MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms485 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Parroquial de Santa Maria del Mar - [1]

Publicació de la fitxa: 2011-12-19
Darrera modificació: 2015-02-24
Bases de dades:Sciència.cat, Translat, Eiximenis
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:il·localitzat
Ciutat:Barcelona
Institució:Arxiu Parroquial de Santa Maria del Mar
Signatura:[1]

Relligadura

Original:no
Datació:s. XVII?
Llom
Matèria:Pergamí
Títols:«DOCTRINES MORALS»
Coberta
Matèria:Pergamí

Història

Estat de conservació:Manuscrit destruït en l'incendi de l'església el 27 de juliol de 1936, durant la revolució paral·lela a la guerra civil de 1936-1939. Abans havia estat fotografiat sencer per a Ramon Miquel i Planas.
Persones relacionades:Ramon Miquel i Planas (1874 – 1950)

Bibliografia

Descripcions:Massó i Torrents (1911), "Les obres de fra Francesch ...", pp. 628-629, § 43 i 140 (ms. G de la Doctrina compendiosa; ms. B del Cercapou)
***Codina***
Eiximenis (1929), Doctrina compendiosa, p. 15 (ms. D)
Eiximenis (1957 - 1958), Cercapou, pp. *** (ms. ***)
Riera i Sans (1981), Història del malvat Rei ..., p. ***
Puig i Oliver - Perarnau i Espelt - Clausell Nácher - Izquierdo Molinas - Martí - Rojas Fernández - Avenoza - Soriano (2010), "Catàleg dels manuscrits de les ...", p. ***
BITECA: manid 2063 http:/​/​ucblibrary4.berkeley.edu:8088/​saxon/​SaxonSer ...
Reproduccions fotogràfiques:Biblioteca de Catalunya, Arxiu fotogràfic de Ramon Miquel i Planas, capsa 23, núm. 3 (fotografies en paper en negatiu [manquen les corresponents al f. 153] i còpia digital en b/n)
Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en b/n)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV-1 - estimada
Notes:Massó el va datar del segle XV
***Verificar altres datacions proposades***

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Foliació
Núm. total de folis:177 ff.
Notes:Segons Massó, foliació en xifres romanes al verso dels folis (però a la fotografia no es veu), substituïda per una de moderna en numeració aràbiga al recto de cada foli (molt probablement, en ésser fotografiat per a Miquel i Planas, en etiquetes enganxades i números impresos). El f. 129 (Massó CXXVIIII) i els quatre darrers (ff. 174-177, aquests no fotografiats per Miquel i Planas), en blanc; aquests últims foren utilitzats per fer-hi assaigs de ploma (Massó).
Dimensions
Alçada x base:272 x 208 mm

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:A tot el ms.
Tipologia:Gòtica híbrida
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades. Les inicials de cada obra són més grans i més profusament decorades
Rúbriques:Calderons; Rúbriques. R. en vermell (excepte al text 2, que hi van quedar per fer). C. en vermell i blau

Descripció interna

1. Francesc (pseudo) Eiximenis, Doctrina compendiosa – 1r-56v [Massó 1r, Ir-LVr]
2. Aristòtil (pseudo), Llibre del secret dels secrets, Traductor: Anònim – 57r-122v [Massó LVIr-CXXIv]
Taula de capítols:Sense encapçalament (ff. 60v-62r).
Pròlegs:Els pròlegs que incorpora l'obra original i la tradició llatina (veg. Íncipit).
Íncipit:Comença amb el pròleg «de un maestre a lahor e honor de Aristòtil» (ff. 57r-58r): «Déu totpoderós guart lo rey nostre, qui és glòria dels crehents, e conferm lo seu regne a reebre la lum e deffendre la sua lig divina, e a ell faça durar e exalçar la honor e la lahor dels béns. Yo, son servent, he fet lo manament que a mi era estat fet, en axí que yo he percaçat de haver lo libre de les bones custumes en regiment de la sua senyoria, lo qual libre és appellat Secret dels secrets, lo qual féu lo príncep dels philòsofs, Aristòtil, fill de Nicòmach de Macedònia, al dexeble seu Alexandre, emperador, fill de Philip, rey dels grechs...». Segueix el pròleg del suposat traductor àrab («Johan, fill de Patrici», en altres mss.) (f. 58rv): «Phelip [sic], que tresladà aquest libre, enterpretador o esponedor dels lenguatges, qui fo molt savi, dix: "Yo no he lexat loch ne temple en què los philòsofs hagen acostumat de estojar lurs obres e lurs secrets que yo no haja vists...»; [aquest darrer pròleg inclou una suposada epístola d'Alexandre a Aristòtil (ff. 57v-58r): «Noble mestre, rector de la justícia, yo certiffich e manifest a la vostra saviesa que yo he trobats en aquesta terra persienchs qui són hòmens qui abunden en rahó...»]. A continuació, hi ha, fora de lloc, el pròleg del traductor llatí, Felip de Trípoli (ff. 58v-60v): «Al molt noble senyor, esprovat en les obres de la religió cristiana, En Guyu de València [sic], molt gloriós bisbe de la ciutat de Trípol. Phelip, menor dels seus clergues, si mateix a fael servey de devoció. Aytant com la luna és pus luent que les altres esteles e aytant com lo raig del sol és pus resplandent que la luor de la luna, aytant la claredat del vostre enginy e la pregonea de la vostra sciència...» Segueix la taula dels capítols (ff. 60v-62r), i a continuació hi ha un suposat pròleg o resposta d'Aristòtil a Alexandre (ff. 62v-64r): «Al molt gloriós fill, emperador de justícia, Déus comferm tu en via de conexença de veritat e de virtut e reprova en tu los desig bestials e confortifich lo teu regne e il·lumín los teus enginys a son servey e a ssa honor...». Tot seguit, comença el text (f. 64r), sense la rúbrica del primer capítol que sí apareix a la taula: < «Dels reys e de lurs maneres envers larguesa e escassedat» >. — «Los reys són quatre o de quatre condicions: lo primer, rey larch a ssi mateix e a sos sotsmesos, e rey escars a ssi e larch a sos sotsmesos, e rey larch a ssi mateix e escars a sos sotsmesos, e rey escars a ssi mateix e a sos sotsmesos. E per ço los lonbardos digueren: "No és vici en rey si és escars a ssi mateix e larch a sos sotsmesos"...»
Èxplicit:«... La ventura de capricorn és en bèsties e en cavalls, e en art e en cambi, e en libres e en leys de Déu e del món, e en mercaderia. Venus e Luna són bons dies e Mars e Saturnus y són mals. La sua part és occident. Vestedura burella y és bona, e roja e negra y són males. — Deo gratias».
Observacions:Traducció catalana de la versió llarga (“oriental” o “tripolitana”). Aquesta traducció pertany a la mateixa família que les transmeses per Madrid - BNE - Manuscritos - 921/1 i Oxford - Bodleian - Manuscripts: Canon. Ital. - 147/2. En aquest ms. el tractat de fisiognomonia és col·locat al final, i tot seguit hi ha un sumari d'astrologia present en algunes versions de l'obra (però la traducció catalana conservada en aquest ms. és l'única que el conté).
3. Anònim, Història del malvat rei Antíocus, Traductor: Anònim – 123r-128v [Massó CXXIIr-CXXVIIIv]
4. Francesc (pseudo) Eiximenis, Cercapou – 130r-173v [Massó CXXXr-CLXXIIIv]
Consistència:fragmentària
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).