MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms481 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - perdut [geomància]

Publicació de la fitxa: 2019-05-10
Darrera modificació: 2019-05-10
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:altra procedència
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:il·localitzat
Ciutat:Barcelona
Institució:Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona
Signatura:perdut [geomància]

Relligadura

Notes:Sense relligadura.

Història

Estat de conservació:Segons Carreras (1901-1902: 325), era un "empolsat manuscrit, incomplert i malmés".

Bibliografia

Descripcions:Carreras i Candi (1901-1902), "Un llibre de geomancia popular ..."
Massó i Torrents (1914), "Catàleg dels manuscrits catalans ...", p. 155, núm. 10 (s. sign.)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:Manuscrit extraviat, que devia procedir del fons de llegats testamentaris de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona. Nota de Massó 1914: "En l'any 1901 vegérem en una capça, provinent de l'arxiu de mitja escala [=local primigeni de l'ACB], tres quaderns contenint divereses poesíes, que ens mostrà molt amablement Mn. Mas [=Josep Mas i Domènech, arxiver de l'ACB]. Un d'aquests quaderns contenía un tractat de geomancia que va copiar i publicar el senyor Carreras Candi, Un llibre de geomancia popular del segle XIII (Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, II, 1902, pp. 325-338). Per més que ha furgat Mn. Mas, no ha tornat a trobar la capça ni els quaderns poètics".
És possible que F. Carreras i Candi se l'endugués a casa per estudiar-lo, com era costum a l'època, i no el retornés.

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XIII ex. - XIV in. - estimada
Origen:Barcelona
Copista:Anònim
Notes:Segons Carreras (1901-1902: 325 i 329), el ms. era "del segle XIII", però va datar la llengua (en realitat, la scripta) "á mitjans del segle XIII" (330) i el paper "en la primera meytat del segle XIII" (331). Sembla més raonable situar obra i ms. en la transició del s. XIII al XIV o, fins i tot, en la primera meitat del s. XIV, segurament no més ençà (el paper no tenia filigrana).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Paper "groxut, pastós y sense filigrana" (Carreras 1901-1902: 325). El fet de no tenir filigrana indicaria una datació anterior a mitjan s. XIV.
Foliació
Núm. total de folis:8 ff.
Notes:Sense foliació.
Composició material
Plecs
Número:1
Tipus:4+4

Impaginació

Disposició del text:columnes
Quantes columnes:2
Escriptura
Escriptura 1
Especificacions:Carreras 1901-1902 no en dóna cap indicació.
Decoració i jerarquització
Inicials:Afiligranades. Caplletres afiligranades en vermell, amb la filigrana en negre ("Los capítols comencen amb majúscules ornamentades y pintades de vermell, á més del negre de la tinta ordinaria", Carreras 1901-1902: 326).
Dibuixos:Dibuixos. El tema de cada capítol es reprodueix al marge amb un dibuix al·lusiu fet a dues tintes (negra i vermella).
Rúbriques:Rúbriques. En vermell. Els versos del text estan numerats al marge amb xifres romanes en vermell.

Descripció interna

1. Anònim, Llibre de sorts – ff. Ir-VIIIv
Consistència:fragmentària
Consistència:El ms. és àpode.
Taula de capítols:«.I. D'armes. — Vay al caveler. .II. D'amors. — Vay al ruciyol...»
Íncipit:«Cavaler. — .I. De perea aver parlat | si no liuro'l malvestat...»
Èxplicit:«... .X. Esta dona aurà .I. fil | mas soferà un pauch de peril [...]».
Edicions:Carreras i Candi (1901-1902), "Un llibre de geomancia popular ...", pp. 331-338
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).