MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms459 (12 / maig / 2024)

Ripoll - Biblioteca Lambert Mata - Fons Mata: Manuscrits - XXI

Publicació de la fitxa: 2017-11-02
Darrera modificació: 2017-12-19
Bases de dades:Sciència.cat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Ripoll
Institució:Biblioteca Lambert Mata
Fons:Fons Mata: Manuscrits
Signatura:XXI

Relligadura

Original:no
Datació:1997
Notes:Els editors de Tresbéns 1957-1958 afirmen que, quan el van veure, "duia una relligadura provisional que havia servit per a un altre llibre". Vegeu Estat de conservació.
Llom
Matèria:Cartró folrat de pergamí
Títols:«Tresv[ents] | Astro[logia] | Ms».
Coberta
Matèria:Cartró folrat de pergamí

Història

Segells:De l'Ajuntament de Ripoll (ff. 1r i 10r).
Estat de conservació:Els primers i els darrers folis estan malmesos, cosa que indica que el ms. va estar sense relligar durant un temps (per aquesta mateixa raó s'han perdut folis al primer i al darrer plec: vegeu Foliació i Reclams). Al f. 1 li manca el terç esquerre, amb pèrdua de text; els últims folis tenen les vores molt irregulars i amb mutilacions, i del final (f. [174]) només se'n conserva un taló (les mutilacions afecten al text en el f. 173v i en aquest foli final). També estan severament mutilats els ff. 21, 23-30 (amb pèrdua de text als dos darrers), 104-105 i [107bis] (petit taló a l'extrem inferior). El f. 63 està esquinçat de la vora del plec. Taques d'humitat als marges de tot el ms. i al centre a la part final. Restaurat l'any 1997 (nota al f. 173v), amb reintegració de paper als folis mutilats del principi i del final. És possible que aquestes mutilacions es fessin durant la guerra de 1936-1939.
Procedència:1. Astròleg o metge-astròleg anònim. 2. Monestir de Montserrat?, fins al s. XIX (Villanueva; Torres Amat 1836). 3. Josep Puiggarí, el posseïa vers 1890 (Massó 1890: i; Font 1908: 5). 4. Lambert Mata, que l'adquiriria a la mort de Puiggarí (1903). 5. Ajuntament de Ripoll, titular de l'herència de Lambert Mata (1931), amb la qual va bastir la Casa de la Cultura de Ripoll, antecessora de l'actual Biblioteca Lambert Mata.
Persones relacionades:Josep Puiggarí i Llobet (1821 – 1903)
Lambert Mata i Sala (1857 – 1931)

Bibliografia

Descripcions:Villanueva (1803-1852), Viage literario a las iglesias de ..., vol. 7 (1821), p. 146 (ms. a Montserrat)
Torres Amat (1836), Memorias para ayudar a formar un ..., pp. 631-632 (ms. a Montserrat, extret de Villanueva)
Massó i Torrents (1890), Tractat d'astrologia ó sciencia ..., p. i
Font i Sagué (1908), Historia de les ciencies naturals ..., pp. 5-7 (només Taules de Barcelona, a partir de Massó 1890)
Tresbens (1957-1958), Tractat d'astrologia, vol. 1, pp. 26-28
Millàs Vallicrosa (1962), Las Tablas astronómicas del Rey ..., pp. 13, 15 i 122
Puig i Ferreté - Giner i Molina (1998), Índex codicològic del Viage ..., pp. 83 i 162, núm. 392 (no l'identifiquen)
Catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic de Catalunya
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 2114
Reproduccions fotogràfiques:Millàs Vallicrosa (1962), Las Tablas astronómicas del Rey ..., làm. XII i XIII (entre pp. 144-145 i 160-161), facs. en b/n dels ff. 123r ("13r") i 131r
Arxiu de Sciència.cat (reprod. en microfilm i digital en color)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1
Notes:L'íncipit del text 1 (f. 1r, actualment molt malmès) coincideix amb el que Villanueva va copiar d'un ms. del Llibre de les nativitats de Tresbéns a la biblioteca de Montserrat abans de la destrucció del monestir, diferent del del ms. BnF Esp. 411. A partir d'aquest íncipit, que esmenta Pere el Cerimoniós com «Pere terç», Villanueva va relacionar l'obra amb Pere el Gran (Pere III d'Aragó) i la va datar del segle XIII. És possible que el ms. de Ripoll sigui el de Montserrat, tot i que Villanueva no va indicar que estigués mutilat (i Massó 1890 tampoc; l'estat actual del ms. pot deure's a l'espoli de la BLM durant la guerra de 1936-1939) (Tresbéns 1957-1958: 27n). Els autors de l'índex del Viage de Villanueva no els relacionen. Torres Amat va repetir les dades de Villanueva.
Aquest ms. conté totes les obres de Bartomeu de Tresbens que han pervingut i sembla derivar, si més no en part (també conté altres obres), d'una antologia concebuda per ell mateix; ho provaria la taula de matèries que hi ha interpolada al pròleg del Llibre de les nativitats (ff. 1rb-3ra), que en realitat és de totes les obres de Tresbens del volum, i les autoreferències presents. La taula acaba amb una al·lusió a un text sobre el Mirall de Plató que anuncia l'èxplicit del Tractat de les eleccions i que devia ser al final del ms. («En fer mirall de què hom veja sos enemichs de mitja jornade», f. 2vb), i es clou amb una cita d'Alí [Abnragel] sobre la incertesa dels judicis astrològics: «... Axí com dits Alí, los judicis d'estrologia són pregons e sobtils, e a la fi de aquella alqu[n]s leugerament no pot venir, e són axí manifests e grans, en los quals negú no pot ésser segur que no erre en aquell, e axí mateix és del jutjador en ella» (ff. 2vb-3ra).

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV tercer quart - estimada
Copista:Anònim
Notes:Datació segons BITECA (lletra i filigranes). Altres datacions: principis del s. XV (Massó 1890 i Font 1908); segona meitat del s. XV i segona mà coetània o poc posterior (Vernet i Romano, a Tresbéns 1957-1958); segle XV (Millàs 1962).

Qüestions materials

Matèria escriptòria
Material:Paper
Notes:Filigranes: 1. Lletra "R" (a la major part dels folis escrits per la mà 1), molt semblant a Briquet 8938 (Palerm 1456-1458, Udine 1458, Nàpols 1456-1458), però sense antena amb creu. 2. Martell surmontat per una creu amb tres perletes (ff. 123-149), semblant a Briquet 11632 (Zuric 1428). 3. Flor (f. 11), semblant a Briquet 6655 (Palerm 1462). 4. Carro de dues rodes (f. 5), semblant a Briquet 3528 (Perpinyà 1429). (BITECA, reprod. de la núm. 5 ).
Foliació
Núm. total de folis:178 (II + 174 + II) ff.
Núm. de guardes afegides:2 + 2
Notes:Sense foliació antiga. Foliació actual a llapis, en aràbics, a l'extrem superior dret dels folis, que inclou els folis mutilats de l'inici i l'interior del volum però no el darrer foli (f. [174]), del qual es conserva un taló (la resta del foli ha estat reintegrat en la restauració). En blanc els ff. 21v, 23r-28v, 69v, 98v-111v, 121r-122v, 128v, 148v, 149v i 164v-165v. L'estructura del primer plec indica que falten dos folis al principi, que devien ser en blanc, i segurament en falten més en altres llocs del ms., en particular al final.
Dimensions
Format:in-fol.
Alçada x base:290 x 210 mm
Foli de referència:f. 2r
Composició material
Plecs
Tipus:7[-2]+7, [...], 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, 6+6, [...]
Notes:Són els que es poden deduir dels reclams. La resta tenen una estructura incerta, segurament amb manca de folis en alguns casos (ha de ser així abans de l'inici del text 8, que comença acèfal).
Signatures:sí. Alfanumèriques, visibles en alguns casos.
Reclams:sí. Horitzontals interns (ff. 11v, 32v, 44v, 56v, 68v, 80v, 92v i 157v).

Impaginació

Disposició del text:r. tirada
columnes
Quantes columnes:2
Notes:Texts 1-7 a dues columnes. Text 8 a línia tirada i comentari envoltant el text.
Caixa d'escriptura
Alçada x base:200 x 144 mm
Intercolumni:12 mm
Número de ratlles:27
Foli de referència:f. 2r
Ratllat:sí. Amb mina de plom (text) i amb tinta (taules).
Perforat:sí.
Escriptura
Escriptura 1
Lloc al ms:Tot excepte la part de la mà 2
Tipologia:Gòtica cursiva
Datació:s. XV tercer quart
Especificacions:Amb trets de la humanística.
Escriptura 2
Lloc al ms:ff. 123ra-149rb
Tipologia:Gòtica cursiva
Datació:s. XV tercer quart
Especificacions:La primera línia del text de cada capítol en gòtica textual. Probablement és obra d'una persona de més edat que l'anterior.
Correccions antigues
Correcció 1
Corrector:Anònim
Datació:s. XV tercer quart
Especificacions:Correccions i addicions marginals de la mà 2 (sobretot als texts 1 i 2), en algun cas extenses (ff. 11v, 18r). La mà 1 intervé al text en el transcurs de la còpia.
Decoració i jerarquització
Inicials:Simples; Absents [buits]. Caplletres simples en vermell al text 4. Buits per a les caplletres, amb lletra d'espera, a la resta del ms. i també al text 4.
Dibuixos:Taules en negre i vermell (ff. 10r, 18r-19r, 20r-21r i 156r), en negre, vermell i violeta (ff. 129r-148r), i en negre (f. 149r).
Rúbriques:Calderons; Rúbriques; Absents [buits]. Rúbriques en vermell als texts 1-2, 3-4 i 6-7 (més sistemàticament al text 4; el text 7 té també un colofó en vermell). Buits per a les rúbriques als texts 1-2 i 5. Calderons en vermell al text 3.
Marginalia:Algunes, poques, manetes i claus d'atenció.

Descripció interna

1. Bartomeu de Tresbens, Llibre de les nativitats – ff. 1ra-85vb
Consistència:fragmentària
Consistència:El f. 1 té el terç esquerre mutilat (restaurat amb reintegració de paper). El f. 21, que conté una taula al recto i verso en blanc, té mutilada la meitat inferior, però aparentment no hi manca text. Al f. 22v gran espai en blanc per a una taula (les que hi ha als folis anteriors tenen una nota que indica que haurien de ser en aquest lloc). Els folis següents (ff. 23r-28v), en blanc, també devien reservar-se per a taules, i estan mutilats en gran part. També estan igualment mutilats els ff. 29-30, en els quals continua el text. El f. 69rv només té la primera columna del recto escrita i la resta potser era per a taules.
Taula de capítols:Interpolada al text del pròleg (ff. 1rb-3ra), que en realitat és de matèries i de totes les obres de Tresbens del volum (manca al ms. BnF Esp. 411).
Preliminars:[Rúbrica:] «[Com]ensa lo libre de les [nativ]itats compilat de la [med]ul·la dels actors de ver[itat p]er mans de Barthom[eu de Tres]bens al rey En [Pere d'Aragó] terç» (f. 1ra, fragments mutilats completats amb Villanueva).
Pròlegs:«[En] lo nom de [nost]re senyor [Déus Jhesuchrist totpoderós. A totes] les [gents qui viu]en [segons raó e lley sia bo de saber les nativitats, més als r]eys [e grans senyors e nobles] ... — ... E no entén replicar paraula en mos dits, pus que una volta serà dita, per so que no sia fahedor de càrregas de paraules» (ff. 1ra-3rvb, fragments mutilats completats amb el ms. BnF Esp. 411).
Íncipit:«Capítol de la nativitat del nat e de la perfecció o imperfectió, si vendrà a perfet temps o edat de nodriment lo nat. -- Quant tu volràs saber si lo nat viurà o pendrà nodriment complit, so és saber, que vengua a perfeta edat...» (f. 3rb).
Èxplicit:«... e bon esforç mal astre venç en tal guisa que que saviesa sobremunta tot mal astre e tota mala fortuna e enclinacions, perquè maldit l'om qui no és senyor de sa natura e de sa volentat. — E Déus sia lohat qui ha duyt aquest tractat a fi. Amén» (f. 85vb).
Edicions:Tresbens (1957-1958), Tractat d'astrologia (a partir del ms. BnF Esp. 411, col·lacionat amb el ms. de Ripoll)
2. Bartomeu de Tresbens, Tractat de les interrogacions – ff. 86ra-98rb
Consistència:fragmentària
Consistència:Text àpode, segons una anotació al marge al final del text.
Íncipit:«Car a la reyal magestat ha plagut haver conexença en los fets celestials e los encercaments de les obres dels signes e planetas e esteles fixas en so que fan en los nats, e plàcia-us veure en los fets que fa lo moviment del cel en lo regiment de les gents en lurs coratges e volentats, és de vezer al present [la darrera frase repetida i corregida] per què les interrogacions han fruyt...» (f. 86ra).
Èxplicit:«... e justjar-s'à per aquella que aquell en aquella ciutat o part haurà senyoria, mas pren-se del loch on se fa la qüestió o la interrogació o del loch on està aquell per cuy és la demanda [...]» [marg. dret:] «Ita erat de[f]ectus in orig[i]nali» (f. 98rb).
3. Pere Engilbert, Dalmau Sesplanes, Jacob ben Abraham Isḥaq al-Qorsuno, Taules del rei en Pere – 112ra-120vb
Consistència:fragmentària
Consistència:Només els cànons introductoris.
Taula de capítols:Llista dels capítols dels cànons al final del pròleg.
Pròlegs:«[S]egons doctrina de phísicha, tots los hòmens naturalment desigen perfectió. E com la major perfectió que l'ome puscha haver en aquesta vida naturalment, sens gràcia special de Déu fahent l'ome acceptable, sia sciència... — ... Capítol 13 és per saber les revolucions dels anys del món e de tota res qui haja comensament» (ff. 112ra-113rb).
Íncipit:«Capítol primer. Com se trahen les unes eras de las altres e com sabràs les fèries dels anys e dels mesos. — Com tu hauràs sabuts los anys e los meses e los dies de la era del rey En Pere d'Aragó...» (f. 113rb).
Èxplicit:«... E d'esta manera matexa faràs ab assendent de conjunctió grant o migana o quina te vullas o comensament de rey e de son semblant. — Açí espleguen los Cànons de les Taules del rey Em Pere d'Aragó, ab la gràcia de Déu, e d'açí avant posarem les taules ab la sua ajuda. Amén» (f. 120vb).
Edicions:Massó i Torrents (1890), Tractat d'astrologia ó sciencia ... (col·laciona els texts 3 i 4)
Millàs Vallicrosa (1962), Las Tablas astronómicas del Rey ... (col·laciona els texts 3 i 4)
4. Pere Engilbert, Dalmau Sesplanes, Jacob ben Abraham Isḥaq al-Qorsuno, Taules del rei en Pere – ff. 123ra-149rb
Consistència:Conté els cànons introductoris i les taules.
Pròlegs:«Segons doctrina de philosofia, tots los hòmens naturalment desigen perfectió. E com la major perfectió que l'om pusque aver an aquesta vida natural, sens gràcia speciall de Déu faent l'om acceptable, sia sciència... — ... Lo 13, per saber les revolucions dells ayns dell món e de tota res qui aya comensament» (ff. 123ra-124ra).
Íncipit:«Capítoll primer. Com se trahen les unes eres de lles altres e com sebràs les ffèrias dells ayns e dells messos. — Quant tu auràs sabuts los ayns e los mesos e los dies de lla era dell rey En Pere de Aragó...» (f. 124ra).
Èxplicit:«... D'esta manera matexa faràs ab assendent de conjunctió gran ho miyane o quina ta volràs comensament de rey e de son semblant. — Asçí spleguen los Cànons de lles Taules del rey En Pere de Aragó terç. Deo gracias» (f. 128rb).
Observacions:Tot seguit del text dels cànons hi ha les 53 taules (ff. 129r-148r) i, després d'una pàgina en blanc, tres taules més (la longitud i la latitud de ciutats, començant per la Meca; la fundació de diverses ciutats; i l'hora que és en qualsevol lloc) i una nota sobre la diferència entre les taules de Pere III i les alfonsines (f. 149r, copiat a manera d'addició sense cap ornamentació i de manera més informal).
Tot copiat per la mà 2.
Edicions:Massó i Torrents (1890), Tractat d'astrologia ó sciencia ... (només els cànons i els títols de les taules, col·lacionant els texts 3 i 4)
Millàs Vallicrosa (1962), Las Tablas astronómicas del Rey ... (col·laciona els texts 3 i 4)
5. Bartomeu de Tresbens, Tractat de les eleccions – ff. 150ra-162va
Íncipit:«Don Pedro, senyor rey d'Aragó, príncep humil més que negun anyell, molt havets vists e hauzit de mos dits, aprene[n]ts los que més vos plauen pendre, però bé·m plau que si a·lcun vol rependre razó, sol la·m faça entendre [e] bé·m repenré en so que·m voldrà dir e clarament demostrar ab albir e si mi porà vençre, per més rahó seré vençut e tornaré a·pendre. E ja sabets que en los tractats precedents d'aquest vos he mostrat molt dels affers de astrologia en las nativitats e en las interrogacions, e perquè més sovén usats en elections, jatsia que tart ne demanets ni·n fassats, vull-vos far compliment en ellas...»
Èxplicit:«... E si Venus e Mercurius havien aquí dignitats, faria més fort, e que hi fossen ses figures e sos noms. — En cercar tresaurs, e traure, lo tractat se saguex. Aprés, del mirall de Plató e de la spera [e] egualadura que per si matexa se mou, [mas] ni de la spera [e] egualadura no·n vull de present tractar. Fer-s'à altre temps, quant Déu plaurà e a vós, senyor, serà mils avinent».
6. Anònim, De animodar – ff. 163ra-163va
Consistència:fragmentària
Consistència:Un capítol d'una obra més extensa no identificada.
Preliminars:[Rúbrica:] «De animodar. Rúbrica».
Íncipit:«Si volueris scire verum ascendens in hora nativitatis alicuius, vide conjunctionem vel prevencionem inmediate precedentem qui propinquior fuerit natiti...» (f. 163ra).
Èxplicit:«... et hoc est quod voluit dicere Abram, judeus, cum dixit lune hora concepcionis vel non est ex toto gradus ascendentis in natite erat ascendens in concepcione sed ipse vel eius opponitus quod dicit se pluries expertus fuisse» (f. 163va).
7. Abenatzer, Sobre l'animodar – ff. 163va-164rb
Consistència:fragmentària
Consistència:Un capítol d'una obra més extensa no identificada.
Preliminars:[Rúbrica:] «Aliter de eodem secundum Avenatzer».
Íncipit:«Abans que comense los judicis, vos vull mostrar com trobareu lo grau de l'ascendent que sia vertader en la hora de algun nat, sabent de algun nat poch més o menys la hora de lur naxensa, e açò havem per l'animodar, que és en lenguatge persià, que vol dir balansa...» (f. 163va).
Èxplicit:«... La segona condició és que mires aquell grau que fou la luna en ell en hora del concebiment, si trobaràs allí lo planet mars, e és en casa sua o en casa de sa exaltació, que no sia menys de set dies abans que degue nàxer, e [si] la luna serà juncta ab mars, aquella hora nax aquella criatura. Axí u he provat d'aquest animodar. — Explicit feliciter» (f. 164rb).
8. Bartomeu de Tresbens, Libel d'investigació de tresors – ff. 166r-173v
Consistència:fragmentària
Consistència:Text acèfal i àpode per pèrdua de folis a l'inici i al final. El f. [174], del qual es conserva un taló, devia contenir el final de l'obra.
Taula de capítols:Al final del pròleg hi ha la llista dels capítols (que després presenta en un altre ordre).
Pròlegs:«[...] mi una petita part del seu saber, car és escrit que aquella cosa que havem per grat rebude, per grat la devem dar. E per amor d'açò, yo, Barthomeu de Tresbens, pobre letrat e humil sercador e servidor de veritat dels térmens de philosofia, de medecina e de astrologia, mandat per la magnífica real magestat de mon senyor, Don Pedro, per la gràcia de Déu rey d'Aragó terç, é cercats e girats molts e diverses volums de libres de la facultat de astrologia en judicis, e en aquest petit volum he ordinat un libell, ço és a saber, de investiguació de tresors o alcunes coses amaguades encercar... — ... Vuytè e derrer, lo loch e la part punctual on és. E ajustat sia lo temps de la estractió per electió e lo cercar de la intrada» (f. 166rv)
Íncipit:«La magnificència del rey sàpia que·ll demanant deu ésser pròpriament mogut per sa volentat desiderable e dir e interrogar l'artista per sa pròpria bocha o per letra o cert misatge...» (f. 167r)
Èxplicit:«... e veja's lo senyor del signe en quina casa és la darrera divisió. Si és oriental, pren la part de orient d'aquella menor 4 que haguist. E si és occidental [...]» (f. 173v)
Observacions:Text disposat a línia tirada deixant extensos espais marginals per poder-hi afegir els comentaris que hi ha, del mateix autor, copiats per la mateixa mà que va copiar el text.
Edicions:Giralt (2018), "Astrologia aplicada a la recerca ..." (en procés de publ.)
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).