MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

ms458 (08 / April / 2025)

Ripoll - Biblioteca Lambert Mata - Fons Mata: Manuscrits - XX

Publicació de la fitxa: 2006-08-09
Darrera modificació: 2020-02-26
Bases de dades:Sciència.cat, Translat
Descripció
Autor:Lluís Cifuentes
Estat:bàsica

Descripció externa

Identificació

Estat:conservat
Ciutat:Ripoll
Institució:Biblioteca Lambert Mata
Fons:Fons Mata: Manuscrits
Signatura:XX

Història

Procedència:1. Biblioteca dels Salvà, subhastada a Londres el 1870. -- 2. Ricardo Heredia, que va adquirir el gruix de la biblioteca dels Salvà, va perdre tota la seva col·lecció en una juguesca i va ser subhastada a París en els anys 1891-1894. -- 3. Lambert Mata (m. 1931), que l'adquiriria a l'esmentada subhasta en l'any 1894. -- 4. Ajuntament de Ripoll, titular de l'herència de Lambert Mata (1931), amb la qual va bastir la Casa de la Cultura de Ripoll, antecessora de l'actual Biblioteca Lambert Mata.
Persones relacionades:Pere Salvà i Mallén (1811 – 1870)
Ricardo Heredia y Livermoore (1831 – 1896)
Lambert Mata i Sala (1857 – 1931)

Bibliografia

Descripcions:Avenoza i Vera (1999), "El manuscrito catalán de la ..."
García (2002), "El manuscrito de Ripoll del ..."
Duran (2008), Repertori de manuscrits catalans ..., pp. 270-271
BITECA (1989-<act.>), Bibliografia de textos antics ..., manid 2342
MCEM (2011-<act.>), Manuscrits Catalans de l'Edat ..., 834
Reproduccions fotogràfiques:Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color)

Unitats de composició

Quantes unitats de composició:1

Unitat de composició A

Datació i origen

Datació:s. XV-2
Notes:Datació segons Avenoza 1999: 276. Altres datacions: s. XV ex. (MCEM).

Descripció interna

1. Alfonso de la Torre, Visió delitable, Traductor: Francesc Prats – ff. 1r-115r
Taula de capítols:«Assí comènsan les róbrichas e·ll libre appellat Visió delitable, compost per lo ingeniós Alffonso de la Torra, batxaler en taulagia del regna de Navarra, traduÿt de lengua castellana en vulgar cathalà per lo honorable en Ffranse[s]ch Prats, de la Ciutat de Mallorques» (ff. 1r-4r).
Preliminars:[Rúbrica inicial:] «Comensa lo libre nomenat Visió delitable, conpost a instància del molt noble senyor e de il·lustre progènia don Johan de [Be]amont, prior de Sant Johan, canseller he cambrer major del molt il·lustre senyor don Carles, príncep de Viana, primogènit de Navarra he duch de Gandia, compilat per Alffonso de la Torra, batxaler del dit senyor príncep» (f. 5r).
Pròlegs:«Lo cor, guanyat per diversitat de mèrits vostres e virtuts qui precehït avien, tant ffo a vós conjunt quant lo desig vostre... (f. 5r) -- ... he fforen vensuts de hu molt pessat e molt vigorós son, d'on me parexia clarament haver vist totes les subsegüents coses» (f. 6r).
Íncipit:«Visió en la qual poèticament e per ffigures se declaren los mals he turbecions del món. — Viu les cavernes de les Eòlies ínsules per la longuesa >e< edat dels ffats trenquades [sic] ésser ubertes e ruentar he procehir de aquelles vents...» (f. 6r).
Èxplicit:«... al qual prech que en aquest món vos do los béns de la sua gràcia e virtuts, he en l'altre la benaventurança perdurable per tostemp>m<s. Amén» (f. 114r = i.e. 115r).
Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).