto b del text ha pràcticament desaparegut i només s'hi distingeixen algunes lletres esparses; és segurament la part que va ésser convertida en coberta I, quan el fragment fou utilitzat com a relligadura d'altres fulls o com a carpeta. Al recto a hi ha unes inscripcions amb lletra del s. XVI que foren escrites a l'inrevés de l'escriptura primitiva: «LI | petro boch 18 | padyola | pasqual blan[ch]».

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Notes:Amplada i altura original desconegudes. Els dos corondells són d'uns 80 mm. cadascun.
Caixa d'escriptura
Intercolumni:30 mm.
Ratllat:sí. Sistema de ratllat a la mina de plom. 1111 2222. S'hi veu una línia de justificació vertical, l'escriptura anava de justificació a justificació i de justificació a justificació.
Escriptura
Escriptura 1
Especificacions:Escriptura bastarda, amb trets gòtics.
Decoració i jerarquització
Inicials:Rúbriques, calderons vermells.
Marginalia:sí. Al recto i al verso diverses sumes de poca qualitat.

Història

Segells:Timbre de l'arxiu arxidiocesà de Barcelona al verso.
Estat de conservació:El fragment és el que resta d'un full que fou dividit en dos o tres trossos. Mirat pel seu recto, presenta una osca de 30 × 40 mm. al seu angle superior dret. Al mm. 58 de l'ample, és ben perceptible una franja de 7 mm. que va de dalt a baix, séc produït quan el fragment fou utilitzat com a coberta de ms., full exterior de plec, bossa o carpeta. A la primera meitat del recto s'han conservat quatre fragments de fil del cosit. Més avall, a una distància de 45 mm., es veuen els forats d'un altre cosit, sense el fil.
Procedència:Catalunya.

Propietaris i procedència: ADB.

Descripció interna

1. Francesc Eiximenis, Llibre de les dones
Consistència:fragmentària
Text:Fol. 1ra, inc.: «(initio mutilus) -cils per qualque fi n bona e vir[tuosa] eximpli daço es aytal...».
Fol. 1vb, exp.: «... e ab sobirana alegria e solament f[eyen a]ço los homens ans encara ho... (fi ne mutilus)».
Edicions:Francesc Eiximenis, Lo libre de les Dones, edició crítica a cura de Frank Naccarato sota la direcció de Joan Coromines, introducció i apèndixs de Curt Wittlin, glossari a cura d'August Bover i Font, Barcelona, Curial Edicions Catalanes 1981, 243-244 i 245.
Bibliografia:Jesús Alturo Perucho, Noves dades sobre la difusió de «Lo libre de les dones» de Francesc Eiximenis, dins «Quaderns de la Selva», 13 (2001), 255-264, esp. 263-264; BITECA (2001) manid 2621 cnum 5340.
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).